Resultats de la cerca
Es mostren 30158 resultats
Nueva Esparta
Divisió administrativa
Estat insular de Veneçuela.
La capital és La Asunción 10 375 h 1981 Comprèn les illes Margarita, Coche i Cubagua Margarita és la més gran 66 km de longitud i 33 d’amplada, i hi ha la capital Les altres illes, situades al sud de Margarita, són molt més petites, i econòmicament hi són lligades El clima és tropical La població viu concentrada al litoral de Margarita l’activitat principal és la pesca ostres perleres i l’agricultura blat de moro, canya de sucre, cocos, bananes i batates La indústria és bàsicament alimentària Hi ha salines i hom hi obté fosfats
llac de Nicaragua
Llac
Llac del SW de Nicaragua.
Constitueix la conca lacustre més gran de l’Amèrica Central, amb una extensió de 8 430 km 2 Ocupa una part d’una depressió d’origen tectònic que ha sofert moviments de submersió en temps geològics recents, acompanyats d’una notable activitat volcànica La profunditat màxima és de 80 m Rep com a immissari el riu Tipitapa, procedent del llac de Managua, mentre que l’emissari és el riu San Juan, que desguassa a l’Atlàntic i serveix de frontera amb Costa Rica El llac comprèn nombroses illes, com les d’Ometepe, Zapatera, Solentiname i l’arxipèlag de Las Isletas
Mitla

Vista panoràmica de Mitla
Eduardo Robles Pacheco (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Ciutat de l’antic Mèxic, situada a l’actual estat d’Oaxaca, a la plana del riu Mitla.
Les restes de la ciutat palesen, arquitectònicament, una ruptura amb la tradició zapoteca i l’assoliment d’una gran perfecció en l’estil façanes blanques, salons esbarjosos, patis, columnes interiors, etc exteriorment els edificis són adornats amb greques fetes amb pedra, i els interiors ho són amb mosaics i pintures mixteques Ocupada pels asteques el 1490, la ciutat s’ha conservat com a conjunt de cinc grups d’edificis grup de la rectoria, dels arbres, del rierol, de les columnes i del sud molt estudiat, aquest conjunt ha permès la diferenciació cultural entre zapoteques i mixteques
Mísia
Història
Antiga regió de l’Àsia Menor, entre la mar de Màrmara i l’Egea, que confinava amb la Lídia, Frígia i Bitínia.
Dividida en diverses regions la Mísia menor, dita Hellespont, la Mísia major, la Troàda i la Teutrània, que no sempre mantingueren els mateixos límits, fou habitada des d’una època molt antiga, segons el testimoni d’Homer Fou dominada pels perses al s VI aC, i a l’època hellenística per Alexandre el Gran i pels selèucides Absorbida al s III aC pel regne de Pèrgam, passà a mans dels romans el 133 aC Fou sempre una regió sotmesa a una forta influència de l’hellenisme, que encara s’accentuà sota el domini dels reis de Pèrgam
Mérida
Divisió administrativa
Estat de Veneçuela.
La capital és Mérida Ocupa una gran part de la Cordillera de Mérida, prolongació de la Cordillera Oriental dels Andes Al NW hi ha una plana alluvial costanera amb el llac de Maracaibo Hi desguassa el riu principal, el Torondoy Altres rius Santo Domingo, Curbatí, etc pertanyen a la conca de l’Orinoco El clima és tropical humit 17,2° de temperatura mitjana pel gener i 18,3° pel juliol les precipitacions són de l’ordre de 2 028 mm anuals Hi ha conreus de cereals, cafè, cacau i fruites tropicals Jaciments de petroli Indústries alimentàries Les comunicacions són fonamentalment per…
Denali

Mont Denali
© Fototeca.cat-Corel
Cim
Cim culminant de l’Alaska Range, situat al NW d’Anchorage (6.194 m).
Forma part del parc nacional de Denali A causa de la situació geogràfica, l’altitud i el clima, és un dels cims més difícils d’escalar La primera ascensió fou feta el 1913 La muntanya, anomenada ja Denali —que significa ‘la Gran’— pels indis nadius d’Alaska, fou rebatejada amb el nom de Densmore’s Mountain pels seus descobridors al segle XIX i, des del 1896, McKinley, en honor del president William McKinley Des del 1975 Alaska reclamava que la muntanya recuperés el nom original, cosa que el govern dels Estats Units no aprovà fins a l’agost del 2015
El Pajarillo
Santuari
Santuari ibèric del terme municipal de Huelma (Jaén).
L’element fonamental és una gran terrassa, de 8 m d’amplada i més de 80 m de longitud, amb una obertura central accessible per una escala flanquejada per dos lleons Al costat de la porta, hi havia una plataforma elevada coronada per un grup escultòric que representava la lluita d’un personatge masculí contra un llop, la qual cosa fa pensar que es tractava d’un santuari dedicat a un heroi Probablement era un element de senyalització del límit del territori controlat per l’assentament d’Úbeda la Vieja durant la primera meitat del s IV aC
Torreparedones
Poblat ibèric del terme municipal de Castro del Río-Baena (Còrdova).
L’assentament, d’unes 10,5 ha de superfície, és delimitat per una muralla L’element més notable del conjunt és un santuari situat fora de l’assentament, immediatament al S de la muralla, i en el qual s’han reconegut dues fases La primera data del s IV i és mal coneguda a causa de les modificacions realitzades durant la segona fase, al s II aC, en què es construí un edifici monumental, dotat d’una cella precedida per un pati obert S'hi ha trobat un gran nombre d’exvots, quasi sempre figuretes de pedra que representen figures femenines
Canaan
Nom donat a distints indrets de l’Orient mediterrani a partir del segle XV aC.
Sembla que primerament es referia a la Fenícia estricta, segons l’etimologia en les tauletes de Nuzu del segle XV, kinnahū significa “púrpura”, com el grec οiνιξ, mot que origina el nom de Phoenicia A l’Antic Testament, Canaan servia per a designar la terra a ponent del riu Jordà, la Palestina actual La gran etapa cultural de Canaan correspon arqueològicament a l’edat del bronze, quan el país fou ocupat pels cananeus cananeu, que desenvoluparen una cultura urbana des del III millenni aC fins a la conquesta per part dels hebreus, vers el 1200 aC
Camps

Camps, Fonollosa
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de Fonollosa (Bages), al N del terme, a la vall del Puig.
És situat al N de Fonollosa, a l’altiplà del mateix nom Santa Maria de Camps és el nom de la parròquia esmentada al segle XII sota les formes de Cantios o Cancios Les referències documentals, però, són força més antigues almenys, de l’any 950 L’església parroquial data del 1760 i fou decorada els anys seixanta del segle XX per l’artista Joan Rifà Objecte d’una gran devoció a tota la comarca fou, durant segles, la imatge gòtica del Sant Crist de Camps, cremada el 1936 L’escultura que ara es venera al mateix temple n'és una reproducció