Resultats de la cerca

Es proposa conèixer millor la realitat natural i cultural del territori i les transformacions que s’han anat succeint a les darreres dècades a la vall d’Àneu, i ofereix una informació completa sobre el passat i el present de la zona, alhora que afavoreix la reflexió sobre les possibilitats de futur Com a ecomuseu, no es reclou en un edifici, sinó que s’estructura a partir de centres patrimonials repartits pels pobles de la vall d’Àneu Des de la seu principal, situada a Casa Gassia, a Esterri d’Àneu, es proposen activitats i visites Altres centres són la serradora hidràulica d’Alós d’Isil, que…

De 72 km de longitud, té una amplada de menys de 5 km a l’entrada Hi ha el port mercant de Bordeus i el petrolífer de Paulhac

Neix en territori català, a l’estany de Fontnegra, dins el municipi de Porta, Alta Cerdanya, a tocar del límit amb Andorra El seu curs més alt, fins molt a prop de la població occitana de l’Hospitalet, és termenal dels municipis cerdans de Porta i de Portè amb la parròquia andorrana de Canillo Molt poc després del seu naixement passa pel Pas de la Casa Drena la vall d’Arieja, passant per Acs-dels-Tèrmes, Tarascó i Foix, passat el qual, la vall, voltada per petites muntanyes, s’eixampla fins a la confluència prop de Tolosa El seu règim és nivopluvial, amb un cabal màxim de 3000 m 3 /seg a la…

Comtat des del segle IX, pertangué, com la resta del ducat d’Aquitània, del qual formava part, als comtes de Poitiers, als Plantagenet 1152 —després reis d’Anglaterra— i als comtes de Tolosa 1196 Durant la croada contra els albigesos, l’Agenès fou ocupat per Simó de Montfort 1212 la ciutat d’Agen, que es mantingué en l’ortodòxia catòlica, acollí Simó abans que aquest ataqués Pena d’Agenès, cap i clau del comtat Del 1259 al 1444 fou un punt de fricció entre les corones de França i d’Anglaterra del 1360 al 1444 estigué sotmès de nou al rei d’Anglaterra, però fou, finalment,…

Durant l’Alta Edat Mitjana, Tolosa fou un gran centre de la poesia i el cant trobadorescos, i al segle XIII hi foren actius Aimeric de Peghilhan, Pèire Vidal i Ramon de Miraval, entre d’altres Simultàniament, a la universitat, l’estudi de la música era inclòs en el quadrivi, al costat de l’aritmètica, la geometria i l’astronomia Un dels millors exemples de la música religiosa medieval tolosana és l’anomenada Missa de Tolosa , del segle XIV i autor anònim La forta influència de la tradició trobadoresca explica la preeminència de la música vocal respecte de la sacra fins ben bé al final del…

La geografia Cap de comarca, Viella Ocupa un sector dels Pirineus axials, on la vall de la Garona s’enfondeix d’E a W, dominada pel muntanyam Aran alt i mitjà, que acaba rebutjant-la cap al N, on la vall baix Aran s’obre per un trau a Occitània i a l’Atlàntic L’eix hidrogràfic entre les conques de la Garona i l’Ebre coincideix aproximadament amb els límits de l’Alta Ribagorça S i el Pallars Sobirà E El límit meridional forma part de la carena més sostinguda dels Pirineus, a llevant de la Maladeta, on el tuc de Molières culmina a 3 010 m alt, seguint per la cresta de Salanques, el tossal d’Es…

Neix al mont Losera i desemboca a Agulhon, al S de Tonencs Els principals afluents són el Truière i el Celé

Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…