Resultats de la cerca
Es mostren 5018 resultats
Josep Baborés i Homs
Literatura catalana
Cristianisme
Poeta i sacerdot.
Tingué una intervenció destacada com a guerriller durant la guerra del Francès i més endavant collaborà amb els reialistes, per la qual cosa fou afusellat pels constitucionalistes A la biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú hom conserva la Llibreta d’alguns versos fets per Josep Bavorés i Oms, rector de Gualba , que recull poemes en general de tipus satíric que segueixen els models barrocs catalans També deixà manuscrites obres en vers, com ara La Guerra del Francès a Gualba Història de la guerra de 1808 a 1814 Poema d’aversió i lluites contra Napoleó manuscrit…
,
Comores 2013
Estat
Les forces de seguretat van detenir a l’abril una quinzena de persones, acusades de preparar un cop d’estat per derrocar el president Ikililou Dhoinine, en el poder des del desembre del 2010 Entre els detinguts figuraven mercenaris africans, congolesos en bona part, sotsoficials comorians, dos exoficials africans formats a l’escola francesa de Saint-Cyr i un fill de l’expresident Ahmed Abdallah, assassinat el 1989 El pla del grup, dirigit per Joris Nkombe, un excoronel congolès exiliat a França, consistia a matar el president Dhoinine i el cap de l’Estat Major, el coronel Youssouf Idjihadi, i…
Joaquim Fiol i Estada
Història del dret
Jurista i memorialista.
Vida i obra Jurista, es doctorà el 1749, fou professor de la Universitat Literària de Mallorca i un dels fundadors del Collegi d’Advocats de Palma 1779 És autor d’un extens dietari en català, publicat el 1933 per Antoni Pous, del qual només se’n conserva la part del 1782 al 1788 Escrit en un estil sobri i familiar, se centra en l’àmbit domèstic, però és molt interessant per a conèixer la vida mallorquina d’aquella època, ja que inclou notícies sobre les institucions, les representacions teatrals i fets diversos de la vida ciutadana També publicà Disertación apologética en razón…
demografia
Sociologia
Ciència que té com a objecte l’estudi de la població.
Aquest és fet bàsicament des de l’aspecte quantitatiu, però l’estreta interdependència dels fets de població amb uns altres factors —econòmics, geogràfics, històrics, socials, psicològics— exigeix unes perspectives més àmplies de caràcter quantitatiu que fan que la tasca del demògraf tingui uns límits molt vasts i imprecisos La demografia com a ciència és recent, però l’interès pels fets de població és antic hom pot esmentar els censos militars i fiscals d’Egipte o de Roma, les utopies polítiques dels filòsofs grecs i les idees religioses dels pensadors cristians…
ciutat
Història
Dret administratiu
Títol que, en alguns països, hom atorga a certes poblacions.
A l’edat mitjana, des de la fi del segle V, el terme ciutat civitas fou aplicat gairebé exclusivament a les poblacions emmurallades importants des de l’època romana, en les quals s’installà una seu episcopal A partir de la dominació visigòtica els factors determinants per a tenir consideració de ciutat foren la presència del bisbe —que al Baix Imperi absorbí les funcions de l’antic defensor civitatis — i probablement, també, la del comte, com a capital del pagus corresponent Al començament del segle VIII, al territori que després constituiria els Països Catalans, tenien categoria de ciutat…
romanç
Literatura
Narració de fets generals o atribuïts a personatges concrets, d’ample predicament entre la gran massa social, que la rep per conducte oral o imprès (romanç de cec).
pèrit | pèrita
Dret processal
Persona que, essent posseïdora de certs coneixements científics, tècnics, artístics, etc, és cridada en un judici per dictaminar sobre fets que requereixen, en llur apreciació, el seu coneixement.
camp psicològic
Psicologia
Conjunt de fets físics, biològics, socials i psicològics que existeixen en un moment donat per a un individu o per a un grup, el comportament dels quals determina.
Aquest concepte fou introduït per Kurt Lewin 1935, dins el marc de la psicologia de la Gestalt o de la forma
santa missió
Cristianisme
Sèrie continuada de prèdiques, lliçons doctrinals i exercicis pietosos que són fets durant alguns dies en una parròquia o localitat per un o uns quants sacerdots, anomenats missioners
.
El nom i la pràctica són molt antics ja s’anomenaven missions les prèdiques de Vicent Ferrer i Mateu d’Agrigent La pietat posttridentina els donà un nou impuls al llarg dels s XVII i XVIII, però no foren ben institucionalitzades fins a la primera meitat del s XIX Un dels seus principals predicadors i propagadors fou sant Antoni MClaret, que fundà la Congregació de Missioners de l’Immaculat Cor de Maria, o missionistes Tingueren una gran activitat en aquest camp els jesuïtes, els dominicans i moltes congregacions catalanes nascudes amb aquest fi específic el s XIX
inducció
Lògica
Raonament mitjançant el qual hom remunta de la part al tot, del particular al general, de l’efecte a la causa, dels fets a la llei que suposen.
Com a mètode cognoscitiu fou formulada ja per Aristòtil Superada en la ciència antigua i medieval per la deducció, ressorgí al s XIII, particularment en l’obra de Roger Bacon, i triomfà en la ciència experimental a partir del Renaixement
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina