Tombes de Cal Pallarès (Aguilar de Segarra)

Situació

.

Vora uns 250 m del quilòmetre 18 de la carretera que uneix Manresa i Calaf (N-141), a mà esquerra venint de la capital comarcal, al costat mateix d’una casa, hi ha un ferm bloc petit que presenta dos forats. Es troba al punt on l’esmentada carretera fa una forta corba a partir de la qual davalla en direcció a la vall d’Aguilar. Long. 1°37’40” — Lat. 41°45’55”.

Necròpoli

Aquest conjunt, així com el del Grauet, fou recollit bibliogràficament en una simple nota per Josep M. Claret, membre de la secció arqueològica del Centre Excursionista Montserrat, de Manresa.

Es tracta d’un parell de sepultures de difícil confirmació com a tals, puix que llurs característiques les poden fer confondre fàcilment amb dipòsits d’un trull. Es troben tallades en un bloc de roca bastant inclinat que presenta una orientació nord-oest/sud-est. Totes dues segueixen una forma rectangular. Les mides d’una d’elles, la gran, són molt notables car fa 2,50 m de llargada màxima, fet aquest que s’aparta força de la tipologia funerària, i unes amplades de 0,60 m, 0,70 m i 0,80 m a la part superior, inferior i central, respectivament. La seva germana és gairebé quadrada. Es troba comunicada amb l’altra mitjançant un petit segueró.

Bibliografia

  • Jordi Bolòs i Montserrat Pagès: Les sepultures excavades a la roca, a Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya, a “Acta Mediaevalia”, Annex 1, Barcelona 1982, pàg. 96.
  • J.M. Claret: Altres monuments d’aquesta regió. Bages-Anoia, a “Butlletí del Centre Excursionista Montserrat”, núm. 4, Manresa 1980, pàg. 9.
  • Antoni Daura i Joan Galobart: Les tombes medievals excavades a la roca. El cas del Bages, a “Dovella”, núm. 5, Manresa 1982, pàg. 15.
  • Antoni Daura i Joan Galobart: L’arqueologia al Bages (II). Necròpolis medievals, a “Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació”, núm. 6, Manresa 1983, pàg. 78.