Resultats de la cerca

Filla del dirigent marxista balaguerí Tomàs Pàmies Tingué una formació autodidàctica Fou dirigent de les  Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya  1937, escriví a  Juliol  i fundà, juntament amb altres companyes, l’Aliança Nacional de la Dona Jove 1937-39 Arran de la Guerra Civil, s’exilià a França, després a la República Dominicana, passant per Cuba, i, finalment s’establí a Mèxic En aquest país estudià periodisme a la Universidad Femenina, dirigida per la seva fundadora Adela Formoso de Obregón Santacilia Tornà a Europa 1947, i residí un any a Belgrad, on treballà a la ràdio Després…

Ingressà a l’orde dominicà 1544 i fou mestre de novicis al convent de Llombai Es relacionà amb personalitats de la reforma posttridentina, com Maria Agullona, Nicolau Factor i Luis de Granada El 1562 se n’anà de missioner a Amèrica, al regne de Nova Granada, on acomplí una labor evangelitzadora a Tubará, Zipacua, Mahates, Cartagena de Indias, Paluato, Santa Marta i Tenerife S’oposà al tracte inhumà que els encomenderos donaven als indis i, en relació amb una seriosa advertència de fra Bartolomé de Las Casas, tornà a València el 1569, on des d’aleshores fou amic i conseller de l’arquebisbe…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Juli Penyella pare i es perfeccionà al Reial Conservatori de Brusselles, on fou distingit amb un primer premi Fou membre fundador del Grup Instrumental Català 1976, que dirigí Carles Santos Des del 1974 és membre de la Banda Municipal de Música de Barcelona El mateix any fundà el Trio Bártok Fou professor de clarinet i saxòfon del Conservatori de Música de Manresa 1983-86 En el seu repertori té un paper destacat la música contemporània Participà en l’estrena a Barcelona de l' Ebony Concert d’Igor F Stravinsky 1986 Ha fet nombrosos…

Vida El 1757 entrà a l’Escolania de Montserrat, on es formà musicalment amb el pare Josep Martí i el pare Benet Julià, i en l’orgue, amb el pare Benet Valls Monjo profés el 1763, fou organista del monestir i, alhora, majordom segon Només en dues ocasions, substituint el pare Anselm Viola, fou mestre de l’Escolania Excellí com a intèrpret de l’orgue, i la tasca que dugué a terme amb aquest instrument li valgué una gran consideració i l’admiració dels seus coetanis, tant per l’habilitat i la tècnica digital com per la facilitat i la intelligència en la improvisació Compongué obra religiosa…

Doctorada per la Universitat de Barcelona, on fou deixebla de F Estapé, hi impartí classes Els anys vuitanta dirigí el Centre de Desenvolupament Empresarial del departament d’indústria de la Generalitat de Catalunya, i presidí el Consorci per a la Promoció Comercial de Catalunya Secretària general tècnica del Banc Sabadell del 1990 al 1997, any que fou nomenada directora general de Retevisión, càrrec que exercí fins al seu nomenament 2000 com a ministra de ciència i tecnologia del govern presidit per JM Aznar Abandonà el ministeri arran de la remodelació del govern que feu Aznar el 2002, i es…

Format musicalment a l’Escolania de Montserrat, perfeccionà els seus estudis amb els mestres Morera, Millet i Pellicer Fou director de música del collegi jesuïta d’Oriola 1921, de l’Orfeó Orcelità, del cor de Ràdio Barcelona 1925, del Conservatori de l’Ateneu Igualadí 1931 i de l’Orfeó de Santa Coloma Cofundà l’Acadèmia Albéniz, i l’any 1932 fundà i dirigí l’Orfeó de l’Ateneu Igualadí Després del 1939 dirigí la banda municipal, i fundà i dirigí la Schola Cantorum i el cor mixt d’Igualada Collaborà en la redacció del Cançoner de Catalunya , i el 1950 inicià la publicació de Quaderns de cançons…

Ingressà a l’orde dominicà a 14 anys Anà a Filipines 1618, on fou ordenat sacerdot 1620 aprengué les llengües tagala i xinesa i desenvolupà una tasca missionera activa El 1623 passà a les missions del Japó Denunciat, fou empresonat 1626 i cremat viu Beatificat pel papa Pius IX el 1867, hom en celebra la festa el 18 de juliol

Estudià a Cervera, on fou catedràtic 1807 A Barcelona dirigí el Collegi de Medicina i Cirurgia 1843 i fou membre de l’Acadèmia de Medicina i de la de Bones Lletres 1837 El 1847 passà com a catedràtic a Madrid Havia estat diputat a corts en 1820-21 i el 1840 Publicà, entre altres obres, Elementos de moral médica 1831 i Tratado general y particular de las calenturas 1861

Entre el 1874 i el 1880 feu estudis de medicina, filosofia i lletres i dret, que no completà, a la Universitat de Barcelona Treballà com a administrador del balneari Blancafort de la Garriga Promogué la Gazeta Vigatana  i collaborà a la Gazeta Montanyesa  i La Veu del Montserrat de Vic, i a La Renaixença , La Illustració Catalana i La Illustració Llevantina , entre altres publicacions Fou fundador i primer president de la societat Catalunya Vella, professor d’història de Catalunya dels Estudis Universitaris Catalans, en substitució, a partir del curs 1905-06, de Francesc Carreras i Candi, i…

Fill d’ Eduard Bertan i Rubio , metge Collaborà a La Vanguardia i El Día Gráfico , entre d’altres Impulsà la creació a Barcelona un Museu del Teatre i de la Música, del qual fou conservador  Bona part de la seva obra està relacionada amb els estudis sobre espectacles musicals, amb llibres com Los maestros cantores de Nuremberg 1905, La dansa en el teatre 1908, Entre el telar y el foso 1910, La tonadilla y la danza 1915 i El Gran Teatre del Liceu de Barcelona 1837-1930 1931 Com a dramaturg va escriure diverses novelles i peces teatrals en castellà, com ara El rey 1903 També publicà, en català…