Resultats de la cerca
Es mostren 1530 resultats
Eusebi Isern i Dalmau
Literatura catalana
Història del dret
Advocat i escriptor.
Collaborà a les revistes El Camí , La Revista i La Publicitat i fundà i dirigí la revista Ofrena D’arrel empordanesa, la seva prosa és rica i plàstica La temàtica gira a l’entorn del paisatge i els records elegíacs Publicà les narracions Sol de posta 1918, Solada de contes 1921 —sis contes publicats inicialment a La Publicidad amb un pròleg de Salvador Albert— i, el 1922, edità Fragments de judicis crítics de les primeres edicions de “Sol de posta” i de “Solada de contes” Seguí la publicació de Tres rondalles de poble 1925 i El bes a la mà 1979 Com a poeta publicà À l’ombre des…
,
Maria Josepa Massanés i Dalmau

Maria Josepa Massanés i Dalmau
Literatura catalana
Escriptora.
Vida i obra Filla de l’enginyer militar Josep Massanés Residí des de petita a Barcelona Des de ben jove mostrà un viu interès per les lletres i es donà a conèixer amb poemes romàntics en llengua castellana, publicats, entre altres periòdics de l’època, a El Vapor , El Guardia Nacional i La Religión Part d’aquesta producció i d’altra de posterior fou recollida a Poesías 1841, amb un pròleg en què defensà el dret de les dones a l’escriptura i a la instrucció, i a Flores marchitas 1850 S’incorporà a la Renaixença sota la influència de Víctor Balaguer i Joaquim Rubió i Ors i donà a conèixer…
,
Josep Maria Tamburini i Dalmau
Harmonies del bosc, de Josep Maria Tamburini i Dalmau
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor i crític d’art.
Format a Llotja, a París —amb LBonnat— i a Roma Collaborà amb dibuixos a L’Avenç , on exercí la crítica d’art i hi publicà algun poema Escriví també a La Vanguardia Com a pintor fou premiat amb medalla de plata a l’Exposició Universal de Barcelona 1888 i es dedicà, al principi, a la pintura d’història El comte d’Urgell presoner dels partidaris de Ferran d’Aragó , 1891 i al realisme anecdòtic Continuà participant en exposicions oficials barcelonines i el 1896 presentà Harmonies del bosc Museu d’Art Modern de Barcelona, quadre que significa en el seu art la consolidació d’un…
Joan Baptista Dalmau i Mayol
Música
Director, violinista i organista català.
Es formà musicalment a l’Escolania de la Mercè de Barcelona, en una època en què aquesta era considerada un dels millors centres de formació musical de Catalunya El 1830 ingressà com a músic d’un regiment militar d’artilleria a Barcelona En crear-se el Liceo Filodramático de Montesión se li encomanà la direcció de l’orquestra La seva tasca en aquesta formació es qualificà de molt bona en la premsa de l’època, i sabé conjuntar una orquestra en què hi havia des de músics afeccionats fins a bons i experimentats instrumentistes També exercí la docència al Liceo Filarmónico Barcelonés, on ensenyà…
Joan Baptista Dalmau i Mayol
Música
Músic.
Estudià a l’escolania de la Mercè Fou director d’orquestra del teatre de Montsió, professor de violí del Liceu Filharmònic Dramàtic de Barcelona 1837 i director d’orquestra del Liceu 1847 Durant més de vint anys fou mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona
Joan de Dalmau i Mommertz
Astronàutica
Enginyer d’origen català.
Enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya 1981 i diplomat en estudis de l’espai per la International Space University d’Estrasburg 1989 Iniciat com a enginyer de vendes d’exportació, el 1985 ingressà a l’ Agència Espacial Europea ESA, assignat a la base espacial de Kourou, a la Guaiana Francesa, on participà en els llançaments de l’ Ariane 4 i l’ Ariane 5 , i fou assessor de diferents programes de recerca i desenvolupament aeroespacial en diversos països Ha treballat al Centre National d’Études Spatiales CNES i a la Universitat Internacional de l’Espai ISU, i fou…
Lluís Dalmau i de Baquer
Historiografia
Dret
Notari i historiador.
Nebot del bisbe d’Urgell Simó de Guardiola, l’acompanyà durant quinze anys a l’exili a França després del 1835 i li dedicà una Historia de la República de Andorra 1849, resum d’història andorrana, amb extractes del Manual d’Antoni Fiter i Rossell 1748, que presenta la posició oficiosa del bisbe d’Urgell davant els escrits que volien alterar o suprimir la cosobirania La forma d’exposició fou seguida pels historiadors posteriors
Josep Maria Pla i Dalmau
Farmàcia
Disseny i arts gràfiques
Farmacèutic i editor.
Fill de Joaquim Pla i Cargol Es doctorà a la Universitat de Barcelona i exercí la professió a Girona Membre de l’Acadèmia de Farmàcia de Barcelona i de l’Academia de Historia de Madrid, estudià més de cinquanta mostres pollíniques de la flora catalana en Polen 1961, extens tractat de palinologia Autor de La farmacia del Hospital provincial de Gerona 1971, Aportación a la historia de la farmacia gerundense en los últimos cien años 1972, La farmacia de Llivia 1974, La experiencia farmacológica a través de la historia 1965, Comentarios sobre la influenza 1972, ultra obres didàctiques i escolars
Dalmau de Queralt i de Codina

Dalmau de Queralt i de Codina
© Fototeca.cat
Història
Segon comte de Santa Coloma ( Dalmau III de Queralt ) i baró de Ponts.
Succeí el seu pare Pere VIII de Queralt i d’Icard A les corts del 1626 no s’adherí gaire a la política d’Olivares Anà a les guerres d’Itàlia 1630 i el 1637 rebutjà el càrrec d’ambaixador a Venècia El 1638 fou nomenat lloctinent general de Catalunya A causa de la guerra amb França, de les necessitats militars i econòmiques de la corona i de la situació de Catalunya com a teatre d’operacions militars francohispàniques, hagué de bestreure diners per al manteniment de les tropes i la reparació de les fortificacions, fer lleves per a assegurar la defensa del Principat i per a la guerra d’Itàlia, i…
Dalmau de Rocabertí i de Palau
Història
Vescomte de Rocabertí (Dalmau VI).
Fill i successor del vescomte Jofre III El 1249 es casà amb Ermessenda Desfar, hereva de les baronies de Navata i Calabuig i de part de la senyoria de Peralada Essent vidu, es tornà a casar 1261, primer amb Blanca o Constança, filla del vescomte de Fenollet, i més tard, vidu de nou, amb Guillema de Cervelló Collaborà amb el seu pare en l’afer de les permutes de Torroella de Montgrí 1269 i 1272 i en la militància circumstancial a les files de la noblesa alçada contra Jaume I 1274-75, mal pas que li valgué l’enderrocament del castell de Calabuig per obra de Jaume I Dalmau fou el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina