Resultats de la cerca

Continuador de les tradicions de poesia popular russa i introductor de noves formes Formà part del cercle literari de Puškin Algunes cançons seves esdevingueren populars Collaborà en les publicacions “Severnyje cvety” ‘Flors del Nord’, 1825-31 i “Literaturnaja gazeta” ‘Gaseta literària’, 1830-31

Fou canceller 1753-92 sota els regnats de Maria Teresa, Josep II i Leopold II, en l’època més brillant de la casa d’Àustria Intentà, endebades, de recuperar Silèsia, i participà en el primer repartiment de Polònia 1772 En política interior fou un representant típic del despotisme illustrat

Fill de Domènec Giménez i Botey , fins l’any 2004, any de la seva jubilació, fou cap dels arxius de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya i, des d’aquest càrrec, promogué la recuperació i restauració d’un gran nombre de films rodats a Catalunya, d’entre els quals les cintes de Segon de Chomon Expert en química del revelatge, fou un impulsor de l’associació Cinema Rescat, creada el 1996, per a la recuperació de cintes, de la junta directiva de la qual fou membre, i que promogué també el Festival Memorimage de Reus, que dirigí entre el 2006 i el 2009

Jove republicà federal, fundà i dirigí el 1874 El Federal Sabadellés Després, advocat 1877, anà a París, on actuà de secretari de Salmerón i es féu molt amic de Benoît Malon A Barcelona, es relacionà successivament amb el republicanisme progressista i amb el centralista de Salmerón Fundà, amb Odón de Buen, El Radical 1890 i fou director de La República 1893 Inicià llavors la seva tasca cooperativista, mostrant-se alhora partidari d’un cert socialisme intellectualitzat En 1898-99 fundà la Cambra Regional de Cooperatives de Catalunya i Balears i dirigí el seu òrgan de premsa, Revista…

D’ideologia conservadora, dirigí “El Debate” 1910 i “El Parlamentario” 1914 Escriví novelles El veneno de la víbora, 1906 La verdad en la ilusión , 1912, etc i obres de teatre Vida nueva , 1921 etc, destinades a un públic ampli Autor també de treballs biogràfics i històrics de caràcter anecdòtic, l’Acadèmia de Bones Lletres li publicà La intervención de Cataluña en la guerra de la Independencia fuera del Principado 1908

Catedràtic de zoologia a la Universitat de Madrid, creador de la secció d’antropologia del museu de ciències naturals de Madrid Entre les seves obres destaquen Antropología de España, Razas y tribus de Marruecos i Antropología o historia natural del hombre

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic Tarragona Es proclamà cinc cops campió d’Espanya entre el 1952 i el 1955, quatre en iol de dos i una en outrigger de dos Fou una desena de vegades campió de Catalunya Competí en els Jocs Mediterranis 1955 amb la selecció espanyola

A Qui no té pa moltes se’n pensa 1875 recorre a tipus de la vida picaresca, amb un component clarament paròdic, present també en sainets costumistes com Casament d’en Celdoni i la Margarida 1858, Divorci d’en Celdoni i la Margarida 1859 i El procurador 1864, peça bilingüeen què se satiritza la figura del buròcrata, que en aquest cas resulta ser l’únic personatge castellanoparlant de l’obra El seu teatre se situa, doncs, en la línia del costumisme més o menys crític, característica dels autors que es movien en l’àmbit de Soler i les primeres companyies de teatre catalàde l’Odeon i el Romea

Estudià peritatge químic i magisteri Es donà a conèixer en l’ Antologia poètica universitària 1950 i fou fundador de la revista clandestina científica Ictini a l’Escola Industrial La seva poesia, diàfana, acolorida i popularitzant, fou influïda al principi per Maragall i Alcover i després per Espriu És autor, entre d’altres, d’ Aquest somni 1956, Galopant per la faula 1959, Suite pirinenca 1972, Poemes de l’estaquirot 1979, Els set principis hermètics del Kibalió 1980,  La vall dels ecos 1985, El rostre 1998i  La llum camina de puntetes per la carena 2002 El conjunt de la seva poesia fou…

Fill de Johann Stamitz , aprengué violí amb el seu germà Karl , i el 1764 arribà a ser segon violinista en l’ orquestra de Mannheim El 1770, tots dos germans es traslladaren a París, on Anton residí almenys durant vint anys Allí compongué el gros de la seva obra, principalment concerts, quartets i duos Quan Karl marxà a Londres, el 1777, Anton ocupà un lloc destacat en els cercles musicals de la capital francesa i hi tingué grans èxits com a concertista Pel que sembla, formà part de l’orquestra de la cort de Versalles del 1782 al 1789, any a partir del qual no hi ha…