Resultats de la cerca

Aquest vell monestir ribagorçà es localitzava a l’extrem ponentí del comtat, entre els pobles de Seira i Barbaruens, a la riba esquerra del barranc de Barbaruens Al segle XI el ric arxiu d’aquest monestir anà a parar a Sant Victorià de Sobrarb, on molts dels pergamins van ésser manipulats, falsificats, o simplement perduts, cosa que dificulta escriure’n la història Taverna es troba a la zona de contacte amb la capçalera del Cinca, a la vall del Cinqueta, coneguda d’antic com a pagus Gestaniensis Tal com suggereix l’acta de dotació de Santa Maria d’Urgell, en un primer moment Sant Pere de…

Situació Església, avui dia abandonada, que fou centre d’un antic priorat hospitaler ECSA - F Tur L’abandonada església de Sant Joan és als afores del poble de Montanyana, al peu del turó del castell Mapa 32-12 289 Situació 31TCG084706 S’hi arriba després d’un breu recorregut per un caminet que s’agafa a l’entrada del poble, just abans del pont, a la dreta JAA-MLIC-JBP Història L’església de Sant Joan de Montanyana fou centre d’un antic priorat hospitaler pertanyent a la comanda ribagorçana de Siscar Segons l’erudit Moner i de Siscar, amb anterioritat als hospitalers hi hagué installada una…

L’església, renovada, és ara la parròquia de Crist Rei La primitiva església s’erigí al segle IV a l’indret del martiri del diaca Vicenç, damunt una roca que s’alçava davant una de les portes de la ciutat, a la fi del cardo l’actual carrer de Sant Vicent Era en ruïnes el 855, que uns monjos francs de Conques i Castres anaren a recollir el cos del màrtir Fou reedificat i continuà com a església cristiana al segle XII al seu voltant s’hi havia construït un raval, Raiosa El 1172 fou cedida pel rei musulmà de València a Alfons I de Catalunya, en el conveni fet perquè aixequés el setge de València…

Les restes d’aquesta església es troben en una petita elevació de la part meridional de la partida de Sant Martí Des del poble de Santa Linya s’ha d’agafar la pista que porta a l’estació de ferrocarril, i a uns 4 km, després de passar un petit pont, es troba a mà esquerra una pista barrada amb una cadena i molt costeruda Al cap d’uns tres quarts d’hora de camí, la pista s’acaba en un pla amb pendent conegut com les “xaboles”, que forma part de la partida de Sant Martí En el punt més alt de la zona de migdia, després de baixar un pendent, es troben les restes de l’església de Sant Martí…

Aquesta església es trobava situada dins de l’antic terme del castell de Riquer No es coneix que exercís funcions parroquials, segurament sempre fou una sufragània o capella de la parròquia de Sant Bartomeu de Carbassí Depengué de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, si bé més tard el terme passà al monestir de Santa Maria de Montserrat i segurament l’església també Les primeres notícies del castell i de l’església corresponen a l’any 1103, que es jurà el testament de Pere Bremond, la qual cosa es feu sobre l’altar de Santa Maria de l’església de la mateixa advocació del castell de Riquer El difunt…

És aturonat al voltant de l’antic castell de Calassanç Conquerit el 1083 per Ermengol IV d’Urgell, fou reprès pels musulmans, i no fou reconquerit definitivament per al comtat d’Urgell fins el 1098, amb l’ajuda de Pere I, rei d’Aragó i comte de Ribagorça L’antiga església del castell Sant Bartomeu fou un priorat dependent del monestir benedictí d’Alaó L’església parroquial de Sant Cebrià és obra del segle XVI La població conserva algunes cases senyorials dels segles XVI i XVII A migdia hi ha el santuari de la Gansa El parlar de Calassanç, localment anomenat ribagorçà , presenta caràcters de…

Antic lloc de pescadors, s’ha anat convertint, els darrers cinquanta anys, en colònia d’estiueig de Barcelona En 1960-80 perdé més de la meitat de la població L’activitat pesquera n'ha desaparegut pràcticament, i hi resten com a úniques activitats econòmiques el treball a les pedreres —explotades a gran escala des del començament del s XX amb motiu de les obres d’ampliació del port de Barcelona— i el turisme Té estació de ferrocarril Conserva una torre del s XV, semidestruïda pels anglesos al principi del s XIX, i el celler Güell, modernista, de Francesc Berenguer i Mestres…

A l’antiga església de Santa Maria de Puigpardines, cedida el 1108 pel bisbe Bernat Umbert de Girona i per la vescomtessa Ermessenda, muller d’Udalard Bernat de Milany, els canonges de Santa Maria de Manlleu fundaren el priorat de Puigpardines , pabordia canonical regida per un canonge paborde o prepòsit tenia només un o dos preveres i algun servent Fou famosa l’anomenada Confraria d’En Bas, establerta en aquesta església, que agrupava nobles i pagesos segles XIII-XIV Des del segle XV no hi residí cap canonge i a partir del 1592 esdevingué simple parròquia rural, aviat convertida en…