Resultats de la cerca
Es mostren 9783 resultats
Francesc Sabater Mécre
Natació
Nedador conegut com Xiquet.
Membre del Club Natació Barcelona, el 1939 fou campió de Catalunya de 100 m lliure i de relleus 3×100 m estils, 5×50 m lliure i 4×200 m lliure Es proclamà campió d’Espanya de 100 m lliure 1935, 1940 i de relleus 3×100 m estils 1935, 1936 i 4×200 m lliure 1935, 1940 En el període 1935-42 establí deu rècords de Catalunya, que també ho foren d’Espanya, en les proves de 50 m i 100 m lliure, 3×100 m estils, 4×100 m i 4×200 m lliure
Miguel Ángel Rubio Buedo
Futbol
Futbolista i entrenador.
Desenvolupà pràcticament tota la seva carrera de jugador en la Unió Esportiva Lleida 1982-96 la temporada 1993-94 ho feu a la primera divisió Jugava de migcampista i és el futbolista que més partits ha disputat en tota la història de l’equip lleidatà, del qual fou capità durant moltes temporades Com a entrenador, ha dirigit el Lleida en diverses etapes 1996-97, 1998-99, 2000-01, 2003-06 També ha entrenat el Reus Deportiu i el Futbol Club Ascó
Ricardo Valdivia Schneider
Natació
Nedador.
El 1985 fitxà pel Club Natació Montjuïc, malgrat que estudiava als EUA Fou cinc vegades campió d’Espanya d’hivern en 400 m estils 1981, 1983, 1984, 1986, 1987 i una en 1500 m lliure 1981 Disputà alguna edició dels Campionats del Món i d’Europa amb la selecció espanyola El 2011 establí el rècord mundial de 1500 m lliure de la categoria màster 45-50 anys, després d’haver-ho fet en els 800 m lliure en la de 40-44 anys
Casal dels Països Catalans de Toronto
Entitat cultural constituïda el 1977 a Toronto (Canadà).
Entre els fundadors, cal esmentar Josep Ametller i Bassets, Enriqueta Bru i Pujades, Amèlia Antolí, Joaquim Torres, Adela Pérez i Albert Pujolà Josep Puigvert fou el primer president, i posteriorment ho foren Amèlia Antolí i Jaume Cases Al cap de pocs mesos l’entitat ja aplegava un centenar de socis, i, més tard, arribà a tenir-ne 150 El 1990 la presidència era exercida per Mercè Junyent i el nombre de socis era d’una quarantena Des del 1982 publica la revista “Flama”
balada
Literatura
A partir del s XVIII, composició poeticonarrativa, de to popular i contingut llegendari o històric, sigui de procedència tradicional i folklòrica ( cançó popular
), sigui de creació sàvia, bé que inspirada en la veu popular.
Walter Scott, Herder, Goethe, Schiller i altres autors anglesos i alemanys, com Wordsworth, Coleridge i Uhland, afinaren aquest nou gènere, que esdevingué típic del Romanticisme D’acord amb la nova accepció literària, alguns poetes romàntics catalans qualificaren determinades creacions seves de balada Tomàs Aguiló, Francesc Pelagi Briz, Apelles Mestres, com també ho han fet d’altres lírics més recents, bé que, en general, donant un abast més imprecís a aquest mot Josep Carner, Carles Riba, Josep M de Sagarra, JV Foix, Tomàs Garcés
auxiliarii
Història
Tropes auxiliars de l’exèrcit romà.
Com que per a ésser legionari calia la ciutadania romana, els auxiliarii eren reclutats entre pelegrins, és a dir, no-ciutadans En temps d’Octavià August representaven la meitat dels efectius de l’exèrcit A partir de Vespasià, els auxiliarii deixaren d’ésser reclutats entre els pelegrins, i ho foren entre la gent del país on es feia la campanya Els auxiliarii , en deixar l’exèrcit, rebien el dret de ciutadania En època de Constantí, tenien més categoria que els legionaris
cordierita
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat d’alumini, magnesi i ferro, Al3(Mg,Fe)2Si5AlO18.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic Pertany a la subclasse dels ciclosilicats, anomenats així perquè llur estructura és formada d’anells de tetràedres de SiO 4 Es dóna poc en cristalls generalment ho fa en forma de grans irregulars o en masses Té una duresa de 7 i una densitat de 2,55-2,75, que augmenta amb el contingut de ferro Els colors més característics són el blau o el violaci, però també pot ésser incolor, gris, groc o marró clar
dièresi

La dièresi en català
Gramàtica
Signe diacrític (¨) que indica una pronúncia diferent de l’habitual del signe gràfic damunt el qual és escrit.
En català té les dues funcions essencials d’assenyalar l’articulació del fonema u en els encontres qüe, qüi, güe, güi , en els quals normalment aquesta unitat no té realització fonètica, i d’indicar un valor pròpiament vocàlic dels fonemes u , i quan van en posicions en què funcionen habitualment com a semivocal La dièresi és emprada també sempre que, l’ús de l’accent gràfic no essent possible, calgui fer-ho d’acord amb la normativa de la llengua
Oixíu d’Armènia
Història
Rei de la Petita Armènia (1308-20).
Successor del seu germà Lleó IV, intentà d’obtenir aliances a Occident, però, malgrat el seu acostament a Roma, no les obtingué i hagué de lluitar sol contra mongols i mamelucs Volgué amullerar-se amb Elisabet, filla de Jaume II de Catalunya-Aragó, però no ho aconseguí Això no obstant, a precs del capítol de Tarragona, i per mitjà de l’ambaixador Ramon Salzet, trameté a la seu tarragonina el braç i altres relíquies de santa Tecla Fou succeït per Lleó V
Juan Manuel de Mendoza-Luna y Manrique
Història
Marquès de Montesclaros, gran d’Espanya i comanador de l’orde de Sant Jaume.
Virrei de Nova Espanya 1603-07 i del Perú 1607-15, fomentà les obres públiques, aconseguí d’augmentar la producció de les mines d’or, creà l’audiència de Xile i hagué d’afrontar el problema dels indis sotmesos al servei personal per satisfer deutes n'aconsellà la supressió Membre del consell d’estat i amic íntim del comte duc d’Olivares, quan aquest reorganitzà el consell d’Aragó l’en nomenà president 1628 També ho fou del d’hisenda
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina