Castèl-Leon és situat al capdamunt del turonet a la solana del qual s’assenta la vila d’Es Bòrdes (852 m d’altitud). Elcamí d’accés és bo i segueix els carrers de l’esmentada població.
Castèl-Leon té una situació privilegiada, ja que domina l’aiguabarreig del riu Joèu i la Garona, que en la transició entre el Mijaran i el Baix Aran forma ací una vall angosta. El camí que passa pel seu peu era i és punt d’entrada obligat a l’Aran des l’Occitània francesa, tant pel Pònt de Rei com pel portilló de Bossòst. Aquesta posició estratègica i defensiva explica alhora que Castèl-Leon fos la força més important uncop iniciades les disputes per la possessió de la Vall, fins i tot el casal del governador de l’Aran.
Hom creu, segons les primeres notícies històriques, que fou bastit (o reaprofitat) pels francesos poc després de la invasió de la Vall d’Aran (1283-1285); malgrat tot, Castèl-Leon esdevingué un baluard molt important de la corona catalanoaragonesa enfront de les pretensions dels veïns del nord. A Castèl-Leon residiren els primers governadors francesos de la Vall (1283-1298), els lloctinents del rei de Mallorca durant la seva regència (1298-1313), i, després de la restitució, els batlles generals de l’Aran (àdhuc es confongué el càrrec amb els castlans, dits Castellnou). Finalment, en 1318-1320, Castèl-Leon fou fortificat novament.
De tot aquest passat rellevant han arribat pocs vestigis. Entre les runes, hom pot esbrinar les dependències de l’antic castell, que encara veié el visitador reial Francisco de Gracia, el fossat i la porta de llevant, la important muralla de migdia (9 pams d’ample, 4 estats d’alt, 30 passes de llarg), flanquejada per tres torrasses, al mig el pati d’armes i la torre mestra. Sens dubte, futures excavacions arqueològiques centrades en la torre de l’homenatge aportaran nous coneixements als amants de l’art romànic.