Resultats de la cerca
Es mostren 40233 resultats
simbranquiformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis amb aspecte d’anguila, obertures branquials petites i fusionades ventralment en una sola fesa transversal a la regió del coll, brànquies parcialment atrofiades (per la qual cosa la respiració és sobretot bucofaríngia i intestinal).
Tenen un cos allargat, aletes reduïdes, sovint sense les parelles, i sense vesícula natatòria, amb escates o sense Són propis de pantans, coves i aigües estancades, sobretot d’aigües dolces tropicals del sud-est d’Àsia, on hom en pesca i consumeix alguna espècie Fluta alba , i d’Austràlia
tripanosoma
Biologia
Gènere d’esporozous paràsits que es troben en el plasma sanguini de l’home i dels animals, caracteritzats per una delicada membrana ondulant i un flagel en una extremitat.
Moltes espècies compleixen un cicle de llur vida en un animal invertebrat, on sofreixen modificacions notables Les paràsites i patògenes per a l’home són Trypanosoma gambiense i Trhodesiense , productors de la tripanosomiasi africana o malaltia de la son, i Trypanosoma cruzi , productor de la malaltia de Chagas
mosca de l’api

Mosca de l’api
Martin Cooper (cc-by-3.0)
Fitopatologia
Entomologia
Petita mosca (uns 5 mm), de l’ordre dels dípters, de tons daurats, la larva de la qual ataca l’api.
La femella diposita els ous a les fulles, i les larves cucs blancs hi practiquen galeries posteriorment cauen a terra, on es transformen en nimfes, i al cap d’unes tres setmanes apareixen els adults Els tractaments per a combatre-la són fets a base d’èsters fosfòrics
apatxe
Sociologia
Individu dels baixos fons de París i d’altres poblacions franceses, aparegut al final del s XIX, que practicava el robatori, l’assalt nocturn i sovint el proxenetisme.
Es tatuaven com els indis apatxes de les novelles d’aventures de l’època, d’on prové llur nom Com a tipus característic, l’apatxe s’incorporà a l’art, principalment al ballet , al music-hall i al cinema, tot conservant la indumentària, molt estilitzada, de l’època
Palau Sant Jordi
El Palau Sant Jordi, a l’Anella Olímpica de Montjuïc
© Fototeca.cat
Arquitectura civil
Poliesportiu que forma part de l’Anella Olímpica de Montjuïc, inaugurada l’any 1990.
Obra de l’arquitecte japonés Arata Isozaki, representa unes solucions tecnològicament molt avançades en la concepció i la realització estructurals Amb una capacitat de 17 000 espectadors, consta d’una gran sala poliesportiva, on hom també realitza actes culturals i espectacles, i una sala polivalent, a la part posterior
Uni-2
Marca de l’operador espanyol de telefonia fixa Uni2 Telecomunicaciones SAU, que pertany íntegrament al Grup France Telecom.
S'adreça tant a particulars com a empreses, i opera a tot l’Estat espanyol llevat de Catalunya, on ho fa a través d’Al-pi, de la qual és propietària del 75% i només per al sector empresarial Disposa de xarxa pròpia desplegada, tant troncal com d’accés
ammocet
Ictiologia
Larva de llamprea, llarga d’uns 10 a 20 cm, sense ulls ni dents, molt diferent de l’individu adult, fins al punt que durant molt de temps fou considerada com un gènere a part ( Ammocoetes
).
Viu als rius, on els pares es traslladen per fresar, sota les pedres o la sorra dels fons, i s’alimenta de microorganismes al cap de dos o tres anys esdevé adult o sigui, llamprea i va a la mar És emprat com a esquer per a la pesca
Llibre dels mariners
Historiografia catalana
Literatura catalana
Poema anònim, probablement del principi del segle XV, en 480 octosíl·labs apariats, contingut al manuscrit 381 de Carpentras.
És una sàtira sobre els hàbits llicenciosos de la gent de mar, amb alguna nota costumista curiosa, i on no manca un cert enginy Tenen valor pel llenguatge i per la descripció de costums Bibliografia Ors, J 1977-1978 “ El Libre dels mariners , text i caracterització literària” BRABLB, 37
,
El Llamp
Publicacions periòdiques
Revista apareguda a Barcelona el febrer del 1984 i que fou dirigida, en una primera etapa, per Joan Crexell i, posteriorment, per Xavier Borràs i Enric Borràs.
De periodicitat quinzenal, es proposava d’ésser una plataforma d’opinió i debat catalanista on es reflectís el present i el futur de Catalunya i dels Països Catalans Al mes de maig del 1987 deixà de publicar-se per problemes econòmics Assolí un tiratge de 2 000 exemplars
aloer | aloera
Història
Senyor de cases, terres o masos en alou, lliures de tot domini superior per raó de la propietat.
Si les cases o els masos aloers radicaven dins el terme d’un castell o jurisdicció, encara que fossin lliures de prestacions, llurs senyors havien de donar fermances, jurament i homenatge que, en cas de guerra, no pervindria cap dany al castell ni a la jurisdicció on existien