Resultats de la cerca
Es mostren 3154 resultats
apòstrof

L’apòstrof en català
©
Gramàtica
Signe ortogràfic consistent en una coma volada (’), que empren algunes llengües per a assenyalar l’elisió d’algunes lletres, generalment una vocal, o la afixació d’un pronom asil·làbic.
Ex cast ant d’aquel , l’aspereza fr l’oncle , s’envoler it l’esattezza , dall’esperienza angl I've I have , Bill’s Bill is my son's health genitiu saxó En català hom empra l’apòstrof quan l’article definit el , l’article antic i dialectal lo , l’article dialectal es o l’article personal en és adjuntat a un nom masculí començat en vocal o h , o quan l’article definit la , l’article dialectal sa o l’article personal na és adjuntat a un nom femení començat en vocal o h , llevat quan la i o la u és àtona quan la preposició de és adjuntada a un mot començat en vocal o h en la afixació de…
Joan Claudi Güell i de Churruca
Economia
Política
Financer i polític.
Comte de San Pedro de Ruiseñada 1928 Fill de Joan Antoni de Güell i López Es doctorà en dret a Madrid i estudià a Oxford Durant la guerra civil de 1936-39 lluità a favor de Franco i fou ferit durant les operacions al Segre 1938 Fou nomenat vicepresident de la diputació de Barcelona, el 1939 Monàrquic, fou cap de la casa de la reina Victòria Eugènia a la propietat del seu pare Las Cabezas, a Navalmoral de la Mata Extremadura, tingueren lloc dues de les entrevistes entre el comte de Barcelona i Franco Impulsà les empreses familiars i en creà de noves Presidí la Companyia Transatlàntica i en…
A Sant Sadurní d'Anoia Josep Raventós i Fatjó elabora les primeres ampolles de vi escumós a l’estil Champagne
Josep Raventós i Fatjó elabora les primeres ampolles de vi escumós a l’estil Champagne a Sant Sadurní d’Anoia Penedès És l’origen de la indústria del cava Codorniu SA
Salou
Colònia industrial
Antiga colònia tèxtil (Industrial Baurier SA) del municipi de les Masies de Roda (Osona).
L’empresa s’establí el 1852 a la vila de Roda i el 1862 es traslladà a l’indret actual, ocupat abans per la casa i molí de Salou, que li donà el nom Es troba a la dreta del Ter, a l’altra banda de l’Esquerda Prop de la fàbrica es construí la colònia per als treballadors El 1950 hi treballaven 730 obrers L’embassament del pantà de Sau, que cobreix part de la fàbrica, obligà al seu tancament
es Capdellà
Poble
Poble del municipi de Calvià (Mallorca), al vessant meridional del coll de sa Grua.
Sorgí al s XVIII l’església del Carme, iniciada el 1765, fou erigida vicaria in capite el 1801
cap des Llebeig
Cap i promontori (128 m alt.) al punt més meridional de sa Dragonera (Mallorca).
Hom hi bastí, el 1585, una torre de defensa, de planta circular Prop seu hi fou construït un far que allarga 34 milles, inaugurat el 1910
Isma‘īl Paixà
Història
Khediv d’Egipte (1863-79), fill d’Ibrāhīm Paixà i successor de Sa‘īd.
La seva política, encaminada a aconseguir una major autonomia i un major progrés d’Egipte, fou, econòmicament, desastrosa el soldà hagué de vendre les accions de la Companyia del canal de Suez 1875 i fou obligat, per la intervenció d’una comissió europea de control financer, a abdicar a favor del seu fill Tawfīq
Manacor
Vista aèria de Manacor
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del migjorn de Mallorca.
El relleu s’inscriu en els tres paisatges des Pla, la serra de Llevant i sa Marina El primer és format per un substrat miocènic, sovint de margues burdigalianes, recobert, en part, de fèrtils alluvions quaternaris l’altitud és modesta 100-150 m, i té l’aspecte d’una depressió tectònica, amb turons de gresos més resistents el buidatge de l’erosió és visible a ponent, on el torrent de sa Vall drena aquest sector vers la badia d’Alcúdia La serra de Llevant és relativament deprimida llindar de Manacor , franquejable des de la mar pel coll de Serrella i discontínua, formada per materials…
Raventós i Codorniu
Economia
Enologia
Viticultura
Empresa fundada a Sant Sadurní d’Anoia, el 1885, per Manuel Raventós i Domènech, basada en les instal·lacions vinícoles de can Codorniu, i dedicada a l’elaboració de vi escumós (a l’estil del xampany de França).
Fou la firma introductora d’aquesta indústria al Principat gràcies a la introducció dels ceps americans superà la crisi de la filloxera i adquirí una gran envergadura Prengué el nom Codorniu SA
Banco de Santander
Entitat bancària constituïda el 1857 a Santander i reconstituïda el 1875 amb el mateix nom, en passar l’anterior societat a ésser integrada pel Banco de España i perdre el privilegi d’emissió.
Es mantingué com a entitat local fins després de la Guerra Civil Espanyola, en què començà una forta expansió impulsada per la família Botín, que ha ocupat des d’aleshores els primers càrrecs executius de l’entitat La base del seu creixement fou la d’un banc comercial, però prenent al mateix temps participacions en empreses industrials i de serveis El banc obrí la primera oficina a Barcelona el 1951 i creà una àmplia xarxa d’agències urbanes per tot Catalunya, on també absorbí el Banc de Mataró 1967, el Banc de Foment de Girona 1967, la Banca Industrial de Barcelona 1970 i la Banca Jover 1978…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina