Resultats de la cerca
Es mostren 244 resultats
Formiguera
Municipi i cap de la comarca del Capcir, estès entre el pic Peric (2 870 m), al NE del massís del Carlit, i el coll de Censà, límit amb les Garrotxes del Conflent.
El terme és drenat per l’Aude límit amb el terme de Ral, que forma en aquest indret el pantà de Puigbalador, i pels rius de Lladura emissari dels estanys de Camporrells i de Galba límit amb els termes de Font-rabiosa o de Puigbalador Una gran part del terme és boscada les Pinetoses, a la vall de Galba bac de les Planes, a la de Lladura A la part més baixa del terme hi ha una gran zona de pastures comunals, a més d’extensos prats de dall, destinats al bestiar boví, principal activitat econòmica del municipi hi ha una cooperativa lletera, juntament amb l’explotació del bosc…
estampació
Indústria tèxtil
Acció d’aplicar a un teixit blanc o tenyit llis unes pastes colorants, anomenades colors, formant un dibuix; seguidament cal assecar-les i fixar els colorants quasi sempre per vaporatge, i rentar el teixit per eliminar-ne l’espessiment i els subproductes.
Des del punt de vista genèric hom distingeix tres procediments estampació directa del color sobre un fons blanc o tenyit d’un color molt més pàllid que no el que hom estampa o que no l’alteri substancialment per exemple, vermell o negre sobre rosa o groc estampació per corrosió o estampació per remenjant sobre un fons tenyit de color intens per exemple, blanc sobre un fons negre En aquest cas el color de fons ha d’ésser corrosible per una substància que no ataqui la fibra Per exemple, molts colorants directes per a cotó són corrosibles per substàncies reductores, com l’hidrosulfit sòdic en…
Club Esportiu Piscines
Altres esports de pilota o bola
Club de pilota basca de Barcelona.
Fundat el 1930, inicialment prengué el nom d’El Caballo Rojo Es trobava situat dins el complex Atracciones Sarrià El 1942 es refundà amb el nom Club de Pelota Basca i el 1946 adoptà la denominació definitiva, any que també el complex on es trobava canvià per anomenar-se Piscinas y Deportes En pala curta destacaren jugadors com Pedro Hernández I, Alberto Castillo I, Jordi Vidal, José Miguel Legarrea i Jaume Urrich En paleta foren rellevants Enric Muñoz i Tito Castillo II, i en paleta de cuir Jaume i Rafael Carbonell El 1986 tancà les installacions i es traslladà al complex de Bac…
serra del Mont

Vista de la serra del Mont i del santuari de la Mare de Déu
Fernando Sanchez-Magrane (CC BY-NC-ND 2.0)
Serra
Muntanya prepirinenca de l’alta Garrotxa, formada per un bloc de calcàries eocèniques que formen part de la divisòria hidrogràfica entre el Fluvià i la Muga, juntament amb la Tossa, la serra de Llorona i el puig de Bassegoda, en direcció NW-SE.
Pel coll de Joncanat 910 m alt, on neix un afluent de la riera de Manol i partió entre els municipis de Bassegoda i Beuda, el relleu assoleix el cim, el turó del Mont 1124 m, coronat pel santuari de la Mare de Déu del Mont Una pista planeja vers l’E coll de Sous, monestir de Sant Llorenç, turó del castell de Falgars, 978 m alt, i enllaça amb la carretera Figueres-Olot El relleu trencat, amb fenòmens càrstics abundosos, perd alçada ràpidament vers el NE bac de Falgars i el S cingle de Roca Pastora El bosc és d’alzines amb boixedes
parador de Sau

Aspecte del Parador de Sau (les Masies de Roda)
© C.I.C. - Moià
Establiment hoteler de les Masies de Roda (Osona).
És situat a l’inici de la península de Casserres, al vessant de llevant, prop de l’antiga masia del Bac de Sau, just després d’haver-se passat el coll de Terrades El Parador fou inaugurat el 1972 i es construí segons els plans de l’arquitecte José Osuna, el qual s’inspirà en la masia de les Ferreres de Sant Bartomeu del Grau, edifici construït al segle XVIII pels Moretó D’altra banda, ha esdevingut famós pel fet d’ésser l’indret de reunió dels parlamentaris catalans que redactaren l’avantprojecte d’Estatut de Catalunya el 1978, conegut també per això com l’ Estatut de Sau
Sant Llorenç Dosmunts

