Resultats de la cerca

Ingressà el 1828 al monestir cistercenc de Poblet En temps de l’exclaustració del 1835 tenia ordes majors Refugiat a la Riba, intentà sense èxit la restauració de l’orde a Poblet i a Santes Creus, tot i haver estat nomenat prior de Poblet 1847 Collaborà amb Antoni Maria Claret en la fundació dels claretians 1849 Deixà inèdits un Diari i unes Breves biografías de personalitats que havia conegut

Ingressà a l’orde dominicà 1847 per consell d’Antoni Maria Claret passà després a les Filipines 1852 i a Tonquín 1856, on morí decapitat en la persecució decretada per Tu-Duc Fou beatificat per Pius X el 1906 i canonitzat per Joan Pau II el 1988 Part de les seves despulles són guardades en dos reliquiaris de Sant Feliu Sasserra La seva festa se celebra el 3 de novembre

Fundat el 1984, prengué el nom de Squash Nagi fins que el 1993 passà a l’actual denominació També conegut com a Club Nagi, participa des del 1989 en els Campionats Màsters per a nedadors veterans El seu impulsor i primer president fou Emili Martínez de Laguardia El nedador més reputat, que també fou president del club, és Josep Claret i Ciuró També destaquen altres nedadors com Loli Balbuena, Julio César Cervantes o Rosa Sellarès

Creada a Barcelona a final de la dècada del 1940 per Juan García Velázquez, distribuïa films en 16 mm per Catalunya, Aragó i les Balears El 1962, J García passà a ser gerent dels laboratoris de doblatge Parlo Films, i en no poder-se fer càrrec de l’empresa, l’adquirí l’advocat i fiscal de l’Audiència de Barcelona, Manuel Sala Bellsolell de la Torre Barcelona 1911 – 2001, client i programador, que la rellançà L’any següent, el nou propietari adquirí els fons d’Àries Films i augmentà l’oferta de títols, muts i sonors, en 16, 9, 5, 8 i súper-8 mm, adients per a sessions de cineclub, cinefòrum,…

Dependent del departament de presidència, fou designat per la UNESCO com a promotor i responsable de la xarxa de centres culturals de la Mediterrània Del 1989 al 1999 atorgà anualment el Premi Internacional Catalunya a una personalitat destacades en els camps de la ciència, la cultura o els valors humans En fou el primer director l’escriptor Baltasar Porcel, fins el 2000, que el succeí en el càrrec Andreu Claret Fou refundat el 2002 amb el nom d' Institut Europeu de la Mediterrània

Destacà com a juvenil al RCD Espanyol i debutà a la màxima categoria amb el Caldes Després tornà a l’Espanyol, a primera divisió, jugà al CE Noia sub-23 i el Claret de Sevilla, i la temporada 1979-80 fitxà pel CP Tordera, amb el qual fou subcampió de Lliga Després passà al CP Mollet 1980-83, el Reus Deportiu 1983-84, 1987-88, el Noia 1984-87, amb el qual fou subcampió de la Copa de la CERS 1987, i el CP Vilafranca 1988-90, equip en què es retirà

Estudià al seminari conciliar de Barcelona i a la Universitat Pontifícia de Comillas Fou ordenat de sacerdot el 1939 i el 1944 fou nomenat vicari de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, on convisqué amb el metge i sacerdot Pere Tarrés i Claret Vinculat a la fundació de la Unió Sacerdotal de Barcelona, l’any 1968 fou nomenat bisbe auxiliar de Barcelona Treballà especialment en l’aplicació de les reformes del Concili II del Vaticà a Catalunya, sobretot en la preparació de les versions en català dels llibres litúrgics

Aquesta capella és coneguda des de l’any 1388, en què la família Claret fundà a Preixana un benefici a l’església de Sant Joan extra muros El 1619 Pere Rafel, vicari general de Solsona, va atorgar el benefici de la capella a Gabriel Riera, clergue del bisbat de Vic Al seu voltant es construí l’anomenat “cementiri vell”, que primitivament havia estat situat al costat de l’església parroquial Actualment l’església és del tot destruïda i sols es conserven alguns elements de l’antic edifici, d’estil gòtic

Fill del pintor Hermenegild Vallvé Virgili, s’inicià de molt jove en el món de la fotografia Amb tretze anys, aconseguí el carnet de premsa de la Ilustración Española Juntament amb Gaspar, Claret, Vidal, Ferma i Florit, entre d’altres, establí les bases del fotoperiodisme esportiu de la dècada dels anys vint Treballà en les principals publicacions esportives de la dècada de 1920, com Gràfic-Sport , La Hormiga de Oro , La Vanguardia , Diario de Barcelona , Diario de Tarragona , La Cruz , El Día Gráfico , Illustració Catalana , Marca , ABC i Blanco i Negro

Mestre d’obres de professió, fou membre de La Jove Catalunya i collaborà, entre altres publicacions, a La Gramalla , Lo Gai Saber , Revista Literària  i La Renaixença , en la qual fou crític teatral amb el pseudònim Claret i Franc Guanyà premis en diversos certàmens literaris, i destacadament als Jocs Florals de Barcelona entre els anys 1873 i 1898, dels quals fou mantenidor el 1889 i el 1909 La seva poesia, amorosa o patriòtica, d’un abrandat to romàntic, fou recollida pòstumament a Flors i plors 1911 i a Lectura Popular  1915