Resultats de la cerca
Es mostren 3387 resultats
casal d’Olivet

Restes de la torre circular del casal d’Olivet (s. XI-XV), al terme de Canovelles
© Diego Sola
Casa forta de Canovelles (Vallès Oriental), al NW del municipi.
Situada al bosc de can Marquès, dominava una zona de la vall de Tenes, sobre el torrent de Can Canyelles És documentada per primera vegada el 1072 Fou residència del llinatge dels Riudeperes, principals senyors feudals de Canovelles a l’edat mitjana A causa d’un incendi fou abandonada durant la primera meitat del segle XV Se’n conserva, en estat de runa, la torre circular i part dels murs de la casa Fruit dels treballs arqueològics realitzats a partir del 1993, es recuperà un important aixovar domèstic i equipament militar, conservats al Museu de Granollers
Auto Retro

Cartell de l’any 2010 del certamen Auto Retro
Arxiu Auto Retro
Automobilisme
Certamen del sector de l’automòbil i de motocicleta de col·lecció celebrat anualment a Barcelona des del 1984.
Té lloc al recinte de la Fira de Barcelona, a Montjuïc, i l’organitza Promobil Group Reconegut internacionalment, és el més important de l’Estat espanyol Dirigit a professionals, però obert al públic en general, coincideix amb el Saló del Vehicle d’Ocasió Incorpora els espais Retro Nàutica i Retro Aviació Dins d’aquesta fira s’han commemorat diversos aniversaris significatius, com el centenari de la casa Alfa Romeo i del model de cotxe Ford T També s’hi feu una retrospectiva del trial estatal, amb exposició de les marques Montesa, Bultaco, Ossa i Gas Gas, entre d’altres
Catalunya Atlètica
Atletisme
Publicacions periòdiques
Revista d’atletisme publicada mensualment a Barcelona entre el 1933 i el 1935.
Fundada i dirigida pel marxador Guerau Garcia, volia fer-se ressò de l’activitat atlètica de Catalunya i d’altres indrets amb l’ideal de transmetre valors com l’esperit de superació i l’esforç Incloïa lliçons de tècnica, entrenament, fisiologia i higiene a càrrec d’atletes de renom També recollia els historials i les marques dels atletes catalans i espanyols i anunciava les competicions Hi collaboraren Joan Serrahima, Jaume Àngel, Ignasi Pascual, Rossend Calvet i Albert Maluquer, entre d’altres Durant la temporada d’hivern tractava també dels esports de muntanya Se’n publicaren 18 números
Terratrèmols i allaus a Itàlia
Una allau provocada per un terratrèmol causa la mort de 29 persones a l’hotel Rigopiano del Gran Sasso, als Abruços La forta baixada de les temperatures i unes nevades molt intenses que cauen ininterrompudament al llarg de 36 hores en alguns llocs, combinades amb terratrèmols d’intensitat de 5,4 graus en l’escala de Richter a les regions del centre d’Itàlia dels Abruços, el Laci i les Marques, són les causants de la catàstrofe És la mateixa zona que va ser devastada a l’agost del 2016, en què els sismes van provocar uns 300 morts
Aturada de protesta dels veremadors
Unió de Pagesos, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya JARC i l'Associació de Vinicultors del Penedès convoquen una aturada en la verema pels baixos preus del raïm Els cellers de les grans marques del cava Freixenet i Codorniu proposen pagar 30 cèntims el quilo de raïm, mentre que els viticultors sostenen que, per sota dels 40 cèntims, la collita entra en pèrdues Queden al marge de la protesta els cellers com els de l’associació d'elaboradors i viticultors Corpinnat, que paguen 60 cèntims per quilo de raïm Les protestes van començar el 14 d’agost
Ibach
Música
Firma alemanya de constructors de pianos.
El seu fundador, Johannes Adolph Ibach Barmen, Westfàlia 1766-1848, es formà com a constructor artesanal d’orgues i fabricà el seu primer pianoforte , de taula, el 1794 Foren els seus fills, especialment Carl Rudolph, els qui n’organitzaren la producció industrial des del 1825, tot convertint-la en empresa pionera del concepte modern de producció serialitzada d’instruments domèstics a gran escala Des del 1885, any en què obrí una factoria exclusivament dedicada a pianos verticals i n’augmentà extraordinàriament la producció, és una de les marques líder del sector i s’hi destaca pels models d’…
Voluntaris Honrats de València
Organització armada valenciana auxiliar creada el 1794 arran de la Guerra Gran.
Disposà de 26 batallons d’infanteria de línia, 2 de tropa lleugera, 23 companyies de cavall i 1 cos d’artilleria en total, uns 54 000 homes Cinc batallons foren posats sota el comandament del marquès de la Romana, Pere Caro i Sureda Carles IV, per instigació de Godoy, dissolgué per una ordre reial el cos el 1798, en estendre al País Valencià l’organització de les milícies provincials, però aquestes foren finalment dissoltes el 1801, davant l’envergadura de l’aixecament popular valencià que provocà El cos de voluntaris degué desaparèixer amb la creació de les milícies estatals, el 1814
Isabella Blow
Disseny i arts gràfiques
Dissenyadora anglesa.
El 1980 s’installà a Nova York i començà a treballar amb el modista Guy Laroche El 1983 inicià la seva carrera com a redactora de la revista Vogue i es relacionà amb Andy Warhol i Jean-Michel Basquiat El 1986 tornà a Londres per treballar amb Michael Roberts, director de la revista Tatler i Sunday Times Style Musa de l’estilista de barrets Philip Treacy, descobrí nombrosos talents del camp de la moda Es convertí en la responsable de la secció de moda de la revista Tatler i assessora de les marques DuPont Lycra, Lacoste i Swarovski
Centre Constitucional
Política
Partit polític creat el 3 de març de 1931 per unificar l’acció de la Lliga Catalana i dels conservadors mauristes dins el conjunt de la política espanyola.
Disposava de la collaboració d’altres grups conservadors i regionalistes a les Balears, al País Valencià i a Galícia L’organització prevista era similar a la de la Lliga Catalana, amb una comissió d’acció política formada pels antics ministres Francesc Cambó, Joan Ventosa, Gabriel Maura, Antonio Goicoechea, César Silió i Juan Armada, marquès de Figueroa i un secretari Intentava d’ésser una gran força política de centre La proclamació de la República 14 d’abril de 1931 i la creació de la CEDA frustraren el partit, darrer intent de la Lliga Regionalista per intervenir en la direcció de la…
Josep M d’Alòs i de Móra
Història
Militar
Militar.
Marquès d’Alòs, fill de Josep d’Alòs i Bru Fou nomenat tinent general el 1814 i fou ministre de la guerra i interí de marina, del juny de 1819 al març de 1820, de manera que ocupava aquests càrrecs en produir-se la insurrecció de Riego El 1825 fou nomenat capità general de les Balears Fou ben considerat pels mallorquins, però entrà en conflicte amb el bisbe, l’intendent, el comte de Montenegro i alguns eclesiàstics locals aquests el denunciaren a Ferran VII i aconseguiren que fos destituït el 1828 Alòs pogué, però, justificar-se i fou nomenat conseller de guerra
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina