Resultats de la cerca

Es doctorà en ambdós drets Durant la guerra de Successió es mostrà partidari de Felip V, fet pel qual el 1714 hagué de fugir i refugiar-se a Menorca Felip V el recompensà amb el càrrec d’assessor togat i jutge ordinari d’Eivissa 1724-43 Passà més tard a Madrid, on morí abans de prendre possessió del càrrec d’oïdor de l’audiència de València

Deixeble de Bartomeu Maura, que succeí com a acadèmic de San Fernando 1927 Gaudí d’un notable prestigi i concorregué sovint a les exposicions nacionals de Madrid, on ja fou premiat el 1904 El 1922 obtingué una primera medalla per a un panneau amb set proves de gravat al burí Fou gravador de la Casa de la Moneda i autor de diversos bitllets de banc i segells de correu

Vida i obra Ingressà a l’orde franciscà i estudià a Lleida i Bolonya Per influència d’un professor seu decidí convertir-se a l’islam 1385 i viatjà a Tunis, per Mallorca i Sicília, i feu la seva professió de fe davant el soldà Abū-l-’Abbās Aḥmad Els texts autobiogràfics on conta la motivació i la forma solemne d’entrar a l’islam tenen una certa brillantor literària i són plens de reminiscències de conversions famoses de la literatura religiosa musulmana d’altra banda, les nombroses hipòtesis sorgides per explicar la seva conversió no arriben a invalidar el relat autobiogràfic d’una conversió…

Vida Nasqué circumstancialment a Mallorca, on els seus pares, que eren catalans, s’exiliaren durant la guerra del Francès Altra vegada a Barcelona 1822, inicià els estudis musicals amb Ramon Vilanova, llavors mestre de capella a la catedral Vers el 1830 es traslladà a Madrid per estudiar al conservatori, institució que li atorgà el primer premi de piano el 1832 Aquest any viatjà a París, on estudià amb PJ Guillaume Zimmermann i rebé grans elogis de HJ Bertini, F Liszt i AF Marmontel El 1836 s’establí a Lió, on es dedicà a la docència i a fer concerts De nou a Barcelona 1852, continuà la seva…

Jesuïta i home de govern de la província del Paraguai, on ocupà els càrrecs de rector del collegi teològic de Córdoba i de provincial Com a missioner obrí nous centres d’evangelització entre els pobles lule, abipon i mocovi, en terres del Chaco, Arran de l’extradició de la Companyia de Jesús 1767 marxà a Ravenna, on morí

Alhora que estudiava lleis, fou professor de castellà a la càtedra creada per la diputació i així escriví una Gramática castellana 1823 Més important, però, fou la seva participació activa en la comissió de la Societat Econòmica d’Amics del País —a la qual havia ingressat el 1834— que promogué la substitució de la desapareguda Universitat Literària per la creació, el 1835, de l' Institut Balear

Feu estudis de pilot de vaixell, de filosofia i de dret a Mallorca i a Barcelona, on fixà la residència Casat 1860 amb la poeta Victòria Peña , ocupà un càrrec administratiu important a la Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y a Alicante Inclòs per Antoni de Bofarull a Los trobadors nous 1858 i a Los trobadors moderns 1859, fou mantenidor dels primers Jocs Florals de Barcelona, així com dels del 1864, el 1871 i el 1885, i president honorari el 1908 hi obtingué diversos premis 1865, 1867 La seva obra poètica es publicà en diverses revistes catalanes, especialment en Lo Gai Saber…

Adscrit al Club CIAS en la categoria juvenil guanyà el campionat de Balears els anys 1963 i 1964, i, més tard, ininterrompudament de l’any 1969 al 1981 llevat de l’any 1974 que fou sotscampió Així mateix fou campió d’Espanya els anys 1968, 1971, 1972, 1973, 1975, 1976 i 1981, campió del món el 1973 Cadaqués, el 1981 Brasil i el 1985 Mallorca i campió d’Europa individual i per equips el 1978 Eivissa i el 1982 Bulgària El seu nom ha figurat sempre entre els primers especialistes del món en pesca subaquàtica

Marquès d’Alòs, fill de Josep d’Alòs i Bru Fou nomenat tinent general el 1814 i fou ministre de la guerra i interí de marina, del juny de 1819 al març de 1820, de manera que ocupava aquests càrrecs en produir-se la insurrecció de Riego El 1825 fou nomenat capità general de les Balears Fou ben considerat pels mallorquins, però entrà en conflicte amb el bisbe, l’intendent, el comte de Montenegro i alguns eclesiàstics locals aquests el denunciaren a Ferran VII i aconseguiren que fos destituït el 1828 Alòs pogué, però, justificar-se i fou nomenat conseller de guerra

Estudià a Barcelona amb els mestres Millet, Pich i Santasusana, Gibert i Camins, Zamacois i Toldrà Resident a Barcelona des del 1947, els anys cinquanta fou director musical dels ballets Esbart Verdaguer i Francesc Moragas, així com de l’orquestra de cambra de la Caixa Estrenà els primers ballets al Palau de la Música Catalana i fou vocal de les Joventuts Musicals de Barcelona El 1960 es traslladà a Sevilla, on fou catedràtic de contrapunt i fuga al Conservatorio Superior de Música de Sevilla 1963 Passà a Madrid com a catedràtic de composició al Conservatorio Superior de Música de Madrid 1971…