Resultats de la cerca
Es mostren 47192 resultats
Las Meninas

Las Meninas
Museo del Prado
Pintura
Pintura de Diego Velázquez, que data de l’any 1656 i és al Museo del Prado de Madrid.
Representa el taller del pintor a l’Alcázar de Madrid, on hi ha la infanta Margarida d’Àustria i les seves dames de companyia, o meninas , Maria Agustina Sarmiento, a la dreta de la infanta, i Isabel de Velasco, a l’esquerra darrere seu hi ha la guardadamas Marcela de Ulloa i un altre servidor al seu costat, els nans Maribárbola i Nicolás de Portosanto, i al fons, José Nieto Velázquez, aposentador de palacio A l’esquerra de la tela apareix Velázquez pintant els reis Felip IV i Marianna d’Àustria, que hom veu reflectits en el mirall del fons —recurs inspirat en El…
central telefònica
Local que conté els equips de commutació necessaris per a la prestació del servei telefònic i on acaben les línies dels abonats, enllaços o circuits interurbans ( commutació
)..
Al seu interior, a més dels equips de commutació, hi ha els equips i serveis subsidiaris repartidors, quadres de força, bateries, grups electrògens, central termofrigorífica, estacions transformadores, etc i, en l’aspecte comercial, les dependències d’atenció al públic i els locutoris Segons que el funcionament sigui totalment automàtic o que calgui accionar-les manualment, les centrals poden ésser automàtiques o manuals , i aquestes, de bateria local o de bateria central Segons el seu emplaçament i les seves funcions en la xarxa general, hom pot classificar una central…
Fèlix Cardona i Puig

Fèlix Cardona
Fons Fèlix Cardona
Geografia
Història
Explorador.
Feu els estudis de pilot a l’Escola de Nàutica de Barcelona Durant el viatge de pràctiques corresponents, restà a Veneçuela, on, juntament amb Joan M Mundó i Freixas , inicià la investigació de la Guaiana amb vista a les possibilitats auríferes i diamantíferes Amb Mundó descobriren el Salto Angel 1928, i pel seu compte, les fonts del Caroní A la mort del company, prosseguí les exploracions de la selva amb finalitats de servei en el camp de les ciències i de fixació de punts geodèsics per a la cartografia veneçolana Formà part com a guia de l’expedició francoveneçolana al…
Joan de Cardona
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1531-46).
Fill illegítim del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona Abat comendatari de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes i canceller reial, fou elegit bisbe de Barcelona per Carles V L’escut del seu llinatge encapçala el cens heràldic dels canonges dibuixat el 1536 per Francesc Tarafa No fou, tanmateix, consagrat fins el 1545, per pressió del lloctinent de Catalunya Francesc de Borja, que havia informat Carles V de la seva mala conducta Tingué com a vicari general Vicenç Navarra, l’antic bibliotecari erasmista de l’arquebisbe de Tarragona, Pere de Cardona Residí, com aquest, a la torre…
Gerolamo Cardano
Esoterisme
Matemàtiques
Medicina
Metge, matemàtic i astròleg italià.
Es llicencià en medicina a Pàdua 1526 i residí des del 1532 a Milà, on fou professor de matemàtiques i exercí de metge, professió que li donà renom europeu El 1541 fou nomenat catedràtic de medicina a Pavia, i el 1562, a Bolonya El 1570 fou empresonat, acusat d’heretgia, i fou obligat a abjurar privadament Com a matemàtic, formà part del grup renaixentista que fonamentà l’àlgebra simbòlica en Ars magna 1545 donà la solució de l’equació de tercer grau a partir de la fórmula de Tartaglia, i la de la de quart grau a partir de la fórmula del seu deixeble Ferrari en Liber de ludo…
Rostaino Cantelmo-Stuart
Història
Militar
Sisè duc de Pòpoli i príncep de Pettorano, era nebot d’Andrea Cantelmo i germà del cardenal Giacomo Cantelmo (1640-1702), arquebisbe de Nàpols.
