Resultats de la cerca

Situada en una cruïlla de camins entre les muntanyes Basques, els Prepirineus meridionals i la serralada Ibèrica, entre la vall de l’Ebre i el vessant cantàbric, és damunt un turó que domina la vall del Zadorra, aprofitada per les rutes de Castella a França Mercat agrari, s’industrialitzà des del començament del segle XX maquinària agrícola, sucre, naips, mobles La població passà de 30 700 h el 1900 a 49 752 el 1940 A partir del 1947 una nova onada industrialitzadora metallúrgia de transformació, indústria del cautxú, etc, basada en la infraestructura de la diputació foral, el capital biscaí…

Situada al centre de la Meseta, a l’esquerra del Pisuerga, prop de la confluència amb l’Esgueva, és el principal nucli urbà, econòmic i cultural de Castella la Vella A partir dels anys cinquanta ha quintuplicat la població 68 789 h 1950, gràcies sobretot al desenvolupament industrial, afavorit per la xarxa de comunicacions Les indústries principals són la metallúrgia de l’alumini, la tèxtil, la química, l’alimentària i la de l’automòbil Centre d’ensenyament superior Universidad de Valladolid, fundada el 1346 És seu d’arquebisbat Audiència territorial Els orígens de la ciutat no…

Situada a la vall del riu Adige, a una alçada de 192 m, gaudeix d’un clima benigne La part vella de la ciutat, construïda entorn de la catedral, és en un revolt del riu, i hi són abundants les cases nobles i els palaus Modernament, la ciutat nova s’ha estès cap a l’E en barris perifèrics situats en les petites elevacions que envolten la ciutat, i també cap a la banda dreta del riu, al peu del Dos Trento, antiga construcció romana i més tard fortí austríac És un important nucli de comunicacions, i hi ha indústria de mobles, metallúrgica i tèxtil cotó És seu arquebisbal Conquerida pels romans…

La capital és Potenza S'estén de nord a sud des del riu Ofanto fins a Calàbria, i entre el golf de Tàrent i el golf de Policastro és constituïda per blocs calcaris, plecs de conglomerats durs, conques excavades al flysch i margues del Triàsic i del Pliocè, molt perjudicades pels terratrèmols La part occidental és travessada per l’Apení Lucà mont Sirino, 2 005 m, que s’escalona cap al golf de Tàrent L’àrea de turons oriental, d’uns 600 m, és constituïda per materials sedimentaris sense bosc i amb forta erosió cap al nord s’eleva el mont Vulture 1 330 m, antic volcà amb llacs de cràter Els rius…

Dels bisbats d’Ottana, Castro i Bisarcio es formà el de l’Alguer, bé que aquest títol no aparegué com a definitiu fins el 1515 El 1803, el bisbat de Bisarcio fou novament separat de l’Alguer L’any 1986 fou unit al bisbat de Bosa, i el nou bisbat adoptà el nom d’ Alguer-Bosa De la diòcesi de Bosa es tenen notícies a partir de l’any 1073, quan el bisbe Costantino de Castra edificà la catedral romànica dedicada als sant Pere i Pau Episcopologi de l’Alguer bisbe període lloc de naixement l’Alguer Pietro de Parente 1504-1512 Gènova Juan de Loaysa 1514-1524 castellà Francesco de Branconovo 1524-…

Situació i presentació El terme de Badia del Vallès té una extensió de 0,9 km 2 i limita amb els termes de Cerdanyola del Vallès S, Barberà del Vallès E i Sabadell W Declarat municipi independent el mes de febrer del 1994, neix per la segregació del polígon d’habitatges de protecció oficial de Ciutat Badia, compartit fins aquell moment pels municipis de Cerdanyola del Vallès i Barberà del Vallès A causa de la problemàtica econòmica que representava el seu manteniment, es va crear la Mancomunitat Intermunicipal Barberà-Cerdanyola per tal d’encarregar-se de l’administració El territori és…

Des de l’antiguitat cada poble ha fixat i utilitzat diverses unitats per a mesurar les magnituds, unitats que han anat variant amb el temps i que hom ha adaptat en cada cas a les necessitats d’acord amb l’ús Moltes unitats antigues són encara emprades a molts llocs, com és el cas de les unitats tradicionals catalanes Per a materialitzar una unitat hom construeix un patró , consistent en un estri, aparell, etc, que fixa o determina amb l’exactitud suficient el valor de la unitat Les antigues civilitzacions ja construïren patrons per a les unitats de mesura de longitud, capacitat, pes, etc, que…

Anys enrere hom solia fer tres o quatre passades successives de metxera La primera era la metxera en gros , que s’alimentava de veta de manuar o de carda, continguda en bots Hi havia després les metxeres intermèdia i en fi , i, si hom volia fixar fils molt prims, encara hi havia la metxera superfina Cadascuna s’alimentava amb les bobines de metxa de la passada precedent La metxa més fina serveix per a alimentar les màquines de filar La metxera és una màquina cara, complicada i lenta velocitat màxima unes 1 200 voltes per minut i per això hom ha procurat de reduir al mínim el nombre de…

La meitat oriental del terme s’integra al fons de la foia de Castalla , capçalera del riu de Castalla o riu Verd anomenat de Montnegre aigua avall del pantà de Tibi, que rep nombroses rambles afluents de Canyoles, de Peret A ponent comprèn, a més, una part muntanyosa formada per la Serra de l’Arguenya la Replana, 1228 m i els seus contraforts de la penya de l’Àguila 1050 m i el Gurugú 1034 m, per la serra de Castalla el Xarco, 1109 m i per les penyes del Llitero al sud-oest, i pel Maigmó 1296 m i el Despenyador 1260 m al sud aquest sector és barrancós i cobert de pinedes Més de la meitat del…

Era una antiga civitas erigida segurament com a lloc fortificat de l’època romanovisigòtica Reconquerit el país pels comtes de Tolosa, al principi del segle IX, es refeu com a centre del nou territori de Ribagorça organitzat independentment vers el 884 pel comte Ramon I de Pallars i de Ribagorça La veritable importància de Roda comença vers el 957 quan el comte Ramon II de Ribagorça feu consagrar la catedral de Sant Vicenç de Roda, pel seu fill Odesind, mateix bisbe del nou bisbat de Roda El 1006, la ciutat fou saquejada i destruïda per ‘Abd al-Malik, fill d’Almansor, que…