Resultats de la cerca
Es mostren 2415 resultats
nin blauet

Nins blauets durant el Cant de la Sibil·la al santuari de Lluc
Lluc, la llar de la mare
Cristianisme
Membre de l’escolania del santuari de Lluc (Escorca, Mallorca), fundada el 1531 a imitació de la de Montserrat.
El nombre de blauets —anomenats així a causa del color de la sotana hom els coneix també com a minyons i allots blaus — oscillava entre sis i vint, bé que fins al segle XIX la mitjana fou de quinze tots ells seguien estudis de música i de lletra i cantaven a les funcions religioses del santuari, cosa que els feu molt populars a Mallorca L’escolania fou reorganitzada i incrementada a la fi del segle XIX, quan els missioners dels Sagrats Cors es feren càrrec de Lluc Entre els infants que han passat per l’escolania hi ha el bisbe Pere Joan Campins i l’escriptor Llorenç Riber, que n’ha deixat els…
salmòdia
Cant monòton.
música religiosa
música religiosa Foli del Sacramentari de Santa Maria de Vilabertran (s XII)
© Fototeca.cat
Música
Nom donat al cant litúrgic vinculat als diferents cultes, a la música sagrada a una veu, a diferents veus i a la instrumental que empra o no els texts litúrgics, com també a les composicions d’inspiració religiosa destinades als concerts.
Les principals formes de la música religiosa occidental, vinculada al cristianisme, han estat en el camp monòdic les diferents formes del cant litúrgic el cant gregorià, el cant ambrosià, la música visigòtica, etc, el drama litúrgic, les cançons religioses dels trobadors i trouvères , el lauda italià i el conductus en el camp polifònic sobresurten l'organum, el motet, l'anthem, el madrigal religiós, el coral, els ricercari destinats a l’orgue, la toccata, el preludi d’orgue i el coral instrumental Altres formes són el responsori, els salms polifònics i…
plica
Música
En el cant pla, nom que s’utilitzava al segle XIII i al principi del XIV per a referir-se als neumes liqüescents (neuma).
Té forma de U, collocada del dret o del revés, i amb la part central, que és la que indica la nota que afecta, subratllada La plica equival a dues notes, la segona de les quals s’interpreta de manera semivocalitzada per donar-li un caràcter de nota ornamental anticipació o nota de pas S’utilitza tant en el repertori de cant pla com en el de la monodia profana, i també en la polifonia fins al Roman de Fauvel París, Bibl Nationale, f fr146, que és el darrer manuscrit en què apareix En el repertori polifònic, a més d’emprar-se en passatges melismàtics sense cap tipus de funció…
trop
Música
En la litúrgia romanofranca, text en prosa o en vers inserit, amb la seva melodia, en determinades peces de cant litúrgic preexistents.
Sota aquest terme s’integren diferents tipus de procediments compositius i estils musicals Els trops poden ser exclusivament textuals verbeta , exclusivament musicals, o textuals i musicals alhora el tipus més freqüent Generalment els trops s’aplicaren als cants corals del propi de la missa, és a dir, als introits, comunions i ofertoris, així com, encara amb més freqüència, a les parts de lde la missa kírie, glòria, excepte el credo Aquest fenomen experimentà una gran vitalitat durant l’Edat Mitjana, especialment al llarg dels segles XI i XII Els testimonis més antics daten del…
ofertori
Música
Cant del propi de la missa que acompanya el ritu de l’ofertori, ofrena del pa i del vi que seran consagrats en la litúrgia eucarística.
L’actual cant prové de l’antífona del salm que acompanyava l’antiga processó de les ofrenes perduda la processó al segle XI, en resta solament l’antífona Les melodies per a l’ofertori acostumen a ser de les més elaborades i virtuosístiques de tot el repertori gregorià, i contenen recursos inusuals, com és la repetició de paraules o grups de paraules, sovint amb ornamentació creixent Abans del segle XVI no apareixen gaires ofertoris polifònics, en canvi compositors com GP da Palestrina Offertoria totius anni o R Lassus Sacræ cantiones n’han escrit diversos En temps més recents…
responsori
Música
Cristianisme
Peça litúrgica que consisteix en el cant d’uns versets, normalment de salm, per part del solista, al qual respon l’assemblea o el cor amb una tornada.
Antiga manera de cantar els salms, ha restat reduït a un o dos versets amb tornada que hom executa després de les lectures de l’ofici diví Són recollits en el responser Als nocturns de matines revesteix una gran riquesa melòdica responsori llarg , mentre que és molt simple després de la capítula responsori breu , als altres oficis diürns Els de les grans festes, sobretot Nadal i Setmana Santa, foren tractats polifònicament per grans mestres TL de Victoria, Narcís Casanoves, etc L’obligatorietat de la recitació diària de l’ofici, així com el res privat, ha portat al costum contradictori d’…
quiquiriquic
Cant del gall.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina