Resultats de la cerca
Es mostren 2474 resultats
agent consular
Dret internacional
Cap d’oficina consular de la categoria inferior.
Segons el Conveni de Viena, els caps d’oficina consular són de quatre categories cònsol general, cònsol, vicecònsol i agent consular Aquest terme és utilitzat, a vegades, com a equivalent de cònsol en un sentit ampli i per oposició a l’agent diplomàtic, per a designar tot agent, qualsevol que sigui la seva categoria, encarregat d’una oficina consular
Alexander Korda
Cinematografia
Productor i director cinematogràfic anglès d’origen hongarès.
Desenvolupà la seva activitat a Budapest, Berlín i Viena del 1926 al 1929 treballà a Hollywood, i finalment s’establí a la Gran Bretanya Fundà les productores London Film 1932, a Londres, i l’Alexander Korda Film 1941, a Hollywood Dirigí The Private Life of Henry VIII 1933, Rembrandt 1936 i That Hamilton Woman 1941, entre altres films
Abraham Wald
Matemàtiques
Matemàtic hongarès, d’origen jueu.
Estudià a Viena amb KMenger Es dedicà inicialment a la geometria i després s’interessà per l’econometria A causa de l’ocupació d’Àustria pels nazis, anà als EUA 1938, on treballà en estadística per a l’exèrcit nord-americà És el creador de la moderna teoria de la decisió estadística 1949 Morí d’accident d’aviació
Pedro Gómez Labrador
Història
Diplomàtic extremeny, comte de Labrador.
Empresonat pel fet de no acceptar Josep Bonaparte, fugí a Cadis, on fou nomenat ministre d’estat 1812-13 Passà al bàndol absolutista i féu costat a Ferran VII 1814 Representant al congrés de Viena, la seva gestió fou molt desafortunada fou substituït el 1817 Destituït d’ambaixador a Nàpols i a Roma, es passà al carlisme
Climent V
Climent V , fragment d’un fresc de Tadeo Gaddi a la capella degli Spagnoli (Santa Maria Novella, Florència)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom que prengué Bertrand de Got en ésser elegit papa (1305-14).
Fou arquebisbe de Bordeus 1297-1305 Elegit papa gràcies a l’ajuda de Felip el Bell, fixà la seu papal a Avinyó 1309 Evità un procés contra el seu predecessor Bonifaci VIII, demanat pel rei de França, però cedí a les primeres exigències d’abolir l’orde dels templers, cosa que dugué a terme el concili de Viena
Guillem I dels Països Baixos

Guillem I dels Països Baixos
© RVD
Història
Rei dels Països Baixos i gran duc de Guillem V de Nassau-Orange.
Assolí de Napoleó alguns territoris germànics 1802, però els perdé en aliar-se amb Prússia 1806 Reconegut com a rei dels Països Baixos pel Congrés de Viena, hi regnà d’una manera absoluta Amb la revolució del 1830 perdé Bèlgica i hagué d’acceptar un règim parlamentari Impopular, abdicà en el seu fill, Guillem II 1840
Max Dvořák
Art
Historiador de l’art.
Alumne de Wichhoff i Riegel a Viena, s’interessà per la idea de la causalitat en el desenvolupament de l’art Publicà Art com a expressió de l’esperit 1924 Estudià especialment les èpoques de crisi dels estils manierisme, que uneix amb els canvis de la història espiritual de la humanitat fou un teòric de conservació dels monuments
Giovanni Ambrogio De Predis
Retrat de Giovanni Ambrogio De Predis
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor italià.
Fou influït per Leonardo da Vinci, amb qui collaborà en la realització de La Mare de Déu de les Roques National Gallery, Londres Es destacà com a retratista, i les seves obres foren confoses amb les dels seus contemporanis Leonardo i Lorenzo Costa, entre altres És seu el retrat de l’emperador Maximilià 1502, al Kunsthistorisches Museum de Viena
Sofonisba Anguissola
Pintura
Pintora italiana, la més gran de sis germanes artistes.
Aconseguí una certa anomenada com a retratista i fou convidada a la cort de Felip II de Castella 1559, on fou influïda per l’escola espanyola Exercí influència sobre Anton van Dyck, que la conegué A la seva vellesa quedà cega Hi ha obres seves als museus de Florència, Londres, Madrid, Nàpols, Roma, Zuric, Viena, etc
Una cosa rara, ossia belleza ed onestà
Música
Òpera de Vicent Martín i Soler amb text de Lorenzo da Ponte estrenada a Viena l’any 1786.
L’obra, de melodia excellent, ofereix grans possibilitats als cantants Pertany a l’escola napolitana i tingué nombroses representacions a tot Europa Fou estrenada a Barcelona al Teatre de la Santa Creu el 1790, on hom en celebrà trenta-una representacions 1790-93
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina