Resultats de la cerca

Amplià estudis a Lovaina i a Alemanya Fou catedràtic de psicologia, lògica i ètica de l’institut de Girona 1912 Publicà Teoría del conocimiento humano según la filosofía de santo Tomás 1898, Resumen de la lógica 1914, etc

Ha guanyat diversos premis literaris, com el de Mont-roig del Camp 1995 per El tren de les 703 , i els Frederica Montseny 1996 i 1997 per, respectivament, Concert per a Rudolf Raiden i El blues de la presonera Ha publicat les novelles Fonoll de mar 1998, Misteri en el Croscat 1999, infantil, Fades de foc 1999, Déus i captaires 2001 i La torre de les hores 2001

Inicià els seus estudis musicals i de cant a la Schola Cantorum del seu collegi de Girona Posteriorment completà la seva formació musical al Conservatori del Liceu —amb G Price— i al Conservatori Municipal de Barcelona, i posteriorment amplià la seva formació a Salzburg amb A Augér, P Schilhawsky i A Dermota Entre els anys 1972 i 1975 guanyà diversos premis a Barcelona i Salzburg Guanyador del primer del concurs de cant Francesc Viñas 1972, la temporada 1972-73 debutà al Gran Teatre del Liceu i el 1977 hi interpretà Parisina d’Este , de Donizetti, amb Montserrat Caballé Posteriorment hi ha…

Vida i obra Filla de l’enginyer militar Josep Massanés Residí des de petita a Barcelona Des de ben jove mostrà un viu interès per les lletres i es donà a conèixer amb poemes romàntics en llengua castellana, publicats, entre altres periòdics de l’època, a El Vapor , El Guardia Nacional  i La Religión Part d’aquesta producció i d’altra de posterior fou recollida a Poesías 1841, amb un pròleg en què defensà el dret de les dones a l’escriptura i a la instrucció, i a Flores marchitas 1850 S’incorporà a la Renaixença sota la influència de Víctor Balaguer i Joaquim Rubió i Ors i donà a conèixer…

Format a Llotja, a París —amb LBonnat— i a Roma Collaborà amb dibuixos a L’Avenç , on exercí la crítica d’art i hi publicà algun poema Escriví també a La Vanguardia Com a pintor fou premiat amb medalla de plata a l’Exposició Universal de Barcelona 1888 i es dedicà, al principi, a la pintura d’història El comte d’Urgell presoner dels partidaris de Ferran d’Aragó , 1891 i al realisme anecdòtic Continuà participant en exposicions oficials barcelonines i el 1896 presentà Harmonies del bosc Museu d’Art Modern de Barcelona, quadre que significa en el seu art la consolidació d’un simbolisme…

Es formà musicalment a l’Escolania de la Mercè de Barcelona, en una època en què aquesta era considerada un dels millors centres de formació musical de Catalunya El 1830 ingressà com a músic d’un regiment militar d’artilleria a Barcelona En crear-se el Liceo Filodramático de Montesión se li encomanà la direcció de l’orquestra La seva tasca en aquesta formació es qualificà de molt bona en la premsa de l’època, i sabé conjuntar una orquestra en què hi havia des de músics afeccionats fins a bons i experimentats instrumentistes També exercí la docència al Liceo Filarmónico Barcelonés, on ensenyà…

Estudià a l’escolania de la Mercè Fou director d’orquestra del teatre de Montsió, professor de violí del Liceu Filharmònic Dramàtic de Barcelona 1837 i director d’orquestra del Liceu 1847 Durant més de vint anys fou mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona

Enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya 1981 i diplomat en estudis de l’espai per la International Space University d’Estrasburg 1989 Iniciat com a enginyer de vendes d’exportació, el 1985 ingressà a l’ Agència Espacial Europea  ESA, assignat a la base espacial de Kourou, a la Guaiana Francesa, on participà en els llançaments de l’ Ariane 4 i l’ Ariane 5 , i fou assessor de diferents programes de recerca i desenvolupament aeroespacial en diversos països Ha treballat al Centre National d’Études Spatiales CNES i a la Universitat Internacional de l’Espai ISU, i fou…

Nebot del bisbe d’Urgell Simó de Guardiola, l’acompanyà durant quinze anys a l’exili a França després del 1835 i li dedicà una Historia de la República de Andorra 1849, resum d’història andorrana, amb extractes del Manual d’Antoni Fiter i Rossell 1748, que presenta la posició oficiosa del bisbe d’Urgell davant els escrits que volien alterar o suprimir la cosobirania La forma d’exposició fou seguida pels historiadors posteriors

Fill de Joaquim Pla i Cargol Es doctorà a la Universitat de Barcelona i exercí la professió a Girona Membre de l’Acadèmia de Farmàcia de Barcelona i de l’Academia de Historia de Madrid, estudià més de cinquanta mostres pollíniques de la flora catalana en Polen 1961, extens tractat de palinologia Autor de La farmacia del Hospital provincial de Gerona 1971, Aportación a la historia de la farmacia gerundense en los últimos cien años 1972, La farmacia de Llivia 1974, La experiencia farmacológica a través de la historia 1965, Comentarios sobre la influenza 1972, ultra obres didàctiques i escolars