Lluità a Messina durant la insurrecció del 1674 i, posteriorment, a Flandes En esclatar la guerra de Successió 1702 reconegué Felip V de Castella i collaborà en el triomf de la seva causa al regne de Nàpols El 1705 era a Barcelona com a capità d’una companyia de guàrdies napolitans, amb la qual féu costat al lloctinent Velasco, que intentava de controlar la ciutat Després de la capitulació filipista passà a Màlaga i cuità a posar-se novament al servei de Felip V, el qual acompanyà durant l’atac a Barcelona del 1706 El 1713 fou nomenat general en cap de les forces filipistes que assetjaren la…
Ramon Roger I de Pallars Sobirà
Història
Comte de Pallars Sobirà (1288-95), fill segon de Roger II i Sibil·la de Saga o de Berga.
En temps del seu germà, el comte titular Arnau Roger I 1256-88, governà provisionalment el comtat durant les absències d’aquest Involucrat en el moviment nobiliari contra Jaume I i Pere II de Catalunya-Aragó pactes d’Àger, 1274, fou fet presoner a Balaguer 1280, però rebé el perdó reial Lluità amb el comte Roger Bernat III de Foix en el bàndol francès durant la invasió de Catalunya del 1285 Heretà el comtat de Pallars Sobirà del seu germà Arnau Roger I perquè la filla d’aquest, Sibilla I de Pallars, era menor d’edat Adoptà aleshores una línia de fidelitat a la…
Ramon Roger I de Carcassona-Rasès
Història
Vescomte de Carcassona, Rasès, Besiers i Albi (1194-1209), fill i successor de Roger V i d’Adelaida de Tolosa.
Succeí sota la tutela de Bernat de Saissac fins el 1199 Vers la fi d’aquest any o començament del següent perdé la seva mare, que duia el títol de comtessa Era nebot valencià del rei Felip II de França El 1201 s’alià amb el seu cosí germà al comte Ramon Roger I de Foix contra el comte Ramon VI de Tolosa, oncle seu Amenaçat per la croada contra els càtars, el 1209, en companyia del comte de Foix, s’entrevistà amb Pere I de Catalunya-Aragó Acudí a Montpeller a negociar amb els legats papals, però no pogué acceptar llurs duríssimes condicions El mateix any els croats li…
Rafael Ram de Viu y Pueyo
Història
Militar
Militar.
Baró d’Herbers Fill segon i successor de Jerónimo Ram de Viu y Liñán i segon comte de Samidor com a successor del seu germà consanguini Ventura Ram de Viu i Baillet Aferrissat absolutista, fou corregidor de Castelló de la Plana En morir Ferran VII residia a València, des d’on anà a Morella i, d’acord amb el coronel governador de la plaça, Carlos Victoria, s’alçà en armes a favor del pretendent Carles Maria Isidre de Borbó novembre del 1833 El governador de Tortosa, Manuel Bretón , es presentà davant Morella, obligà els conjurats a fugir i l’ocupà 9 de desembre Ram de Viu s’…
Ferran I de Castella
Història
Comte de Lara i de Castella (vers 932-970).
Segurament fou fill de Gonzalo Fernández repoblador de Clunia i de Lara i de Muniadona Documentat a partir del 929, dos anys després prengué part en la lluita contra Alfons IV de Lleó i a favor de Ramir II Aquest, quan fou rei, el nomenà comte de Castella Collaborador de Ramir II de Lleó, la seva intervenció en la repoblació de les terres de Salamanca, Palència i Segòvia no fou aprovada pel rei lleonès Empresonat 945, recobrà la llibertat dos anys després casà la seva filla Urraca amb Ordoni III de Lleó, el qual li concedí la titulació de princeps Ajudà Ordoni IV, revoltat contra Sanç I de…