Resultats de la cerca

Fill de Francesc Caçador, fou canonge de Vic, Tortosa i Barcelona, on fou nomenat vicari general pel seu oncle el bisbe d’Alguer, Guillem, que ell ajudà en la reforma, especialment en la dels religiosos A Girona hagué d’enfrontar-se amb el capítol, que s’hi oposà Fou president de la Generalitat de Catalunya 1590-93

Obtingué el premi Ciutat de Barcelona de fotografia el 1954 Collaborador de l’Institut d’Estudis Vallencs, estudià els castells catalans, sobre els quals reuní una important documentació fotogràfica i publicà també textos en l’obra collectiva en sis volums  Els castells catalans 1966 Feu també nombrosos estudis històrics, especialment sobre història medieval i moderna de Catalunya, i sobre la catalanitat de Colom Tractà també temes de cultura popular, i promogué les relacions culturals amb l’Alguer Membre de la Societat Catalana de Geografia, de l’Agrupació Fotogràfica de…

Situat sobre la Cala s’Alguer, conserva una torre cilíndrica dels segles XVI i XVII Restaurat i adquirit pel pintor Josep M Sert, Josep Pla dedicà al pintor un Homenot on parla de la seva estada al Mas Juny i de les festes que hi organitzava a la casa de la vila de Palamós un quadre de Sert presideix la sala de sessions

Àrbitre des del 1957, posteriorment treballà com a comissari de la Vuelta a Espanya 1962-67 Fou vicepresident i president 1986-94 de la Unió Ciclista de Sants Sota la seva presidència portà la Volta a Catalunya, a l’Alguer i a Menorca Tornà a la presidència durant una nova legislatura Parallelament formà part de la comissió tècnica de la Federació Espanyola de Ciclisme

Fou perseguit pels agermanats, els quals saquejaren la seva casa En produir-se la visita de Carles V a Mallorca 13 a 18 d’octubre de 1541, camí de l’Alguer, fou un dels qui celebraren l’estada del monarca amb poesies laudatòries en llatí, incorporades per Joan Gomis al Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador i rei don Carles en la seva ciutat de Mallorca 1542

Deixeble de Gamillscheg, seguí les inclinacions del seu mestre per la geografia lingüística Professor a Erlangen La seva especialització fou el retoromànic de les Dolomites Dedicà, a la llengua catalana, una important monografia sobre l’Alguer publicada incompletament, en traducció castellana, a l' Anuari de l’Oficina Romànica en 1932-34 i dos articles sobre la debatuda qüestió de la seva pertinença a la Galloromània o a la Iberoromània Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1948

Fou membre de la junta directiva de l’Agrupació Valencianista de la Dreta 1933 Fou un dels fundadors de la revista fallera Pensat i Fet 1912-72 i el seu animador després del 1939 Dirigí l’editorial Lletres Valencianes 1948 Recollí part de la seva obra poètica, de caràcter marcadament tradicional, en els volums Entre dos clarors Versos casolans 1959, Airet d’abril 1950, Ressonàncies de l’Alguer 1960 i La mel i la tardor 1962

Home d’extensa cultura i gran coneixedor de les llengües llatina, grega, hebrea i caldea Entre els seus treballs sobresurt la traducció, del grec al llatí, de les obres de Joan de Damasc

A moltes de les principals ciutats de la península Ibèrica hi havia riques aljames, els membres de les quals solien habitar en un barri determinat call, jueria, moreria i es dedicaven generalment al comerç, al préstec usurari, al proveïment de l’exèrcit, etc Als Països Catalans es troben aljames documentades, regides per un batlle, a Barcelona, a Girona, a Lleida, a Perpinyà, a València, a Palma, a Tortosa, a l’Alguer, a Fraga, a Cervera, etc Algunes vegades les aljames jueves gaudien de grans privilegis i pagaven al rei determinats tributs concertats directament

Tingueren molta importància als Països Catalans, especialment a Barcelona, Cadaqués, l’Alguer i Portvendres, durant l’edat mitjana corall Formaven confraria sota l’advocació de Santa Maria, però no arribaren a constituir gremi Als corallers que manufacturaven el corall els era interdit de tenir més d’un esclau aprenent, i el 1446 els fou prohibit de traslladar-se a països musulmans Les ordinacions de la confraria de Barcelona foren confirmades el 1458 i el 1461 els contractes de treball conservats, dels s XV i XVI, especifiquen que el treball era a preu fet