Resultats de la cerca
Es mostren 4804 resultats
Arnau de Torroja
Història
Militar i monjo templer.
Documentat com a cavaller de la cort de Ramon Berenguer IV, participà en la conquesta de Tortosa 1148 El 1162 entrà a l’orde del Temple al convent de Gardeny de Lleida, on tot seguit destacà per la seva activitat Elegit mestre provincial de l’orde entre el 1166 i el 1168, aquesta conegué una època de gran esplendor El 1181, amb motiu d’un tercer viatge que féu a Jerusalem, fou elegit mestre major de l’orde del Temple Sostingué diverses lluites amb Saladí Morí a Verona durant un visita que féu per tractar assumptes de l’orde amb el papa Luci III
Pascal Quignard
Literatura francesa
Escriptor francès.
Tot i que els seus pares eren mestres tingué una infantesa difícil, amb temporades d’anorèxia i autisme, i una adolescència marcada positivament per la música Estudià filosofia a Nanterre i entrà a treballar, el 1969, a l’editorial Gallimard Hi desenvolupà feines diferents fins que el 1994 plegà de tots els càrrecs per dedicar-se a la literatura Després de publicar diverses obres, el salt a la notorietat literària li arribà amb la novella Tous les matins du monde 1991, a la qual seguí Vie secrète 1998 i altres títols, el darrer dels quals, Les Ombres errantes 2002, fou guardonat amb el premi…
antònom

antònom de la pomera
Janet Graham (CC BY 2.0)
Fitopatologia
Entomologia
Gènere d’insectes coleòpters de la família dels curculiònids, de petites dimensions, fitoparàsits.
L’ antònom de la pomera Apomorum ataca les pomeres L’adult hiverna en l’escorça de l’arbre i en d’altres refugis, i entra en activitat poc abans de la floració La femella pon un ou únic dins el botó floral de l’ou, i coincidint amb la floració, neix la larva el corc de les flors de la pomera , la qual devora la flor L’adult ataca el parènquima foliar L’ antònom de la perera Apyri , que ataca les pereres, es capté semblantment, bé que fa la posta a la tardor L’ antònom del cotó Agrandis malmet, així mateix, plantes de cotó
Unió dels Democratacristians i dels Cristians de Centre
Política
Partit polític italià.
Fou creat el 2002 a partir de la fusió dels partits Cristiani Democratici Uniti CDU i el Centro Cristiano Democratico CCD, els quals, poc abans de les eleccions del 2001, s’uniren en la coalició Biancafiore per a concórrer en el bloc de dretes Casa delle Libertà, amb el qual entrà al govern amb Marco Follini posteriorment secretari general com a vice-primer ministre A l’abril del 2005 la UDC abandonà el govern, però hi retornà poc després de la remodelació duta a terme per Silvio Berlusconi En les eleccions al Parlament Europeu del 2004 obtingué cinc diputats N’és president Rocco…
al·leluia
Música
Bíblia
Exclamació, d’origen hebreu, que significa ‘lloeu Jahvè’ i que expressa joia i agraïment.
A l’Antic Testament apareix sobretot als Salms i al Llibre de Tobit en el Nou Testament, a l' Apocalipsi Entrà en la litúrgia cristiana, sobretot com a resposta cantada a versets de salm En la litúrgia romana, aquest cant és suprimit durant la quaresma, mentre que és cantat amb més freqüència durant el temps pasqual En els ritus orientals no és mai omès En el cant gregorià, en el cant de l’alleluia a la missa, la melodia, relativament senzilla, és seguida d’un jubilus o vocalització sobre la darrera vocal a Diverses obres de concert contenen temes sobre l’alleluia Händel, Haydn, Casals
Carloman
Història
Majordom de palau del regne dels francs (741-747).
Primogènit de Carles Martell, el qual li assignà Austràsia, Alamània i Turíngia Actuà conjuntament amb el seu germà Pipí contra les revoltes de Grifó, dels ducs d’Aquitània, d’Alamània i de Baviera, i en el restabliment del rei Khilperic IV Fou el principal inductor de la reforma i l’evangelització de sant Bonifaci 745, i fundà l’abadia de Fulda El 747 renuncià el poder i entrà al monestir de Mont-Soracte, i el 750, al de Montecassino El rei longobard Aistolf l’envià a Pipí per contrarestar l’acció del papa Esteve II recelós, Pipí el féu tancar en un monestir de Viena, on morí
Ramon Riera i Moliner

Ramon Riera en un dibuix aparegut en el primer número de la revista Il Tiberio (1896)
Disseny i arts gràfiques
Litògraf i dibuixant.
Continuà el negoci familiar de litografia Estudià, des de molt jove, a l’acadèmia de Pere Borrell del Caso, on entrà en contacte amb els membres del grup d’El Rovell de l’Ou i de la revista manuscrita Il Tiberio , de la qual fou fundador i principal animador Concorregué a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona del 1894 i 1898 i publicà dibuixos en L’Esquella de la Torratxa entre el 1895 i el 1903 Practicà un humorisme dins la línia del Niu Guerrer, entitat a la qual també pertangué Deixà les activitats artístiques el 1903, tot i que, esporàdicament, continuà conreant la pintura i el…
John Bardeen
John Bardeen
© Fototeca.cat
Física
Físic nord-americà.
Després de treballar per a la indústria privada Gulf Research en 1930-33, collaborà amb EWigner a la Universitat de Princeton, on s’introduí en el camp de l’estat sòlid El 1945 entrà al Bell Telephone Laboratory on, treballant sobre semiconductors, desenvolupà amb WBShockley i WHBrattain el primer transistor, per la qual cosa compartí amb ells el premi Nobel de física del 1956 El 1951 passà a la Universitat d’Illinois, on elaborà, juntament amb LNCooper i JRSchrieffer, una teoria microscòpica completa de la superconductivitat 1957 per la qual reberen el premi Nobel de física el 1972 teoria…
Jean-Baptiste-Henri Lacordaire
Cristianisme
Predicador francès.
Advocat, recuperà la fe perduda Entrà al seminari i fou ordenat de sacerdot el 1827 Amb Lamennais i Montalembert fundà 1830 el periòdic L’Avenir , que fou condemnat per Gregori XVI 1834 Lacordaire se sotmeté i s’allunyà de Lamennais, amb el qual polemitzà Considérations sur le système philosophique de M de Lamennais, 1834 Lettre sur le Saint-Siège , 1837 Obtingué el restabliment de l’orde dels dominics a França i ell mateix hi pronuncià els vots 1840 i en fou superior 1850-54 i 1858-61 Predicador d’una eloqüència apassionada i apologètica, foren famoses sobretot les seves conferències a…
Georges-Ernest Boulanger
Història
General i polític francès.
Participà en la defensa de París contra els prussians 1870 i en l’esclafament de la Comuna Ministre de la guerra el 1886, prengué mesures democratitzadores i adoptà una actitud de força enfront d’Alemanya, les quals coses el feren molt popular Agrupà darrere seu els descontents de tots els grups polítics i entrà al parlament amb un programa de reforma de la constitució del 1875 Per un moment semblà que restauraria la monarquia i, bé que darrere seu hi havia tant els orleanistes com els bonapartistes, dins el moviment polític anomenat boulangisme li faltà decisió i acabà fugint a Brusselles,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina