Resultats de la cerca
Es mostren 4612 resultats
Joan Rabadà i Vallbé
Pintura
Pintor.
A tretze anys treballà al laboratori de colors de L’Espanya Industrial Format a la Llotja de Barcelona i amb Carlos de Haes Fou director de la secció de dibuix de L’Espanya Industrial Concorregué des del 1871 a exposicions de Belles Arts de Barcelona El 1874 guanyà medalla d’honor a l’Ateneu Barcelonès i el 1876 fou premiat a l’Exposición Nacional de Madrid i a la Universal de Filadèlfia Residí uns quants anys a Buenos Aires Conreà eminentment el paisatge dins una estètica realista
Joaquim de Miró i Argenter
Pintura
Pintor.
Deixeble de Mas i Fontdevila Prengué part en els certàmens barcelonins del 1888, el 1894 i el 1896 Arrelat a Sitges, se centrà en el paisatge de la seva vila, en olis sovint excellents amb un toc fortunyià que li venia del seu mestre És apreciat sobretot perquè les seves obres són un document precís per a veure com era el Sitges del seu temps Hi ha obres d’ell al Cau Ferrat —secció Maricel— i especialment en nombroses colleccions sitgetanes Era oncle de Joaquim Sunyer
Agrupació Astronàutica Espanyola
Astronàutica
Societat amb seu a Barcelona dedicada principalment a la promoció i divulgació de l’astronàutica.
Fou fundada el 1953 com a secció de la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica i esdevingué més endavant una entitat independent Entre els socis fundadors cal destacar l’enginyer Juli Marial, que en fou primer president L’any 1954 fou acceptada com a membre amb vot de la Federació Internacional d’Astronàutica El 1957 l’Agrupació Astronàutica Espanyola organitzà a Barcelona el VIII Congrés de la Federació Internacional d’Astronàutica, que coincidí amb la collocació en òrbita de l Sputnik I Publica el butlletí Astronáutica
Joaquim Torres i Pla
Lingüística i sociolingüística
Sociolingüista.
Fundador del Grup Català de Sociolingüística actual SOCS-IEC, que presideix des de l’any 2006, és membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans De formació sociològica, ha desenvolupat la major part de la seva recerca en el camp de la demolingüística, amb diverses recopilacions sobre els estudis demoscòpics de la llengua catalana, ha fet recerca en el camp de la transmissió lingüística intergeneracional i ha coordinat l’anàlisi de les Enquestes d’Usos Lingüístics de Catalunya i Andorra
editorial Claret
Editorial
Editorial fundada a Barcelona el 1926 per la congregació religiosa de missioners claretians, primer amb el nom de Tipografía Claret, com a sucursal de l’Editorial Corazón de María, de Madrid, i, a partir del 1940, com a editorial independent, amb el nom de Gráficas Claret, nom que canvià, el 1966, per l’actual.
Dedicada a la difusió de la cultura religiosa, ha conreat també els temes culturals, especialment a través de la collecció “Pompeu Fabra”, de divulgació de la gramàtica catalana La gran majoria dels llibres són editats en català —originals o traduccions—, agrupats en les colleccions “Els daus”, “El bri”, “Horitzons”, etc Cal destacar l’edició popular del Nou Testament 1980 Una secció important és la d’audiovisuals, publicats en català i castellà i alguns en francès, que obtenen un gran èxit en el camp catequètic i pedagògic
Grup Excursionista de Mallorca
Esport general
Entitat fundada l’any 1973 i dedicada a la promoció de l’excursionisme i dels valors naturals i culturals a Mallorca.
Ofereix activitats esportives relacionades amb la muntanya i la natura com ara el senderisme, l’escalada, el descens de torrents i l’espeleologia També té en marxa una secció infantil i una altra de juvenil Considera prioritària la tasca pedagògica i de conscienciació de la societat envers el respecte al medi i edita llibres sobre qüestions relacionades amb la muntanya També organitza cursos, conferències i neteja i manté camins públics El 2002 fou guardonat amb el premi Francesc de Borja Moll, de l’Obra Cultural Balear
Assumpció Estivill i Rius
Arxivística i biblioteconomia
Doctora en biblioteconomia.
Llicenciada en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona 1973, graduada per l’Escola de Bibliotecàries 1976 i doctora per la School of Library and Information Science de la Universitat de Pittsburg 1990 El 1999 passà a la facultat de biblioteconomia i documentació de la Universitat de Barcelona, de la qual és la primera degana És autora de L’Escola de bibliotecàries, 1915-1939 1992 i de nombrosos articles especialitzats És membre de la Secció de Catalogació de la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i Biblioteques
Nostra Novel·la
Col·lecció de novel·les curtes publicada a València (maig del 1930 - juliol del 1931) amb el patrocini de Josep Bolea, E.Duran i Tortajada i F.Hernández i Casajuana i sota la direcció literària de F.Almela i Vives i l’artística de Josep Sabina.
Setmanal, publicà 60 números, amb texts de MThous, Martí i Orberà, Emili Fornet, Eduard Buïl, LlMartí, LlGuarner, Morante i Borràs, JPeris Celda, Carles Salvador, FCarreres de Calatayud, Vicenta Matalí i d’altres i amb illustracions d’AVercher, Vidal Corella, Pérez Contel, JRenau, Roc Minué, FCarreño, JMateu, etc Ortogràficament, s’acostà a poc a poc a les normes generals Els volums, d’un format petit, tenien de 30 a 50 pàgines Apareixia com a publicació de la secció de literatura del Cercle de Belles Arts
Bartomeu Vallmajó i Soler
Música
Compositor català de sardanes.
Ingressà a set anys a l’escolania dels benedictins francesos de Sant Pere de Besalú Posteriorment estudià piano amb Antoni Bassols, organista de l’església parroquial, i amb Joan Baptista Lambert a Barcelona Autor d’unes seixanta-cinc sardanes, desenvolupà una gran activitat dins els cercles musicals gironins Fou el creador, entre altres entitats, de la Secció Musical de Cercle Artístic, l’Associació de Música i la Capella Polifònica Participà en diversos aplecs de sardanes i fou membre del jurat en diferents concursos sardanístics
Club Deportiu Agut
Futbol
Club de futbol de Terrassa.
Fou fundat el 1946 amb el nom de Club Deportiu Talleres Agut com a secció de futbol d’aquesta empresa El 1951 ingressà a la federació catalana amb el nom de CD Agut i la temporada 1953-54 fou campió de grup i assolí l’ascens a primera regional, on jugà dues temporades L’any 1956 pujà a tercera divisió, en la qual es mantingué dos anys El 1959 abandonà la federació i retornà a les competicions d’empreses fins a la seva desaparició
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina