Resultats de la cerca
Es mostren 6984 resultats
Carles Redó Sannicolás

Carles Redó Sannicolás (a la dreta)
ARXIU C. REDÓ
Rem
Remer.
Formà part de l’equip del Club Nàutic Amposta Fou diverses vegades campió de Catalunya i quatre cops campió d’Espanya absolut, tres amb el dos sense timoner 1981, 1982, 1983 i una amb el quatre sense timoner 1984 Participà en el Campionat d’Europa del 1982 amb el dos sense timoner
Carles Muñoz Prat

Carles Muñoz Prat
FEDERACIÓ ESPORTIVA CATALANA DE PARALÍTICS CEREBRALS
Atletisme
Atleta amb paràlisi cerebral.
Especialitzat en llançament de club tipus de bitlla de fusta d’uns 400 g, pes, disc i javelina, fou membre del Club Esportiu ASPACE, del Club d’Atletisme Nou Barris Esclat i de l’ISS-l’Hospitalet Guanyà la medalla de bronze en llançament de pes al Campionat del Món 2002 i participà en aquesta especialitat als Jocs Paralímpics d’Atenes 2004 Participà també en els Campionats d’Europa 2003, 2005, i del Món 2006 Guanyà nombrosos Campionats d’Espanya i baté el rècord estatal de club 2001, pes 2006 i disc 2010
Carles Castillejo Salvador

Carles Castillejo Salvador (amb samarreta blava)
Arxiu C. Castillejo
Atletisme
Atleta especialitzat en curses de fons.
Fou campió d’Espanya de 5000 m 2004, 10000 m 2009-13, de 10 km ruta 2013, de mitja marató 2015, de marató 2012, 2014, 2016 i de cros 2012, prova en la qual fou cinc vegades subcampió, i ha estat l’únic a aconseguir tots els títols de fons en aquests campionats Disputà la prova de 5000 m als Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i la de 10000 m als de Pequín 2008, i la marató als de Londres 2012 i als de Rio de Janeiro 2016 Participà als Campionats del Món 2009 i d’Europa 2010, 2012, i fou tres vegades segon i una vegada tercera la Copa d’Europa de 10000 m També participà als Campionats d’Europa de…
Carles Sala Molera

Carles Sala Molera (primer a la dreta)
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta especialitzat en 110 m tanques.
S’inicià en el Club Esportiu Universitari als divuit anys i ja als vint participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980, als quals seguiren els de Los Angeles 1984, Seül 1988, Barcelona 1992 i Atlanta 1996 Competí en tres Campionats del Món a l’aire lliure 1987, 1991, 1995 i sis en pista coberta entre el 1987 i el 1997, i en dos Campionats d’Europa a l’aire lliure 1986, 1990 i nou en pista coberta entre el 1983 i el 1996 Fou medalla de bronze en un Europeu a l’aire lliure 1986 i en un de pista coberta 1988 i guanyà el Campionat Iberoamericà dues vegades 1986, 1990 Fou set cops campió d’Espanya…
Carles Pedragosa Ràdua

Josep Lluís (a l’esquerra) i Carles (a la dreta) Pedragosa Ràdua
FEDERACIÓ CATALANA DE PILOTA - CLUB VASCONIA
Altres esports de pilota o bola
Pilotari.
Jugador de cesta punta del Club Vasconia, en la posició de davanter es proclamà campió d’Espanya amb Josep M Mirapeix 1971, amb el seu germà Josep Lluís 1972, 1973, 1976 i amb Joaquim Vidiella 1975 És vicepresident de l’entitat
Carles de Lazerme
Literatura francesa
Escriptor i poeta en francès.
De família carlina, rebé el nom de Carles en honor del pretendent Carles de Borbó Formà grup amb Jo Ginestou, Carles Bauby i Albert Bausil Es caracteritza, com a poeta, per la malenconia i la ironia Autor dels reculls Les jours passés 1920, Tendre Paris 1921, Eaux vives 1922, Bucoliques et almanach 1927 i, en prosa, de l’assaig filosòfic Essais et propos 1920, de la novella fantasiosa i satírica La veuve de minuit 1926 i de l’estudi històric Carlistes et légitimistes 1937 Collaborador de publicacions com La Tramontane , Le Roussillon i Le Coq Catalan
Carles de Lorena
Història
Militar
Militar francès.
Duc de Mayenne Germà d’Enric, duc de Guisa, després de l’assassinat d’aquest 1588 esdevingué el cap de la Lliga Catòlica En morir Enric III de França, Carles de Lorena semblava un pretendent indiscutible al tron però, tement una intervenció oberta de Felip II, proclamà rei el cardenal de Borbó Carles X Derrotat per Enric IV a Arques 1589, el reconegué com a rei 1596
Carles d’Orleans
Literatura anglesa
Literatura francesa
Poeta en francès i en anglès.
Duc d’Orleans Carles I 1407-65, nebot del rei Carles VI i pare de Lluís XII de França Milità al bàndol dels armanyaguesos es casà en segones núpcies amb Bonna d’Armanyac Fet presoner a la batalla d’Azincourt, residí a Anglaterra 25 anys com a captiu tanmateix, gaudí sempre d’una relativa llibertat, i en aquests anys escriví una gran part de la seva obra lírica El 1440 es casà en terceres núpcies amb Maria de Clèves i pogué tornar a França es retirà al seu castell de Blois, que convertí en centre de reunió de literats i artistes François Villon, Georges Chastellain,…
Carles IV abdica
Abdicació de Carles IV Comença el regnat de Ferran VII
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina