Situació
La pedra esculpida amb grafits que hem batejat amb el nom que encapçala aquest apartat es troba situada vora els Bassis, a uns 100 m vers tramuntana, dintre el terme municipal de Rupit, a l’altiplà que hi ha damunt l’església romànica de Sant Joan de Fàbregues. Aquesta pedra es troba situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Cartográfico, full 294-M781: x 56,1 —y 51,6 (31 tdg 561516). (JBD-JVV)
Incisions
La Taula de les Creus es troba en una zona on hi ha diversos afloraments de roques de fàcil exfoliació, que formen com uns grans graons naturals. Es tracta d’una llosa plana que assenyala el final d’un dels graons. Amb un metre d’alçada era adherida a la paret natural, però la mà de l’home la separà en part per a utilitzar-la com a suport. Cal pensar que l’home, en veure les possibilitats que oferia un bloc com aquest decidí utilitzar-la per a una activitat desconeguda.
A fi de poder-la desenganxar del conjunt rocallós, calgué realitzar una petita canal d’uns 10-15 cm d’ample per més-de 45 de profunditat al cantó de llevant i d’uns 20 x 30 cm al cantó de migjorn. Aquesta operació donà lloc a una taula gairebé plana, de límits ben definits i a una altura adient per a insculturar-la.
Aquesta tasca prèvia, que havia de comportar uns esforços molt grans, devia ésser motivada per unes raons molt importants. No podem pas pensar que l’únic objectiu de disposar d’una pedra per a practicar-hi grafits pogués donar lloc a tant treball.
Hom realitzà aquesta feina amb una eina molt dura, possiblement metàl·lica, d’una gruixària considerable; potser un pic o una picolina. Aquesta pedra és d’una duresa molt petita i amb poc esforç pot ésser treballada. La tasca d’arrencar aquest bloc deixà a la paret natural del costat de llevant i de migjorn uns senyals considerables.
La superfície aprofitable és de 95 cm x 45 cm, tot i que només fou utilitzat el cantó esquerre, mirant vers llevant.
El conjunt figuratiu de la Taula de les Creus és integrat per deu figures i cinc conjunts informes. Les figures 1-5 presenten unes formes lineals inidentificables, potser relacionables amb la figura humana. Les figures 6-10 són cruciformes (la 6 és una creu d’uns 20 cm, amb un braç desproporcionat en relació amb els altres i que acaba geminat; les 7 i 8 són creus llatines; la 9 és una creu ansada, forma iconogràfica molt antiga; la 10 és també una creu llatina, de factura estranya). Pel que fa a la col·lecció de ratlles (11-15) no en coneixem el valor i, pel que fa a la tècnica, és equiparable a la utilitzada en alguns dels cruciformes.
Hom pot dir que les representacions dels números 5 al 15 foren realitzades amb una eina dura, segurament metàl·lica, de punta no gaire afinada, de secció trapezoidal i ampla, la qual deixa uns traços profunds, amples i de secció troncocònica invertida.
Solament hi ha una lleu superposició de les figures 1 i 11 i, pel que fa a l’organització escènica del conjunt, es troben disposades sense cap ordre i han estat orientades de maneres diferents, la qual cosa vol dir que el conjunt com a tal no existia i que el valor residia en cada símbol aïlladament.
La visió d’aquests gravats no ens permet amb certesa d’escatir si es tracta del treball d’un sol període d’esculturació, o si, per contra, n’hi ha més d’un. El dubte apareix quan les figures 1-5 presenten unes vores un xic més arrodonides que la resta del conjunt; amb una certa imaginació s’hi podrien identificar les formes d’uns antropomorfs, realitzats grollerament i molt esquematitzats.
Si es tractava del treball de dos moments diferents, el primer nivell, a confirmar, havia de pertànyer a un període força reculat, on sembla més fàcil acceptar uns ritus màgics que sempre encaixen més bé amb l’enigmàtica presència de les inscultures. Per altra banda, el segon nivell sembla evocar la presència d’una religió ben establerta.
Aquest conjunt és situat vora un camí de pas, just en un indret on aquest fa un colze i, tot i que es tracta d’un corriol estret, dona peu a fer diverses suposicions. Hom pot pensar, per exemple, en un lloc on s’han deixat marques de pas, és a dir, on cada vegada que una persona passava, feia un senyal com a testimoni, la qual cosa donà lloc a aquest conjunt d’inscultures. També aquests senyals podien correspondre a passades de ramats o similars; en general s’hauria pogut considerar una llista amb la relació d’anades i vingudes; en aquest aspecte és curiosament il·lustratiu el fet que hem tingut coneixement de l’existència d’aquesta pedra gràcies a la informació que ens donà un pastor. Per altra banda tampoc no podem descartar la possibilitat que es tracti d’un element amb connotacions màgiques o rituals.
Aquest interessant conjunt en general és força pobre, molt en la línia general dels conjunts escultòrics catalans. El treball és força groller i traspua un arcaisme, donat probablement per desconeixement de la tècnica, fet que hom podria interpretar en el sentit que qui realitzà aquests símbols era poc hàbil en la matèria i, per tant, es pot donar com a base per a afirmar una certa ocasionalitat iconològica del conjunt. (JBD-JVV)
Tan sols podem esbossar una hipòtesi sobre les possibles vinculacions culturals d’aquests gravats, la qual no està en absolut en posició de convertir-se en tesi. El raonament es basaria en la proximitat a les tombes dels Bassis, que hom pot datar del segle IX.
No seria la primera vegada que apareixen creus associades a sepultures antropomorfes. A Catalunya mateix podem donar alguns exemples. A Cogul, prop de la necròpolis medieval de Saladar hi ha una bauma amb 25 cruciformes. A l’Espunyola, abans de les obres d’ampliació de la carretera, es trobaven una sèrie de tombes antropomorfes al costat de les quals hi havia gravats signes cruciformes. El mateix passa a Sant Martí de Vernet on a l’interior d’una de les dues sepultures antropomorfes d’aquesta localitat hi ha gravada una creu. També a l’església de Sant Pere de les Cingales apareix gravada una creu al mateix bloc rocallós on hi ha excavades unes tombes antropomorfes.
El caràcter de símbol funerari que té la creu per al cristianisme fa versemblant la ubicació, a vegades, d’aquests tipus de signes en els llocs d’enterrament altmedievals amb la mateixa tècnica amb què foren confeccionades les tombes. (ACR)
Bibliografia
- Jordi Barris i Duran: Les tombes dels Bassis i la Taula de les Creus de Rupit, “Quaderns d’Estudis Medievals”.