Resultats de la cerca

La publicació, coordinada des de l’Arxiu Municipal de Sueca i en la qual escriviren investigadors i erudits vinculats a aquest arxiu, tenia el subtítol de Quaderns d’història i cultura Deixà d’editar-se quan la nova corporació local sorgida de les eleccions municipals democràtiques de l’1 d’abril de 1979 enllestí una nova publicació Quaderns de Sueca En l’únic número aparegut de Manoll hi collaboraren autors com ara Antoni Furió “Lluís Boil contra els Vilaraguts un procés a la València del segle XV”, Andrés de Sales Ferri “Datos para la Historia de Sueca en el 1500”, Francesc…

Estudià piano i musicologia al Conservatori de Moscou El 1938 obtingué el doctorat amb una dissertació sobre Les noces de Fígaro , de WA Mozart Impartí la docència als conservatoris de Moscou 1931, 1933-36 i de Sverdlovsk 1936-37, 1942-43 i a l’Institut d’Educació Musical a distància d’aquesta ciutat, centre d’on fou cap del departament d’història de la música i degà A partir del 1926 també es dedicà a la crítica En els seus escrits s’ocupà especialment de la vida musical russa, la història de la música zíngara, les biografies de compositors com AA Al’abjev, N…

Vida i obra El 1955 es llicencià en dret a la Universitat de València, on també es doctorà amb el premi extraordinari Fou alumne del doctor Josep M Font i Rius Tanmateix, la seva etapa predoctoral es desenvolupà sota el mestratge de Víctor Fairén-Guillén, catedràtic de dret processal, que l’influí en l’elecció del tema de la tesi doctoral, el judici monitori Després d’aquesta etapa inicial processalista, s’inclinà decisivament per la història del dret, primer, a València, com a deixeble de Juan García González i, més tard, a la Universitat Complutense de Madrid, com a professor…

Secretari civil d’Amadeu I i governador de diverses províncies, escriví, entre altres obres, uns Anales de la guerra civil 1853, ampliats més tard sota el títol d' Historia de la guerra y de los partidos liberal y carlista, aumentada con la regencia de Espartero 1868 i una Historia contemporánea , que abasta del 1843 al 1885 1890-95

Doctorat a Roma en filosofia i teologia, fou professor a Blaj Ordenat el 1794, es dedicà a ensenyar gramàtica a nois camperols i obrers Féu investigacions d’història eclesiàstica i de filologia romaneses —afirmà l’origen llatí del romanès— i publicà Istoria pentru inceputul românilor în Dachiia ‘Història dels orígens dels romanesos a Dàcia’, 1812, entre altres

Professor de diverses universitats, és autor de Kierkegaard und Nietzsche 1933, Von Hegel zu Nietzsche 1941 iem> Weltgeschichte und Heilsgeschehen ‘Història mundial i esdeveniment salvífic’, 1953 Fa una interpretació de la història i la seva significació a partir d’una perspectiva antropològica occidental, que considera l’home com un ésser natural, al marge de cap dimensió transcendent

És conegut sobretot per la seva miscellània en prosa i en vers titulada Inventario 1565, que recull, entre altres obres, Historia de Píramo y Tisbe, Disputa entre Áyax y Ulises sobre las armas de Aquiles i la famosa novella moresca Historia del Abencerraje y la hermosa Jarifa , que també apareix intercalada en la Diana de Jde Montemayor

Consagrada primerament a la producció de tota mena d’objectes per al servei del rei, aviat produí només tapissos CLe Brun dirigí l’equip d’artistes que hi treballaren De la tapisseria de Gobelins són famoses les sèries de La història de Constantí, Les Muses, La història d’Alexandre, La vida de Moisès i Don Quixot

Amant de la poesia i la història local, guanyà el seu primer premi literari el 1927, als Jocs Florals de Barcelona, a Sant Martí de Provençals El 1950, publicà el seu únic llibre en solitari, La terra de la fruita d’or , obra publicada íntegrament en català També recopilà fets sobre la història del seu poble, la Granada

S'establiren al Dnièper inferior, i per això reberen el nom de zaporoges ‘més enllà de les cascades del Dnièper’ Tingueren el quarter central sič a l’illa de Khortica, davant la qual sorgí la ciutat d’Aleksandrovsk, anomenada posteriorment Zaporíjia La història d’aquests cosacs marcà profundament la història posterior d'Ucraïna, amb la qual, pràcticament, s’identifica