Resultats de la cerca
Es mostren 47192 resultats
Sam Nujoma
Política
Nom amb què és conegut el polític namibi Shafiihuma Nujoma.
D’ètnia ovambo, treballà com a obrer ferroviari a Windhoek i el 1959 creà el Moviment d’Alliberament d’Ovamboland, precedent de l’Organització Popular del Sud-oest d’Àfrica SWAPO, del qual esdevingué el líder indiscutit Exiliat el 1960, retornà al seu país, on el 1963 fou arrestat per agents sud-africans i deportat a Zàmbia el 1969 President del país ja en l’assemblea constituent del 1990, revalidà el càrrec en les successives eleccions El seu mandat, lloat per l’estabilitat i per una relativa prosperitat, fou, tanmateix, acusat de tendències autoritàries el 1999…
Properci
Literatura
Poeta elegíac llatí.
De família terratinent, però empobrida per les confiscacions d’Octavià l’any 41 aC, estudià a Roma, on conegué, de jovenet, la seva amant, que ell anomena Cíntia en els seus poemes el seu nom autèntic era, probablement, Hòstia Amic d’Ovidi, es dedicà a la creació poètica des de bon principi i fou dels protegits de Mecenes Dels quatre llibres d' Elegies , en estrofes dístiques traduïdes al català per Joaquim Balcells i Joan Mínguez 1925, el primer Cynthia Monobiblos és de l’any 28 aC i especialment dedicat al seu amor per Cíntia, tal com el segon i part del tercer,…
Vasco Pratolini
Literatura italiana
Escriptor italià.
D’origen humil, es donà a conèixer en els ambients de Letteratura i altres revistes florentines, en les quals collaborà com a redactor En les seves primeres narracions —recollides el 1956 sota el títol de Diario sentimentale — hom troba ja els motius principals de la seva temàtica els records d’infantesa, l’interès per la vida dels pobres i la gent senzilla de la seva ciutat i dels seus barris, així com els trets definidors del seu art el lirisme evocador, gairebé elegíac, i el realisme La seva visió lírica el portà a escriure un conjunt de pàgines autobiogràfiques com les de…
Domènec Porta
Cristianisme
Abat de Poblet (1502-26).
Era doctor en teologia i catedràtic de Lleida, quan fou tramès a Roma 1502 per gestionar del papa que els abats de Poblet fossin trianuals Havent mort entretant l’abat Joan Boada, fou elegit abat estant a Roma, i canviant radicalment de parer es féu confirmar com a abat perpetu a causa d’això el seu govern fou sovint excessivament tolerant amb tots El seu govern fou, però, profitós emprengué grans obres al monestir en les muralles, en l’ordenació d’aigües i construcció de la torre de les aigües i en el sobreclaustre El 1503 fou nomenat procurador general de l’orde i…
Giovanni Pisano
Trona de la catedral de Pisa (1302-10), de Giovanni Pisano
© Fototeca.cat
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte italià.
Fill i deixeble de Nicola Pisano, treballà com a collaborador seu en la trona de la catedral de Siena 1265-69 i en la Fontana Maggiore de Perusa 1278 Entre el 1284 i el 1296 dirigí les obres de la catedral de Siena i, a partir del 1299, començà les del baptisteri de Pisa, on realitzà també les escultures a l’exterior del segon pis, conservades fragmentàriament al Museo dell’Opera del Duomo El 1301 acabà el púlpit de Sant’ Andrea, a Pistoia, i entre el 1302 i el 1310 féu el de la catedral de Pisa, les escultures dels quals assenyalen el punt més alt del misticisme i l’ardor…
Maties I d’Hongria
Història
Rei d’Hongria (1458-90).
Fill de Joan Hunyadi, fou elegit rei pels magnats hongaresos després de la mort de Ladislau VI Es dedicà a mantenir la independència hongaresa alhora contra Àustria i contra els turcs Imposà la seva voluntat als nobles per mitjà del seu exèrcit negre i intervingué a Bohèmia, ajudat pels catòlics bohemis en contra del rei Jordi de Poděbrady, i es féu coronar rei de Bohèmia 1469 En una important ofensiva contra els turcs, aconseguí de reconquerir Bòsnia 1463, Moldàvia i Valàquia 1467 i Sèrbia 1482 Poc després atacà el seu antic adversari, l’emperador Frederic III, i s’…
Pero López de Ayala
Historiografia
Literatura catalana
Política
Historiador, home polític i poeta.
Durant el regnat de Pere I de Castella participà en les lluites civils entre el rei i el seu germà Enric de Trastàmara i en les guerres contra la corona d’Aragó, i fou alcalde de Toledo De primer al costat del rei, passà després al servei d’Enric, i fou fet presoner per Pere a la batalla de Nájera 1367 Victoriós Enric Enric II de Castella, tingué càrrecs governamentals durant el seu regnat i el de Joan I fou canceller A la batalla d’Aljubarrota 1385 fou fet presoner dels portuguesos Durant la seva captivitat escriví el Rimado de palacio , de caràcter didacticomoral,…
Tribonià
Història del dret
Jurisconsult bizantí.
Collaborador de Justinià, fou magister officiorum ministre de l’interior i quaestor sacri palatii ministre de justícia Fou el principal inspirador de l’obra legislativa de Justinià collaborà en la redacció d' El Codi 529 i en la seva segona edició Codex repetitae praelectionis , 534, dirigí la redacció del Digest 533 i de les Institucions 533 i, a desgrat d’haver estat destituït arran de la revolta de la Nika del 532 provocada en bona part pel seu afany de riqueses, continuà essent l’ànima de la legislació imperial en l’eliminació de les noves constitucions Novelles Malgrat…
Bernat Alemany de Foixà i de Porqueres
Història
Cavaller i oficial reial.
Fill de Bernat Guillem de Foixà i de Saportella, el seu pare havia estat tutor de Berenguer d’Orriols, senyor d’Albons Bernat Alemany era ja senyor d’Albons el 1356, i és possible que ho hagués obtingut per mitjà de la seva muller Catalana, potser germana de Berenguer i senyora d’Orriols, que hauria aportat Albons per dot Com a successor d’aquestes senyories, Bernat Alemany fou anomenat correntment amb el cognom d’ Orriols , tot i que el 1380 ja no tenia aquest lloc En les lluites nobiliàries dels darrers anys de Pere III feu costat al rei contra els grans senyors i sofrí…
Maria de Molina
Història
Reina de Castella i Lleó (1284-95).
Filla de l’infant Alfons de Molina, neta d’Alfons IX i muller de Sanç IV Exercí una notable influència política sobre el seu marit, el qual feu decantar a l’aliança amb França assemblea de Toro, 1288, en contra dels desigs del privat, Llop IV, senyor de Biscaia Un cop vídua, governà Castella com a regent 1295-1301, durant la minoritat del seu fill Ferran IV, i superà amb èxit corts de Valladolid, 1300 la guerra civil que enfrontà els partidaris del nou rei amb els seguidors dels infants de la Cerda, que tingueren l’ajut diplomàtic de Jaume II de Catalunya-Aragó, amb…