Resultats de la cerca

Establert a Barcelona el 1840 com a relligador i llibreter, amb l’ajut del seu fill Antoni Joan Bastinos i Estivill fundà una editorial especialitzada en l’edició de llibres d’ensenyament de llengua castellana, d’una gran difusió a la península Ibèrica i a l’Amèrica Llatina

Dirigí l’empresa metallúrgica La Primitiva Valenciana, de Valeri Cases, i el 1879 en fundà una altra, de propietat seva, La Maquinista Valenciana, que adquirí una ràpida expansió i un gran prestigi tècnic És considerat com un dels principals promotors de la industrialització de València al s XIX

Bisbe de Corint 1921 i arquebisbe d’Atenes 1938 i 1942, fou desterrat 1938-41 pel govern grec S'oposà a l’ocupació alemanya i protegí els jueus fundà el grup resistent Organització Nacional de Solidaritat Cristiana Fou nomenat regent de Grècia pel rei Jordi II 1944-46

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona i fou nomenat catedràtic de patologia a la Universitat de València 1875 Fundà la revista “Archivos de la Medicina Valenciana” 1881 i publicà, entre d’altres obres mèdiques, Programa de patología médica 1877 i Discurso contra la inoculación colérica Ferrán 1885

A la Universitat de Harvard fundà el 47 Workshop, escola teatral on es formà una generació d’actors i autors dramàtics nord-americans El 1925 traslladà el 47 Workshop a Yale, on gaudí de més facilitats Escriví The Development of Shakespeare as a Dramatist 1907 i Dramatic Technique 1919

Estudià dret a València i es doctorà a Madrid Afiliat al partit liberal, fou diputat a corts El 1889 publicà Ensayos de meteorología dinámica Participà en la creació de la Federació Agrària de Llevant, i el 1911 fundà el Servei Meteorològic de Llevant, del qual fou director 1911-21

El 1825 fundà l’Acadèmia Menorquina de Belles Lletres Catedràtic i director 1846-1900 de l’Institut Balear de Ciutat, collaborà al Diario de Palma Tingué una gran amistat amb l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria Escriví monografies, com El puerto de Mahón 1898, i obres teatrals en castellà

Ensenyà filosofia i lògica a les universitats de Iaşi i Bucarest El 1865 fundà a Iaşi la societat literària Junimea ‘Jovent’ i la revista “Convorbiri Literare” ‘Converses literàries’ Fou diputat i primer ministre La seva obra Discursuri parlamentare ‘Discursos parlamentaris’, 1897-1915 el mostra com un gran orador polític

Estudià a l’Académie Julian, de París 1891-93 Fou introductor de la pintura francesa de la fi del s XIX a Romania, on fundà el Saló d’Artistes Independents 1896 i l’associació Joventut Artística Obres Safta la florista, Autoretrat 1907, ambdues al museu Anastase Simu, de Bucarest

Nebot de Josep MVallès i Ribot Del partit republicà federal, s’adherí el 1906 al republicanisme antisolidari de Lerroux, i posteriorment fou regidor de Barcelona 1909-13 En 1911-15 encapçalà una escissió del Partit Republicà Radical, especialment adreçada contra Emiliano Iglesias, i fundà i dirigí El Intransigente