Sant Llorenç Dosmunts
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de Rupit i Pruit (Osona).
És situada al vessant occidental del Collsacabra, prop del mas de les Viles, raó per la qual hom l’anomena també Sant Llorenç de les Viles Existia ja el 1118 Pertanyia a la jurisdicció dels Cabrera Fou parròquia autònoma fins al segle XIV després passà a ésser sufragània de Pruit, i per aquesta raó el seu terme autònom es fusionà amb el de Pruit vers el 1832 Església romànica segle XII, té un portal del segle XVI, i fou ampliada amb un presbiteri i una capella lateral al segle XVIII La seva feligresia tingué 5 famílies entre el 1553 i el 1685 en depenia el gran mas del Bac de…
Serdinyà
Serdinyà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, a la vall de la Tet, entre Oleta i la vall de Fullà, a banda i banda del riu.
El sector de l’esquerra comprèn els vessants meridionals de la Tartera 1 790 m alt, divisòria amb la vall de Noedes, drenats per diversos torrents, entre els quals el dels Rocs Llisos el sector de la dreta del riu comprèn els cursos baixos de la vall Marçana i de la vall Llobera i arriba fins al serrat de les Garberes 903 m alt, límit amb la vall de Fullà El sector meridional del terme i els vessants de la Tartera on hi ha un refugi forestal són coberts de bosc La superfície agrícola es limita a 115 ha els arbres fruiters ocupen 23 ha 12 de pomeres, 10 d’albercoquers i petites quantitats de…
vegueria de Camprodon
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (11.391 h [1718]).
Comprenia la vall de Camprodon amb les valls del Bac, de Beget i de Bolòs, de la conca del Fluvià, la plana d’Olot amb les valls de Bianya i de Ridaura i el Ripollès estricte les valls de Sant Joan, Ripoll, Vallfogona, Gombrèn, les Llosses i Viladonja, però no Palmerola ni les valls de Besora i de Vidrà i una zona de l’alt Lluçanès Alpens A l’edat mitjana, Olot i totes les zones de la conca del Fluvià formaven part de la vegueria de Besalú d’altra banda, hi foren incorporades les antigues vegueries de Ripoll i de la Ral El 1716, la vegueria de Camprodon fou incorporada al corregiment de Vic,…
Enric Muñoz Iglesias

Enric Muñoz Iglesias
FEDERACIÓ CATALANA DE PILOTA
Altres esports de pilota o bola
Pilotari i dirigent esportiu.
Soci del Club Esportiu Piscines, destacà en pala llarga, pala curta i paleta de cuir En la primera especialitat, assolí el Campionat d’Espanya amb Pere Hernández II 1981 En pala curta, es proclamà campió de Catalunya amb J Urrich 1986 En paleta de cuir, guanyà tres Campionats de Catalunya amb A Castillo II 1984, 1985, 1986, i el campionat de trinquet amb Domingo Fonseca 1995 Fou el responsable de la selecció catalana juvenil que assolí el Campionat d’Espanya 2002 Com a directiu, és vicepresident del Club Esportiu Piscines, secretari del Club Pilota Bac de Roda, vicepresident del…
Frontó Reina Elisenda
Altres esports de pilota o bola
Equipament esportiu per a la pràctica de la pilota de Barcelona.
Situat al carrer de Pere II de Montcada, fou adquirit el 1948 pel pilotari i dirigent Manuel Balet Crous Es remodelà i es convertí en un frontó de 54 m, on, a partir dels primers anys cinquanta, s’hi practicà la cesta punta i altres modalitats El 1976 Manuel Balet fill el vengué a l’Ajuntament, el qual el cedí a la Federació Catalana de Pilota, que hi installà la seva escola de cesta punta i l’utilitzà com a pista d’entrenament dels seus equips oficials Posteriorment, es cobrí i s’hi allotjà el Club Atano El 1989, l’Ajuntament vengué els terrenys i el frontó, sota la promesa d’edificar al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina