Resultats de la cerca
Es mostren 13398 resultats
Bufaganyes
Veïnat
Veïnat del municipi de Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà), al límit amb els termes de Castell d’Aro i Sant Feliu de Guíxols.
Balestui
Poble
Poble del municipi de Baix Pallars, al Pallars Sobirà, situat a la part baixa de la vall d’Ancs, entre Sellui i el Comte.
L’església parroquial era dedicada a sant Fruitós, la mateixa advocació del desaparegut monestir de Balestui
Anhalt
Geografia històrica
Antic territori de l’Alemanya central, que s’estenia, dividit en diversos fragments, en direcció NE-SW des de Fläming fins al baix Harz.
La capital era Dessau Actualment forma part del land alemany de Saxònia-Anhalt Prengué el seu nom d’un castell, situat a la vall del Selke, i fou creat com a principat per raó dels repartiments 1170 i 1212 de les possessions de la família d’Ascània, constituint un estat immediat del Sacre Imperi El primer príncep fou Enric I el Vell vers 1170-1252 l’any 1212, amb el títol de comte Els seus fills formaren les línies d' Anhalt-Aschersleben extingida el 1315, Anhalt-Bernburg extingida el 1863, de la qual s’escindí la d' Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoyn extingida el 1812 Anhalt-Köthen extingida el…
els Àngels
Els Àngels
Maria Rosa Ferré (CC BY-SA 2.0)
Caseria
Caseria del municipi de Castellví de Rosanes (Baix Llobregat), a l’esquerra de l’Anoia, a mig camí entre el riu i el poble.
l’Albornar
Enclavament
Enclavament (2,23 km2) del municipi de Santa Oliva (Baix Penedès), separat del nucli pels municipis d’Albinyana i de Banyeres del Penedès.
Era un antic terme propietat del monestir de Sant Cugat del Vallès
la Gavarra
Barri
Barri de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), a Cornellà de Dalt, entre la carretera de Fogars de Tordera i el barri de Sant Ildefons.
Es començà a formar durant el primer terç del s XX en forma de ciutat jardí Actualment és totalment ocupat i densificat per la construcció de cases de pisos en els espais lliures
el Francàs
Platja del Francàs, al Vendrell
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi del Vendrell (Baix Penedès), al voltant del mas del Francàs , vora la costa, a ponent de Coma-ruga ( platja del Francàs ).
En aquest indret, al límit amb el terme de Roda de Berà Tarragonès, hi havia hagut l’antic estany del Francàs , actualment dessecat
punta de la Foradada
Cap
Cap de la costa meridional del País Valencià, dins el municipi de Pilar de la Horadada (Baix Segura), prop del límit històric amb Castella.
Ha pres el nom de l’antiga torre Foradada Hom hi ha construït un nucli turístic la Torre de la Foradada Aquest sector del terme, que rep el nom de camp de la Foradada , és centrat pel poble del Pilar de la Foradada
l’Espluga de Cuberes
Despoblat
Despoblat del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, als contraforts nord-orientals de la serra de Cuberes.
Formava, al s XIX, el municipi d' Espluga i Solduga , i fins el 1969, formà part del de Baén De l’església parroquial Santa Coloma depenia el santuari d’Esplà Pertangué al monestir de Gerri
Costumà
Llogaret
Llogaret, pràcticament despoblat, del municipi de Benifallet (Baix Ebre), a la vallada de Costumà
, part baixa de la vall de Cardó i de Planelles.
Ramon Berenguer IV concedí el lloc a Berenguer Pinyol el 1228 els senyors de Costumà adquiriren els llocs de Cardó i de Sallent