Resultats de la cerca
Es mostren 2837 resultats
Les tasmanàcies
Cist d’una tasmanàcia, Tytthodiscus , amb la paret formada per elements cilíndrics distribuïts regularment per tota la superfície, i proveïts d’un petit canal central La mostra de la fotografia, feta al microscopi òptic × 900, procedeix del Miocè i del Pliocè del nostre país Núria Solé Les tasmanàcies són fòssils unicellulars, d’una grandària compresa entre 60 i 600 µ , proveïts d’una paret gruixuda de naturalesa orgànica, travessada totalment o parcialment per nombrosos i fins canals radials El seu nom deriva del dipòsit de tasmanita, d’edat permiana, trobat a Tasmània i compost en gran part…
Rat-penat de cua llarga
El rat-penat de cua llarga Tadarida teniotis presenta la meitat de la cua no compresa en l’uropatagi, els pavellons de l’orella globosos i, com els del rat-penat de bosc, units per la seva base, i les ales relativament llargues i estretes Com el rat-penat de cova, és capaç d’efectuar grans migracions Jordi Corbera, a partir de fonts diverses És un quiròpter gran, fàcil de distingir perquè és l’únic rat-penat europeu que té la meitat de la cua no compresa en l’uropatagi Les orelles es projecten cap endavant i, com en el rat-penat de bosc B barbastellus , són unides per la base El tragus té…
golf de San Matías
Golf marí
Golf de l’Argentina, a la costa de la Patagònia, que s’estén entre la punta Bermeja, al N, i la punta Norte, a la península Valdés, que el tanca pel S.
San Antonio n'és el principal port
mar de la Xina Oriental
Mar
Mar de l’oceà Pacífic, que s’estén al llarg de la costa oriental de la Xina, des de Corea i el SW del Japó, al N, fins a Taiwan, al S.
Al NW s’obre a la mar Groga L’estret de Corea la comunica amb la mar del Japó, i el de Formosa, amb la de la Xina Meridional les illes Ryūkyū formen el límit oriental Té una profunditat mitjana d’uns 350 m, que a l’W és de menys de 200, i només una zona al llarg de la costa occidental de Ryūkyū passa de 1 800 m Experimenta la força dels monsons, i hi tenen lloc violents tifons
Bugarra
Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià, que s’estén a banda i banda del Túria; el terme és accidentat pels contraforts de la serra de Xiva.
Unes tres cinquenes parts del territori són ocupades per la vegetació natural pasturatges L’agricultura és predominantment de secà el regadiu aprofita les aigües del Túria a través de diverses séquies, i produeix fruita i hortalisses els conreus principals són el de la vinya 428 ha, que produeix vi de bona qualitat, de garrofers, d’oliveres i d’ametllers Les terres de conreu són explotades principalment pels propietaris Hi ha bestiar oví i cabrum Hi ha dues mines de caolí, que és transformat a Llíria El poble 825 h agl 2006 152 m alt, a la riba esquerra…
Bessaràbia
Geografia històrica
Regió de l’Europa Oriental que s’estén entre les valls baixes dels rius Prut i Dnièster i que constitueix la part principal de Moldàvia, en una faixa en direcció NW-SE.
És una àrea essencialment agrícola fruita, cereals, tabac, bleda-rave sucrera i ramadera bestiar boví La població és formada principalment per romanesos, que habiten a la part occidental, i per ucraïnesos i russos a la part oriental Hi habiten també minories importants de gagaüsos, de jueus i de búlgars, aquests darrers concentrats principalment al Butjak Les principals poblacions són Bălţi i Chisinau
Altai
Serralada
Serralada de l’Àsia central situada a l’W de Sibèria i Mongòlia, que s’estén des del riu Irtyš i la depressió de Jungària (46-47° latitud N) en direcció NW.
La part russa forma la república de Gorno-Altaj 92600 km 2 que depèn del kraj de l’Altai La seva altura mitjana és de 1500-1700 m, i la ratlla de les neus permanents és a 2040 m al vessant nord i a 2380 m al vessant sud La serralada és flanquejada a l’E i al SE pel gran altiplà de Mongòlia s’efectua gradualment la transició mitjançant d’altres altiplans més petits, com els d’Uköc 2400 m, Kak 2500 m i Suok 2600 m Té llacs importants, com l’Ubs-Nuur i Chobdo-Nuur La serralada d’Altai es pot dividir en dos conjunts que difereixen considerablement quant a formació geològica L’ Altai…
les Dolomites
Les Tre Cime di Lavaredo, a les Dolomites
© Fototeca.cat
Massís
Massís dels Alps orientals, al nord-est d’Itàlia, que s’estén entre els rius Adige i Isarco a l’oest, Rienza al nord, Piave a l’est i Brenta al sud.
De calcàries dolomítiques molt erosionables, ha donat un paisatge característic, anomenat dolomític , on dominen les agulles i torres i els grans contrasts entre la roca nua de les altes parets verticals i el material detrític dels peus de muntanya, coberts de bosc i pastures Els cims més importants són el Marmolada 3342 m, Cristallo 3216 m i Antelao 3264 m
mar de Davis
Mar
Mar de l’oceà Índic que s’estén des de les regions glaçades de West i de Shackleton fins a les terres de Wilhelm II i de Queen Mary, a l’Antàrtida.
enverga
Transports
Barra de fusta o de metall que s’estén de penol a penol d’una verga i té traus en tota la seva llargària que serveixen per a envergar-hi una vela.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina