Resultats de la cerca

Format al Reial Club de Polo de Barcelona, hi milità durant tota la seva trajectòria esportiva Amb el primer equip guanyà set Campionats de Catalunya 1972, 1974-75, 1977-79, 1981, set Copes del Rei 1970, 1974, 1976, 1979-82, sis Lligues 1970, 1977-78, 1980-82 i un subcampionat de la Copa d’Europa 1979 Fou internacional i disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968, Munic 1972, Mont-real 1976 i Moscou 1980, on aconseguí la medalla d’argent El 1983 ingressà a la DGE com a cap de la secció tècnica d’equipaments esportius i el 1997 fou nomenat cap del Servei d’Equipaments Esportius El mateix any…

Format al CE Noia, amb el qual debutà en la màxima categoria, també jugà al Cerdanyola CH 1972-75 i al CP Vilanova 1975-77, amb el qual guanyà la Copa del Generalísimo 1976 Finalment, tornà al Noia, on es retirà el 1983 Fou internacional amb la selecció espanyola, amb la qual fou subcampió del món 1968

Es formà al CHP Bigues i Riells La temporada 2007-08 jugà amb el CP Vic i la següent fitxà pel Cerdanyola CH, amb el qual guanyà l’OK Lliga, la Copa de la Reina, la Copa de la Generalitat i la Supercopa Catalana la temporada 2009-10 També ha estat internacional amb les seleccions catalana i espanyola Amb la catalana guanyà una Copa Amèrica 2011 i tres Blanes Golden Cup 2006, 2008, 2009 i amb l’espanyola, un Campionat d’Europa 2012

Davanter format al CH Mataró, amb el qual debutà en la màxima categoria i guanyà la Copa de la CERS 2009 La temporada 2010-11 fitxà pel SHUM Maçanet i aconseguí l’ascens a l’OK Lliga L’any següent tornà al Mataró

S’inicià amb l’Estic Vic 1992, jugà al CP Masies de Voltregà i la temporada 1998-99, després de pujar a primera catalana, tot l’equip passà en bloc al CP Voltregà, amb el qual debutà a la màxima categoria i guanyà cinc Lligues Catalanes, quatre Campionats d’Espanya, tres Copes de la Reina, dues Copes Catalanes, una Lliga estatal i una Copa d’Europa Entremig també jugà una temporada al CP Vic i fou internacional amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual fou subcampiona d’Europa 1999

S’inicià a les escoles pies Sama de Vilanova, i passà pel CP Vilanova i el CE Noia, amb el qual debutà a l’OK Lliga 1984 El mateix any fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola i el màxim golejador del campionat Fitxà per l’HC Piera, club on jugà dotze temporades i fou subcampió de la Lliga Catalana Posteriorment, jugà al Reus Deportiu i al CE Vendrell Un cop retirat, fou entrenador d’equips de base al Capellades HC i al Piera, i president d’aquest darrer club

Començà a jugar com a davantera al CH Canet, on jugà quatre temporades Després, marxà al CE Arenys de Munt, on estigué tres anys i guanyà un Campionat de Catalunya i un Campionat d’Espanya 1999 Formà part de la primera selecció espanyola femenina d’aquest esport, que obtingué la medalla de bronze al Campionat d’Europa 1991, i es proclamà campiona del món 1994

S’inicià com a davanter al CE Vendrell, i passà per les categories inferiors del CE Noia i el FC Barcelona, amb el qual debutà a l’OK Lliga 2006-07 Més tard, jugà al CP Tenerife 2007-09, on guanyà la Copa CERS, i CP Vilanova 2009-11, el Reus Deportiu 2011-13 i el CE Vendrell 2013-19, equip amb el qual guanyà la Copa del Rei 2014 La temporada 2019-20 fitxà pel Noia Fou internacional amb les seleccions catalana i espanyola, amb la darrera de les quals fou subcampió de la Copa Llatina

S’inicià al collegi Claret de Barcelona El 1958 fitxà pel CP Voltregà, juntament amb el seu germà Francesc, i s’integrà en l’equip juvenil Jugà com a davanter al primer equip 1960-68, i aconseguí tres Campionats de Catalunya, un d’Espanya, una Lliga espanyola i una Copa d’Europa El 1968 es traslladà a Madrid per estudiar medicina Allà jugà al Pilaristas, conegut com FEMSA, fins que la temporada 1972-73 tornà al CP Voltregà, amb el qual guanyà dues Copes d’Europa més 1975, 1976, dues Lligues 1975, 1976 i dues Copes d’Espanya 1974, 1977 abans de retirar-se el 1977 Amb la selecció espanyola, es…

Format al CP Tordera, amb el qual debutà en la màxima categoria, la temporada 1991-92 fitxà pel CP Vilafranca Tornà al CP Tordera l’any següent, i culminà la seva carrera esportiva al CP Jonquerenc 1993-95 Guanyà la Copa de la CERS 1986 i fou nomenat millor jugador de la Lliga espanyola la temporada 1985-86 Formà part de la selecció espanyola absoluta