Resultats de la cerca
Es mostren 421 resultats
Andreu Crespí i Salom
Educació
Història
Política
Pedagog, polític i científic.
Es llicencià en ciències a Barcelona presidí 1920-21 l’Associació Catalana d’Estudiants i collaborà en el periòdic humorístic “L’Estevet” En tornar a Palma 1923 fundà, amb un grup de llicenciats, el Collegi Cervantes, avançat des del punt de vista pedagògic Del 1934 al 1936 ocupà la càtedra de física i química de l’institut de Felanitx El 1931 ingressà al partit socialista i formà part del nucli d’intellectuals Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, etc que influïren en la Casa del Poble, introduint-hi el català com a llengua dels actes públics i fent costat al líder Llorenç Bisbal Fou…
Osvaldo Dragun
Teatre
Dramaturg argentí.
El 1944 es traslladà a Buenos Aires, on actuà i dirigí diverses companyies de teatre El 1988 creà a l’Havana l’Escuela Internacional de Teatro de la América Latina y el Caribe i, des del 1996 fins a la seva mort, dirigí el Teatro Nacional Cervantes de Buenos Aires D’entre les obres que escriví es destaquen La peste que viene de Melos 1956, Historias para ser contadas 1957 —la seva obra més difosa i representada—, Túpac Amaru 1957, El jardín del infierno 1959, Milagro en el mercado viejo 1963 i Heroica de Buenos Aires 1966 —aquestes dues darreres premi Casa de las Américas—, Un…
Vicent Clavel i Andrés
Literatura catalana
Editor, traductor i assagista.
Exercí bàsicament com a periodista El 1902 s’inicià en l’ofici a la redacció del diari republicà El Pueblo , on collaborà amb Blasco Ibáñez El 1913 passà a residir a Madrid, on formà part de les redaccions d’“El País” i “El Radical” El 1916 tornà a València, on fundà l’editorial Cervantes, de publicacions en castellà, i collaborà en periòdics populars d’orientació valencianista com “La Barraca” 1913 i en la collecció “El Cuento del Dumenche” 1919 El 1920 s’establí a Barcelona, on traslladà l’editorial, que reprengué associat amb Ferran Maristany Fou un dels fundadors de Casa…
Ferran Maristany i Guasch
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor, germà d’Alexandre Maristany i Guasch
.
El 1916 creà l’editorial Cervantes, inicialment amb seu a València i traslladada el 1920 a Barcelona Fins el 1924, que tancà, edità nombroses traduccions al castellà dels clàssics de les literatures europees, entre les quals antologies de Heine, Leopardi i Goethe Escriví el recull de poemes La dicha y el dolor 1920 i les proses Gusano de luz 1923 El seu fill Carles Maristany i Mathieu 1913-1985 creà l’editorial Zodíaco després de la guerra civil i edità llibres d’una acurada presentació obres de CJ Cela, S J Arbó, traduccions de Turgèniev, Stevenson, etc Afeccionat a la música, organitzà…
Álvaro Pombo García de los Ríos

Álvaro Pombo García de los Ríos
© Fundación Universidad Rey Juan Carlos
Literatura
Escriptor castellà.
Autor d’una obra profundament intellectual, presentada quasi sempre amb humor i ironia Ha escrit poesia, experimental i avantguardista Protocolos 1973, Variaciones 1977 i Hacia una constitución poética del año en curso 1980, que aplegà a Protocolos, 1973-2003 2004, i narrativa, més intimista El parecido 1979, El héroe de las mansardas de Mansard 1983, premi Herralde, Los delitos insignificantes 1986, El metro de platino iridiado 1990, premi de la Crítica, Donde las mujeres Premio Nacional de narrativa 1997, La cuadratura del círculo 1999, El cielo raso 2001, Una ventana al norte 2004, Contra…
André Masson
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, gravador i dibuixant francès.
En una primera etapa conreà el cubisme 1922 Arran de la seva primera pintura simbòlica Els quatre elements 1923-34, collecció particular, París entrà en el surrealisme 1923-29 Pintà grups d’obres sobre el mateix tema Combats d’animals i Matances 1931-33 Anà a la península Ibèrica 1934-36, on feu Insectes i illustrà la Tauromachie de M Leiris Feu estades a Tossa, on s’integrà al grup d’artistes que hi sojornà els anys trenta Refugiat als EUA 1941, exercí una gran influència sobre l’ action-paintin g Des del 1945 fou influït per l’abstracció i després per l’informalisme, del qual prengué el…
Ramiro Fonte
Literatura
Poeta gallec.
Es llicencià en filosofia a la universiat de Santiago de Compostella i fou professor de llengua i literatura gallegues en un institut de Vigo En la seva joventut mantingué posicions pròximes al Partido Socialista Galego PSG de XMBeiras, i més tard al PSOE gallec S'inicià com a poeta a la fi dels anys setanta com a integrant del grup Cravo Fondo de la jove poesia gallega, i el 1983 publicà un primer recull, As cidades de nada , al qual seguiren Designium 1984, Pensar na tempestade 1986, Pasa un segredo 1988, Adeus Norte 1991, Luz do mediodía 1995, O cazador de libros 1997, Mínima Moralidade…
Maria Rosa Barbany i Sallent
Música
Mezzosoprano.
Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb Concepció Callao, i posteriorment al Conservatori, on guanyà el Premi Extraordinari de Música 1953 Prosseguí els seus estudis musicals a Siena i Roma —es formà en lied amb el mestre Giorgio Favaretto—, Stuttgart 1956 —on estudià amb Martha Haas moltes de les grans peces de Mozart— i Londres Guanyà el premi Ciutat de Barcelona en la modalitat de cant Actuà a les principals sales de concert d’Europa i interpretà també diverses òperes amb un gran èxit de públic i crítica Enregistrà la Missa de Stravinsky per a Harmonia Mundi amb la…
Aleksandr Nikolajevič Ostrovskij

Aleksandr Nikolajevic Ostrovskij
© Fototeca.cat
Teatre
Dramaturg rus.
Es formà sota la influència de Belinskij Les primeres obres són una crítica de la societat El 1853 es relacionà amb la “jove redacció”, i les seves idees eslavòfiles l’apartaren de la crítica social Ne v svoi sani ne sadis ‘No pugis en trineu aliè’ i Ne tak živi kak khočets’a ‘No visquis com et plagui’ Mantingué contactes amb Černičevskij, Dobroljubov i Nekrasov Groza ‘La tempesta’, Vojevoda ‘El cabdill’ i altres obres d’aquesta època són una crítica del despotisme i una protesta social Collaborà en la revista Sovremennik ‘El Contemporani’ i traduí Cervantes, Shakespeare, Goldoni…
Numància

Vista aèria de Numància
Patronato de Turismo de Soria
Ciutat
Antic poblat o ciutat dels celtibers, habitada possiblement pels arevacs
, famosa perquè constituí un dels centres principals de la resistència celtibèrica contra l’ocupació romana durant el s. II aC.
Les ruïnes, excavades en bona part, són al Cerro de Garray, prop de Sòria La primera fase de la lluita fou provocada per l’acolliment que els numantins donaren als belles , que lluitaven contra els romans Numància fou atacada pel cònsol QFulvi Nobilior 153 aC, però resistí El cònsol MClaudi Marcel, amb un segon exèrcit, aconseguí una pau negociada 151aC La segona fase de la lluita derivà de l’alçament de Viriat, al qual els celtibers s’afegiren 143 aC Després d’haver resistit diversos atacs, Escipió Emilià, que havia acabat d’arrasar Cartago, establí un setge sòlid, amb campaments permanents…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina