Resultats de la cerca
Es mostren 2342 resultats
Energia 2011
Tecnologia energètica
Nuclears i petroli Probablement el fet més rellevant del 2011 en matèria d’energia va ser l’accident nuclear a les centrals de Fukushima Aquesta catàstrofe, desencadenada per un terratrèmol i el seu tsunami associat, no solament va tenir un greu impacte local al Japó, sinó que va suposar un terrabastall en el sector nuclear mundial i en el futur d’aquesta tecnologia i, de retruc, d’altres energies vegeu L’accident de Fukushima en l’article del balanç d’Ecologia El refredament de les expectatives que l’energia nuclear pugui tenir un paper més significatiu que l’actual en el futur energètic del…
Sant Martí Sesgueioles
Sant Martí Sesgueioles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, als altiplans de Calaf, al sector NW de la capçalera de l’Anoia.
Situació i presentació El municipi de Sant Martí Sesgueioles, de 3,87 km 2 , és situat al S de Calaf i envoltat pels termes de Calaf N, els Prats de Rei E i S i Pujalt W, que toca les mateixes cases de la vila El seu petit terme és drenat per una sèrie de torrents o xaragalls, un dels quals dit torrent de Sant Valentí, que formen la Riera Gran, tinguda per un dels dis cutits naixements de l’Anoia Aquesta riquesa d’aigua, que és la que degué decidir l’establiment de la població en aquest lloc, es palesa també en les fonts subterrànies del costat de l’església de la població i en la font d’en…
Muntanyola
El poble de Muntanyola amb l’església parroquial
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Estès al sector de ponent de la Plana de Vic, al límit entre el Moianès i les primeres serralades del Lluçanès, és un municipi de muntanya mitjana Limita al N amb el terme de Santa Eulàlia de Riuprimer i amb una llenca que s’escola de les terres de Vic, a l’E termeneja amb Malla, al SE amb Tona, al S amb Collsuspina i Moià, a l’W amb els termes de l’Estany i Santa Maria d’Oló El municipi de Muntanyola, que havia comprès els antics termes de Múnter, Malla, Sentfores, Santa Eulàlia de Riuprimer i Gurb, conserva com a reminiscència d’aquestes antigues municipalitats un…
el Montsià

Comarca
Comarca del Principat, a la regió de Tortosa, a l’extrem S del país.
La geografia Cap de comarca, Amposta Ha estat considerada tradicionalment part del Baix Ebre a causa de la seva indefinició fisiogràfica i de l’atracció del mercat de Tortosa damunt el d’Amposta Morfològicament, el Montsià és molt variat El sector dels ports de Beseit és el més elevat després del Caro penyes de Cervera, 1347 m alt tossal d’Encanader, 1397 m alt Aquest paisatge feréstec i incomunicat constitueix encara una reserva de fauna i un reducte de flora els faigs més meridionals dels Països Catalans, amb la clisèrie més completa del sud del Principat, que va des de la màquia de garric…
Vilassar de Dalt
Vista general de Vilassar de Dalt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, a la costa, estès en una bona part als vessants septentrionals de la serra de Sant Mateu.
Situació i presentació El terme limita amb els municipis vallesencs de la Roca del Vallès NW i Vallromanes W, i amb els de Cabrils NE, Òrrius N, Premià de Dalt SW i Vilassar de Mar SE, del Maresme El terme és situat als vessants nord-orientals de la serra de Sant Mateu, un sector de la Serralada Litoral que en aquest terme assoleix la màxima altitud al turó d’en Roure 448 m, cim que domina les planes de Can Boquet i que té els característics planells de la part alta d’aquest pilar tectònic que forma la serralada, de muntanyes granítiques i plans de sauló i argila Des d’aquest sector davalla…
Vinaròs
El port de Vinaròs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Baix Maestrat, a la costa, a l’extrem nord-oriental de la comarca.
Se situa entre el riu de la Sénia on hi ha la torre del Sòl-de-riu, límit amb el Montsià i el barranc de Surrac o rambla d’Aiguaoliva, límit amb Benicarló a ponent, el camí de la Ratlla el limita amb el terme de Sant Jordi del Maestrat Els terrenys són formats principalment pel raiguer de l’extrem oriental de les serralades ibèriques, que segueixen línies tectòniques encara dominades pel Montsià de NE a SW es destaquen enmig d’aquesta plana costanera, dita plana de Vinaròs estesa, pel S, fins a Peníscola i la serra Grossa d’Irta, el puig de la Misericòrdia on s’alça el santuari de Sant…
l’Alta Ribagorça

Comarca
Comarca de Catalunya, al sector NW del territori català, al límit amb la comarca de la Ribagorça.
La geografia Cap de comarca, el Pont de Suert Comprèn l’alta vall de la Noguera Ribagorçana vall de Barravès i clotada del Pont de Suert i les valls afluents de la Noguera de Tor Vall de Boí i del riuet de Viu vall de Viu Fisiogràficament és compresa dins la conca oriental de la Noguera Ribagorçana l’occidental pertany gairebé en la seva totalitat a la comarca de la Ribagorça, des de la capçalera d’aquest riu, situada a la zona axial pirinenca que neix, però, al port de Viella, ja dins la Vall d’Aran fins a la barrera calcària de la serra prepirinenca de Sant Gervàs Aquesta és travessada, pel…
seda

Capolls de seda
Indústria tèxtil
Filament secretat pel cuc de seda, fase larval de l’insecte lepidòpter Bombyx mori, el cicle biològic del qual comprèn quatre fases: ou o llavor, larva o eruga, nimfa o crisàlide i papallona.
La papallona femella, després d’ésser fecundada pel mascle, pon de 300 a 600 ous, els quals són covats amb un increment progressiu de temperatura des de 16 fins a 22 o 24°C en el curs de set dies En néixer, els cucs tenen només uns 3 mm de llargada i cal ja alimentar-los amb brots tendres de morera La cria és feta en un local obrador , sobre uns enreixats andanes , a una temperatura de 18 a 20°C Els cucs creixen fins a atènyer de 8 a 9 cm en el curs d’uns trenta-dos dies Quan els cucs comencen a filar, cal posar a llur disposició branques seques sense fulles, on els cucs produeixen llurs…
ciment
Química
Material pulverulent que, mesclat amb un líquid, esdevé adhesiu i capaç d’unir fragments o masses sòlides.
Denominació i tipus de ciments De manera més restringida, hom aplica aquesta denominació als ciments emprats en construcció, o ciments calcaris Aquests són materials en pols, constituïts fonamentalment per composts de calci, els quals, amassats amb aigua, donen pastes plàstiques pasta de ciment que permeten l’adheriment adequat de pedres, rajoles, etc En la pasta de ciment es produeixen transformacions químiques entre els components del ciment i l’aigua de pastament, a conseqüència de les quals el material adquireix rigidesa i resistència mecànica creixents Aquestes transformacions són…
Els factors que limiten la producció en els ecosistemes terrestres
La relació entre la disponibilitat hídrica i la producció del bosc es fa palesa en aquesta gràfica, en la qual es relacionen els valors mitjans de la producció amb la mitjana dels valors del coeficient evaporatiu en diferents províncies Carto-Tec, original de l’autor Si hi ha una característica que destaqui especialment en el clima dels Països Catalans és la coincidència de l’estació més càlida de l’any, l’estiu, amb l’època més eixuta Es tracta d’un tret característic dels climes de tipus mediterrani que planteja un repte seriós a les comunitats naturals La precipitació tendeix a caure…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina