Resultats de la cerca

Vida i obra Fill del vicecanceller Antoni Agustí i de Siscar , net del regent de la cancelleria de Ferran II Jeroni Albanell  i germà del militar i funcionari Jeroni Agustí i l’eclesiàstic Pere Agustí Estudià a Alcalá de Henares 1526-28 i traslladà a Salamanca, on es doctorà en dret civil el 1535 Continuà els estudis de dret a Bolonya 1535-37 i de grec i lletres a Pàdua 1537 El 1538 anà a Viena com a ambaixador el 1539, tornà a Bolonya, on rebé el grau de doctor en dret el 1541, i el 1544, nomenat auditor de la Rota 1544-61, passà a residir a Roma…

Catedràtic de geografia i història a l’ensenyament mitjà 1983-2005, és professor d’història moderna a la Universitat de Barcelona des del 1994 Ha publicat articles d’història i pedagogia S’inicià com a escriptor amb obres per a públic infantil i juvenil El secret del doctor Gibert 1981, Set gates de vida premi Lola Anglada 1986, Una troca embolicada 1988, Els ulls de l’aiguamoll 1993 i Momotaro & Dolly Doç 1997 Entre dos focs 1991, sobre la invasió francesa de Catalunya al segle XVII, i Procés a Anna Boixadós 1994, reeditat el 2022 amb el títol Judici a una bruixa catalana La…

Tornà a Catalunya el 1884 Estudià la carrera de medicina Fou elegit diputat provincial per la Lliga Regionalista, president de la diputació provincial de Girona i nomenat diverses vegades conseller de la Mancomunitat Per l’agost del 1936 fou assassinat per un grup d’incontrolats

Advocat, fou secretari d’EFigueres i destacà com a defensor de causes obreres Republicà, fou diputat a corts el 1873 i senador per Tarragona els anys 1903, 1905, 1907 i 1910 Com a pedagog, fou catedràtic de les escoles normals de Pamplona 1865, Madrid 1898, que dirigí, i de l’escola superior de magisteri 1909 Publicà Estudios pedagógicos 1892 i diverses conferències sobre les Filipines i Puerto Rico

El 1912, amb només setze anys, es feu càrrec del negoci familiar, l’estat ruïnós del qual l’obligà a liquidar-lo al cap de pocs mesos Treballà des d’aleshores com a mestre, corrector editorial, secretari de correspondència per a un magatzem d’importació i exportació, bibliotecari i empleat de banca Autodidacte, es decantà vers el periodisme, que des dels anys vint es convertí en la seva principal activitat professional, amb una forta inclinació per la crítica literària Influït per Eugeni d’Ors i Josep M López-Picó, collaborà especialment en  La Revista  des del 1921, els anys 1928-28 en  La…

Estudià amb Francesc Esquerdo i F Ferrer i Solervicens, i el 1927 fou nomenat catedràtic de patologia i clínica mèdiques de la facultat de medicina de Barcelona tingué una gran activitat docent i un dels mestratges més eficaços de la medicina catalana contemporània Presidí nombrosos congressos i l’Institut Medicofarmacèutic, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques 1939-58 i l’Acadèmia de Medicina de Barcelona 1957-71 Fou degà de la facultat de medicina de Barcelona Fundà i dirigí les revistes Medicina Clínica i Revista Española de Reumatismo i Enfermedades osteorticulares La seva obra més important…

La seva família, benestant, es traslladà a Barcelona el 1893 El 1903 començà a Barcelona la carrera de dret, que interrompé, i la de filosofia i lletres, en què es llicencià el 1908 Assistí als cursos de literatura catalana dels Estudis Universitaris Catalans El 1911 es doctorà a Madrid amb la tesi Fray Anselmo Turmeda Heterodoxo español 1352-1423-32  1914 Del 1911 al 1914 fou secretari de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans Inicià aviat l’activitat literària la publicació de Sentiment 1905 —tercer premi de novella de la “Biblioteca Popular de L’Avenç”— li obrí…

Es llicencià en lletres a Barcelona 1908 i es doctorà en dret a Madrid Iniciat en el món de l’arxivística a Cervera el 1912, des d’aquest any collaborà en la constitució del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans Promogué l’excavació del poblat ibèric del tossal de les Tenalles, de Sidamon Segrià, i l’exploració de la Valltorta Maestrat, a més de constants campanyes a la Segarra i a Barcelona El 1917 s’incorporà a l’arxiu municipal de Barcelona i hi organitzà l’oficina d’investigacions i publicacions municipals, l’ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona  i…

Germà de Josep Maria Valls i Vicens Amic de Torras i Bages, fou soci fundador de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i del Cercle Artístic de Sant Lluc Collaborà regularment des del 1878 a La Renaixença i, més ocasionalment, a La Veu del Montserrat i a L’Olotí 1896-98 Entre el 1883 i el 1893 guanyà diversos accèssits als Jocs Florals de Barcelona De contingut patriòtic és de destacar  Davant l’estàtua d’En Casanova , poema llegit en una vetllada dedicada a Rubió i Ors considerat el probable origen del tradicional homenatge de l’ Onze de Setembre  i religiós, la…

Funcionari de la Diputació de Lleida, publicà poemes i relats humorístics de tipus costumista en publicacions periòdiques, com la revista satírica Lo Garbell 1883-84 i el diari El Pallaresa , o en fulls volants Romanços humorístics , Lleida, fi de segle 1900, Coses de Lleida i, sobretot, Veritable relació de les grandioses fires i festes que celebrà lo Excellentíssim Ajuntament de Lleida en honor de sant Anastasi màrtir 1896 També fou autor d’estudis d’arqueologia, numismàtica i història moderna i contemporània de Lleida, entre els quals destaquen  Sellos municipales de la provincia de Lérida…