El rat-penat de cua llarga (Tadarida teniotis) presenta la meitat de la cua no compresa en l’uropatagi, els pavellons de l’orella globosos i, com els del rat-penat de bosc, units per la seva base), i les ales relativament llargues i estretes. Com el rat-penat de cova, és capaç d’efectuar grans migracions.
Jordi Corbera, a partir de fonts diverses.
És un quiròpter gran, fàcil de distingir perquè és l’únic rat-penat europeu que té la meitat de la cua no compresa en l’uropatagi. Les orelles es projecten cap endavant i, com en el rat-penat de bosc (B. barbastellus), són unides per la base. El tragus té forma quadrada. L’ala és allargada i estreta. La dentició consta de dues incisives, dues canines, quatre premolars i sis molars a la mandíbula superior; i sis incisives, dues canines, quatre premolars i sis molars a la inferior.
Les dades biomètriques són: avantbraç de 57 a 65 mm, cua de 46 a 57 mm, peu de 10,5 a 12 mm, cap i cos de 80 a 92 mm, envergadura aproximada de 440 mm, longitud condilobasal de 20,9 a 24 mm, i fila dentària superior (C-M3) de 9 a 9,5 mm.
Se’l pot trobar a esquerdes de roques, construccions humanes i, algunes vegades, en els forats dels troncs dels arbres. Podria ser que el seu període d’hivernació fos molt reduït. No obstant això, hi ha dades molt contradictòries, ja que, segons alguns autors, aquesta espècie no hiverna i, segons altres, sí que ho fa. El seu vol és alt i ràpid i hom creu que realitza migracions a gran distància. L’acoblament es produeix a la fi de l’hivern o a la primavera. La cria neix en el període comprès entre els mesos de maig i juny. Una de les diferències més importants respecte de les altres espècies és que no hi ha reproducció diferida.
Àrea de distribució mundial del rat-penat de cua llarga (Tadarida teniotis) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
Pertany al grup biogeogràfic d’espècies del S de la Mediterrània, bastant estrictes, amb un òptim en el mesomediterrani accentuat i el clar termomediterrani. La majoria de les citacions conegudes són molt antigues. Això no obstant, hi ha referències que indiquen que ha estat observat en vol a la península dels Alfacs (delta de l’Ebre, 1977), a Sabadell (Vallès Occidental, 1981), i també a Mallorca. A més de la part mediterrània europea, habita també el N d’Àfrica i s’estén per l’Àsia central fins al Japó.