Resultats de la cerca

Fou visir dels seljúcides Alp Arslān i Malik Shā i senyor incontestable de l’Imperi durant el soldanat d’aquest Mecenes, protegí filòsofs i literats, com Algatzell i ‘Umar Khayyām i els estudis astronòmics i matemàtics i fundà a Bagdad la primera madrassa del seu nom Ell mateix escriví un tractat de política

De la seva abundosa filmografia més d’un centenar de títols, que comprenen diversos gèneres westerns, aventures, bèllics, etc cal esmentar The Thief of Bagdad 1924, They Died with their Boots on 1941, Objective Burma 1945, Distant Drums 1951, The Tall Men 1955, Band of Angels 1957 i A Distant Trumpet 1964

La seva reputació d’home erudit i estudiós arribà al califa Hārūn al-Rasīd, el qual el cridà a la cort de Bagdad com a preceptor del seu fill al-Amīn Féu una recopilació al-Asma'īyya de poesia preislàmica i escriví diverses monografies lèxiques, l’autoritat de les quals és encara avui reconeguda

Net de Selǧūq ibn Duqāq i germà de Čagri Beg Comandà les tribus oǧuz que, establertes al Coràsmia, venceren els gaznèvides i s’empararen de Nīšāpūr ~1038 Conquerí Esfähān als buwàyhides 1051 i, després d’ésser nomenat soldà 1055 pel mateix califa a Bagdad, anorreà la dinastia buwàyhida El succeí el seu nebot Alp Arslān

Quan s’independitzà de Bagdad 937 el títol, que havia estat el dels antics prínceps de Fergana, fou adoptat pel governador abbàssida Muḥammad ibn Tuǧǧ, el qual expandí el seu domini al Sinaí i rebé el vassallatge de Damasc Després de la seva mort, el 946, s’inicià la decadència de la dinastia, que fou bandejada pels fatimites

D’origen persa, fou governador de Qayrawān durant l’ocupació dels berbers harigites 758 Expulsat per l’exèrcit califal, es dirigí a l’oest, i el 761 fundà la ciutat de Tāhert, des d’on consolidà un regne harigita independent de Bagdad, regit per la dinastia rustemita fins el 908, any en què fou destruït per berbers xiïtes

Estudià a Bagdad Introduí els metres i la temàtica àrabs en la poesia profana hebrea A trenta anys s’establí a la cort de Còrdova amb Ḥasday ben Šaprut S'oposà a les teories gramaticals de Menaḥem ben Ya'qob ibn Saruq i a la seva influència personal La seva obra poètica s’ha conservat esparsa

Fou deixeble del també metge Ibn Abī ‘Uṣaybi'a a Bagdad La seva obra Taḏkirat al-kaḥḥālīn ‘Memoràndum d’oculistes’ tingué una gran difusió a Occident, on ‘Alī fou conegut amb el nom de Jesu Haly Iniciada amb un estudi anatòmic de l’ull, tracta de les seves malalties externes i internes i, finalment, inclou 141 remeis per a guarir-les

Cec des de la infància, estudià a Bàssora i a Bagdad És autor de diverses colleccions de poemes Siqṭ al-zand, Luzūm mā lā yalzam i epístoles, la més notable de les quals Risālat al-gufrān , ‘Epístola del perdó’ descriu un viatge al cel i a l’infern a l’estil de la Divina Comèdia Tractà, sobretot, temes filosòfics, sovint plens d’escepticisme

Desertor, fou, a Turquia, preceptor d’Abdülmecit I, que l’envià a Síria contra l’exèrcit egipci d’Ibrāhīm Paixà 1838 Ascendit a general, fou governador al Líban 1842, a Valàquia 1848, a Bucarest 1850, a Bagdad 1860, on fou destituït pels abusos, i, finalment, a Hercegovina 1861, on reprimí durament la rebellió de Montenegro Participà activament en la guerra russoturca 1853-56