Resultats de la cerca
Es mostren 1186 resultats
serra de Llurri
Serra
Alineació muntanyosa de la vall de Cardós (Pallars Sobirà), que culmina al pic de Llurri (2 334 m alt.) i separa les valls de Colatx i de Certascan; a la part baixa d’aquesta darrera hi ha la cabana i el pletiu de Llurri
.
cortals de Veixalís
Cortal
Grup de cortals de la parròquia d’Encamp (Andorra), a ponent del poble, a 1 555 m alt, al vessant oriental del coll de Veixalís
, que s’obre entre la serra d’Encamp i el pic de Padern i comunica la Maçana i Encamp.
ports de Beseit
ports de Beseit
© Fototeca.cat
Conjunt orogràfic, el més important de les muntanyes de la regió de Tortosa, format pels grups de la serra de l’Espina (1.181 m), el Montcaro (o el Caro) (1.442 m), la serra d’Encanader (1.393 m) i el pic de Cervera (1.347 m).
Limitat a l’est per la depressió d’Ulldecona i al sud-est per la vall de Tortosa, s’eleva de manera brusca sobre la depressió de l’Ebre L’estructura alpina de les Serralades Costaneres Catalanes es manifesta clarament per l’orientació sud-oest - nord-est dels plecs Aquesta estructura és tallada per falles verticals i cavalcaments Així, entre el bloc de Godall 400 m i el Montcaro s’obre la depressió de la Sénia, emplenada per dipòsits detrítics del Quaternari Els materials són, sobretot, calcàries del Juràssic, però hom troba, també, els nivells característics del Triàsic i del Cretaci L’…
coma de Guiló
Coma de la vall de Cardós, dins el municipi de Lladorre (Pallars Sobirà), al vessant S del port d’Aulus (2.330 m) i del port de Guiló (2.380 m); el pic de Trespuntes i el cap de Guiló (2.318 m) la dominen pel NE.
És drenada pel riu de Guiló , emissari dels estanys de Guiló , que aflueix a l’ estany de Romedo de Baix
la Renclusa
Excursionisme
Refugi excursionista situat a 2.140 m alt al vessant septentrional del massís de la Maladeta (és dominat pel pic de la Renclusa, 2.819 m alt, contrafort destacat del massís), a la dreta del torrent de Paderna o barranc de la Renclusa, dins el terme de Benasc (Ribagorça).
Prop seu el curs d’aigua es fa subterrani forat de la Renclusa És propietat del Centre Excursionista de Catalunya, que el feu construir impulsat per Juli Soler i Santaló i Josep Sayó fou inaugurat el 1916 Prop seu fou construïda la capella de la Mare de Déu de les Neus
riu de Guerosso
Riu
Curs d’aigua de la vall de Cardós, capçalera del riu de Noarre, dins el municipi de Lladorre (Pallars Sobirà); és emissari de l’estany Guerosso (2.425 m), que amb els estanys Blaus i l’estany Blanc forma un circ lacustre dominat pel pic de Certascan.
aparell de fragata
Transports
Aparell l’arboradura del qual, a més del bauprès, consta de tres o més arbres de tres peces, encreuats i amb cofes, en què, a més, el pal mascle de l’arbre de mitjana duu sempre una botavara i un pic per a hissar-hi l’aurica.
Els aparells de fragata no poden portar mai cap vela escandalosa
aparell de bombarda
Transports
Aparell l’arboradura del qual, a més del bauprès, consta de dos arbres d’una sola peça sense cofes, en què el major és encreuat, i el de mitjana no, aquest últim amb una botavara i un pic per a hissar-hi l’aurica i l’escandalosa.
vall de la Persigola
Alta vall del massís del Canigó, dins el municipi de Prats de Molló i la Presta (Vallespir); formada al vessant meridional del pla Guillem, del coll de Bocacerç i del pic de Sethomes, aflueix a la vall del Tec, per l’esquerra, prop de Sant Salvador.
banys del Voló
Els jardins dels banys del Voló
© Fototeca.cat
Balneari
Balneari del municipi del Voló (Rosselló), just al límit amb el de Morellàs i les Illes (Vallespir), a l’esquerra del riu de Roma (a la confluència amb el córrec de Sant Martí), sota el pic d’Estella, al peu de la carretera de Barcelona a Perpinyà.
Les aigües són bicarbonatades, sòdiques, alcalines, gasoses i ferruginoses, i són indicades per a malalties del fetge, dels ronyons, de l’aparell digestiu i de la pell hom n'embotella i comercialitza, i són utilitzades en banys i dutxes a l’establiment balneari L’edifici fou construït el 1859 Hi ha tres fonts la font del Voló , la de Sant Martí la més antiga i la Clementina el córrec de Sant Martí ha estat convertit en parc Vora l’establiment hi ha un casino de joc