Resultats de la cerca
Es mostren 3388 resultats
Josep Antoni Folc i Costa
Escultura
Escultor, germà de Jaume.
Estudià a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona i a l’Escuela Superior de la Academia de San Fernando, a Madrid En escindir-se el gremi d’escultors i de tallistes a Barcelona, optà per acollir-se al gremi d’aquests darrers Durant l’ocupació napoleònica treballà a Mallorca són obra seva els medallons del presbiteri de l’església de la cartoixa de Valldemossa i el mausoleu del marquès de la Romana conservat a la seu de Palma Mallorca Posteriorment exercí els càrrecs de vicesecretari de l’Academia de San Fernando i d’escultor de cambra de Ferran VII
Faust Morell i Bellet
Pintura
Pintor.
Marquès de Solleric Fill de Faust Morell i Orlandis, es formà al seu taller i a l’Acadèmia de Belles Arts Els seus temes preferits foren el retrat, el paisatge i, sobretot, els temes històrics, d’una gran imaginació, d’amplis escenaris i de molts personatges ben individualitzats Conreà l’oli, l’aquarella i el carbó És més a prop de les tendències del seu temps pel color que no per la pinzellada, encara de traça acadèmica Participà en diverses exposicions i guanyà una medalla a París Té obres a diversos museus i colleccions de Mallorca i dues al Palau Reial de Madrid
Juan de Molina
Història
Batxiller.
Traductor castellà resident a València almenys des del 1515 Hi publicà diverses traduccions al castellà del català Gamaliel , 1522 i del llatí Epístolas de sant Jeroni 1515, Los triunfos d’Apià d’Alexandria 1522, amb una epístola proemial dedicada a exaltar les gestes del marquès de Cenete Rodrigo de Mendoza en la seva actuació contra els agermanats, Libro de los hechos del rey don Alonso del Panormita 1527, la Crónica d’Aragón de Marineo Sículo 1524, L’Enchiridion d’Erasme 1528, traduït per manament de l’arquebisbe de Sevilla Alonso Manrique, seguit d’un recull de texts…
Conferències de Sant Vicenç de Paül
Associació de beneficència fundada a París el 1833 per Frédéric Ozanam amb el nom de Conférence de Charité
.
Es difongué aviat per tot el món uns 400 000 membres en 95 estats l’any 1959 A Catalunya fou fundada el 1857 El primer president del consell central de Catalunya 1857-82 fou Ignasi Despujol, marquès de Palmerola, i el succeí Delfí Artós 1882-1903 El 1891 el consell central de Catalunya inicià la publicació anual de l' Almanaque de las Conferencias de San Vicente de Paúl El 1923 aquesta associació comprenia el consell central de Catalunya, resident a Barcelona, els consells particulars de Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida, Vic, Sabadell i Manresa, i 98 conferències
Colección de Documentos Inéditos para la Historia de España
Història
Sèrie documental publicada entre el 1842 i el 1895 amb un total de 113 volums, més 2 d’índexs apareguts en 1930-31.
La dirigiren, en el seu inici, Martín Fernández de Navarrete, Miquel Salvà i Pedro Sáinz de Baranda, i posteriorment, els marquesos de Pidal i de Miraflores, José Sancho Rayón, Francisco de Zabálburu i el marquès de Fuensanta del Valle Aplega documents, en general dels s XVI i XVII com la versió castellana de l’anomenada Crònica de Miquel Parets o la correspondència d’Hug de Montcada i de Lluís de Requesens i del seu germà Joan de Zúñiga amb la cort, entre els d’interès per als Països Catalans, transcrits en ortografia moderna, escollits sense gaire criteri, especialment els…
Centre Constitucional
Política
Partit polític creat el 3 de març de 1931 per unificar l’acció de la Lliga Catalana i dels conservadors mauristes dins el conjunt de la política espanyola.
Disposava de la collaboració d’altres grups conservadors i regionalistes a les Balears, al País Valencià i a Galícia L’organització prevista era similar a la de la Lliga Catalana, amb una comissió d’acció política formada pels antics ministres Francesc Cambó, Joan Ventosa, Gabriel Maura, Antonio Goicoechea, César Silió i Juan Armada, marquès de Figueroa i un secretari Intentava d’ésser una gran força política de centre La proclamació de la República 14 d’abril de 1931 i la creació de la CEDA frustraren el partit, darrer intent de la Lliga Regionalista per intervenir en la…
Isabella Blow
Disseny i arts gràfiques
Dissenyadora anglesa.
El 1980 s’installà a Nova York i començà a treballar amb el modista Guy Laroche El 1983 inicià la seva carrera com a redactora de la revista Vogue i es relacionà amb Andy Warhol i Jean-Michel Basquiat El 1986 tornà a Londres per treballar amb Michael Roberts, director de la revista Tatler i Sunday Times Style Musa de l’estilista de barrets Philip Treacy, descobrí nombrosos talents del camp de la moda Es convertí en la responsable de la secció de moda de la revista Tatler i assessora de les marques DuPont Lycra, Lacoste i Swarovski
whisky

Ampolles de whisky escocès
© Vicenç Barbero
Begudes destil·lades
Beguda espirituosa obtinguda per destil·lació de líquids resultants de fermentació de mosts d’ordi, sègol, civada o altres cereals maltats i dessecats sobre foc de torba.
La graduació és de 30-60° La majoria de les marques són barreges de whisky de malt amb alcohols destillats de cereals Les millors qualitats provenen d’Escòcia on se n'inicià la producció comercial al segle XV envelleixen com a mínim durant 7 anys en botes de roure que hagin contingut vi de Xerès, on adquireixen el color i l’aroma característics El bourbon és una varietat dels estats del S dels EUA obtinguda, bàsicament, a partir de whishy de moresc i malt de blat o ordi El rye és un whisky de sègol fet als EUA i al Canadà
batalla de Mont-roig
Història
Militar
Nom que rep el conjunt d’accions bèl·liques que tingueren lloc a la muntanya de Mont-roig, a l’Alt Empordà, durant la Guerra Gran (setembre-novembre del 1794).
Hom l’anomena també batalla de Darnius o de la Muntanya Negra Els francesos s’havien apoderat d’aquesta zona, d’on no pogueren foragitar-los els successius atacs de les forces manades pel comte de La Unión En un dels assalts morí el general francès Dugommier 17 de novembre, i tres dies més tard, en un altre, el comte de La Unión Un contraatac francès trencà el front, i el nou capità general de Catalunya, marquès de Las Amarillas, anà a refugiar-se a Girona mentre Figueres queia, sense lluita, a les mans dels francesos
Pere Caro i Maça de Liçana
Història
Militar
Marí i militar.
Segon marquès de la Romana, pare de Pere, Joan, Josep i Maria Caro i Sureda El 1733 ingressà a la marina de guerra i lluità en l’expedició a Itàlia de l’infant Felip 1743-45 Passà a l’exèrcit de terra i fou governador de Palma Mallorca, on intervingué en les disputes lullianes del seu temps És autor d’un pla de la ciutat de Maó i d’estudis de física i química Morí en l’assalt a la ciutat d’Alger Pel seu matrimoni amb Maria Sureda havia esdevingut un dels grans latifundistes de Mallorca
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina