Resultats de la cerca
Es mostren 743 resultats
Alfonso de la Torre
Literatura
Escriptor castellà.
Batxiller, contrari a la política d’Álvaro de Luna, passà a Navarra, on fou protegit per destacats personatges Escriví la Visión delectable de la filosofía y artes liberales, metafísica y filosofía moral ~1480, enciclopèdia científica de l’època de caràcter allegòric, que palesa influències de Maimònides, Ibn Baǧǧa, Isidor de Sevilla, Boeci i MCapella, entre altres Traduïda al català, fou impresa a Barcelona per Mateu Vendrell el 1484
Àlvar I d’Urgell
Història
Comte d’Urgell (1243-67), de la casa de Cabrera.
Fill de Ponç I i de Maria Girón succeí el seu germà Ermengol IX El seu nom era Roderic Arribà a Catalunya el 1253 i restà sota curadoria de Jaume de Cervera El mateix any es casà amb Constança, filla de Pere de Montcada i besneta de Pere I de Catalunya posteriorment, Àlvar allegà la invalidesa d’aquest matrimoni i es casà 1256 amb Cecília , germana de Roger IV, comte de Foix, que obtingué del d’Urgell l’exempció del domini feudal sobre el vescomtat de Castellbò Constança recorregué a la jurisdicció eclesiàstica també ho feu Cecília, i es constituïren dos tribunals que dictaren sentències…
Manuel Alonso Martínez
Història
Dret
Jurista i polític castellà.
Fou diputat 1854-56, i ministre de foment 1855-56 Presidí la comissió encarregada de l’elaboració de la Constitució del 1876, que havia de regir la vida política de la Restauració, i fou posteriorment ministre de justícia com a tal intervingué en la redacció del codi civil 1888
Benito Manuel de Agüero
Pintura
Pintor castellà, deixeble de J.M. del Mazo.
Pintà quadres de tema religiós per a l’església de Santa Isabel, a Madrid, però es distingí particularment com a pintor de paisatges, alguns disposats com a escenaris per a situar-hi les figures de composicions mitològiques Té obres al Museo del Prado, Madrid
Garcia I de Castella
Història
Comte de Castella (970-995), fill del comte Ferran González.
La llegenda l’anomena el de les Blanques Mans , i diu que fou víctima de la infidelitat de les seves dues mullers En realitat es casà només amb Ava de Ribagorça Lluità contra els generals sarraïns Galib i Almansor El 994 la seva muller i el fill Sanç dirigiren una rebellió contra ell El 995 fou fet presoner pels musulmans, que el portaren a Còrdova
Mateo Cerezo
Pintura
Pintor.
Fill i deixeble de Mateo Cerezo el Vell, s’establí a Madrid el 1641, on treballà al taller de Carreño de Miranda El seu estil es caracteritza pel colorit i per la bellesa de les figures De la seva obra hom destaca Desposorios místicos de Santa Catalina Museo del Prado, 1660, els temes franciscans, com Aparición de la Virgen a San Francisco Museo Lázaro Galdiano, ~1661, els de la Magdalena Magdalena penitente, 1661, Rijksmuseum d’Amsterdam i les natures mortes a la manera de Pereda
Francisco de Enzinas
Filosofia
Humanista i reformador castellà.
Estudià a Lovaina i a Wittemberg i fou professor a Cambridge Traduí el Nou Testament al castellà 1543, per la qual cosa fou empresonat a Brusselles Aconseguí de fugir i es dedicà de ple a la Reforma
Enric III de Castella
Història
Rei de Castella i de Lleó (1390-1406).
Fill de Joan I i d’ Elionor d’Aragó , es casà amb Caterina de Lancaster, neta de Pere I Esdevingut rei a onze anys, els magnats pugnaren per aconseguir el poder, però a les corts de Madrid del 1391 fou constituït un consell de regència que no satisfeu ningú, puix que els nobles consideraren llur paper diluït en un consell de multituds En aquest clima de turbulència esclatà la revolta antijueva 1391, que no trigà a estendre’s arreu de la península Ibèrica La confusió creixent s’accentuà per la manca d’autoritat del consell aleshores es produí la topada entre els dos sectors…
San Salvador de Oña
Monestir
Monestir, a la població homònima de la província de Burgos, Castella i Lleó.
Fou fundat el 1011 pels comtes Sanç i Urraca de Castella com a monestir benedictí doble un de monjos i un de monges Al darrer terç del s XIX abandonat el convent pels seus monjos el 1835, els jesuïtes es feren càrrec del monestir i hi establiren un Collegi Màxim de Filosofia i Teologia El 1968 la diputació provincial de Burgos comprà l’edifici als jesuïtes, que traslladaren el Collegi a la Universitat de Deusto Cal destacar el seu cor baix, gòtic, del s XV, i el claustre, també gòtic, del XVI, atribuït a Simón de Colonia
Joan Baptista Benlloch i Vivó
Cristianisme
Cardenal (1921), administrador apostòlic de Solsona (1901-06), bisbe d’Urgell (1906-19) i arquebisbe de Burgos (1919-26).
Sacerdot el 1888, ocupà càrrecs pastorals a Almàssera Horta i a València, on ensenyà humanitats i metafísica Fou nomenat vicari general de Segòvia el 1900,i bisbe titular d’Hermàpolis i administrador apostòlic de Solsona el 1901 Durant el pontificat a Urgell, i com a copríncep d’Andorra, promogué les obres públiques carretera fins a Andorra la Vella i canalització del Segre també fundà l’Institut Obrer Traslladat a Burgos, recollí la idea del canonge Villota i convertí el Colegio Eclesiástico de Ultramar y de Propaganda, fundat per aquest 1899, en el Seminario de San Francisco…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina