Resultats de la cerca

Fill de Martí Sureda i Deulovol Titulat a Barcelona el 1890 Fou membre de l’Associació Literària de Girona, acadèmic de San Fernando, vocal de la Comissió Provincial de Monuments i inspector provincial de treball Construí la gran majoria de les obres municipals, com l’Excorxador, posteriorment Casa de Bombers i Central Lletera 1894-1915 —amb Manuel Almeda—, la plaça de toros de Figueres 1895 i el projecte d’entrada, caseta del guarda i dipòsit de la Devesa, d’estil neomossàrab 1898 Promogué la installació parcial de l’electricitat a Girona i projectà l’augment del salt d’aigua de…

Llicenciat en medicina 1875, fou metge militar durant la tercera guerra Carlina Metge numerari de l’Hospital de Girona, el 1896 fundà el Collegi de Metges de la província gironina, que presidí, i el Boletín del Colegio de Médicos , en el qual collaborà Escriví, a més, Bibliografía médica de la provincia de Gerona 1896, El pronóstico de las lesiones 1903 i obres de medicina legal

Era doctor en veterinària per la Universitat de Madrid, enginyer industrial per l’IFFI Institut Francès de Fred Industrial de París i graduat en economia per la Universitat de Missouri EUA Inicià programes d’inseminació artificial i de lluita contra l’esterilitat animal a Barcelona i Girona Fou president del Collegi de Veterinaris de Girona 1954-58, fundà la Societat Internacional de Tècnics de la Nutrició Animal RITENA i dirigí treballs de recerca i de planificació econòmica a Catalunya, Europa i Amèrica Publicà dotze tractats sobre la ciència i la indústria de l’alimentació animal, i el…

Exercí deu anys a Madrid 1856-66, on fou secretari de l’Academia Nacional de Medicina i un dels organitzadors més importants del Primer Congreso Médico Español 1864 Des de l’any 1866 exercí a Girona, on fou, cap a la fi de segle, el metge de més anomenada Entre els seus treballs cal esmentar els dedicats a l’hipocratisme 1858-59 i a la toxicologia del treball 1857 Escriví també obres literàries i històriques Don Alfonso V de Aragón en Italia y la crisis religiosa del siglo XV

Des de l’any 1972 realitzà nombrosos treballs d’excavació i identificació d’indústries humanes del Paleolític inferior als jaciments de Serinyà, Montgrí, Puig d’en Roca, etc, i es convertí en el pioner dels estudis d’aquest periode a Catalunya També desenvolupà una important tasca de recerca sobre la història urbana de Girona i d’història medieval a les terres gironines, especialment de les revoltes dels remences Fou fundador de l’Associació Arqueològica de Girona Autor de nombrosos articles i treballs científics en l'àmbit català, destaquen El paleolític a les comarques gironines 1976,…

Fill d’un comerciant, feu els estudis d’història a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1963 amb una tesi sobre la documentació existent relativa a la introducció de la impremta a Girona Des d’aleshores investigà i publicà sobre diversos aspectes de la història de Girona i es dedicà especialment als estudis de bibliografia Entrà al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs 1954 i assumí l’organització i direcció de la Biblioteca Pública de Girona 1949-87 També exercí la seva activitat professional al Centre Coordinador de Biblioteques de la Província 1955-80, a l’Arxiu…

Llicenciat en filologia catalana, collaborà a la premsa diària El Punt , Presència , Avui amb articles d´opinió i crítica literària i l’any 1983 guanyà el premi Bonmatí de periodisme La seva producció abasta gèneres diversos en prosa la crònica L’enrenou dels anys 80 ,1987, la biografia Joan Oró, 1996 Antoni M Badia i Margarit , 1997  Oriol de Bolòs , 2001, la novella El camp de l’Ombra , 1995  El convit , 1998 El manuscrit de Virgili , 2004  Cera , 2008, premi Setè Cel i l’assaig literari El príncep i el felí , 1996, lectura de l’obra de Lampedusa  El guepard Geografia íntima de Josep…

Llicenciat en arquitectura i urbanisme 1947 i doctorat en arquitectura 1965 fou durant molts anys vocal delegat de Girona a la junta de govern del Collegi d'Arquitectes de Catalunya i Balears Responsable del Servei de Restauració de Monuments de la Diputació de Girona, des del qual intervingué, entre el1975 i el 1986, en nombrosos monuments de les comarques gironines, especialment petites esglésies, algunes de gran importància històrica, com ara Sant Julià de Boada, o grans monuments, com ara el monestir de Sant Pere de Galligants, l’església de Sant Nicolau de Girona, el claustre i la torre…

Defensà i difongué les doctrines dels beguins contra l’autoritat de l’Església, el matrimoni i la propietat Processat pel bisbe Pere de Rocabertí, fou cremat públicament amb la seva muller Sicília

Clergue, ciutadà de Girona, es doctorà en drets i fou lector a la Universitat de Montpeller El 1386 fou nomenat jutge de la batllia i de la vegueria gironines És autor d’un aplec de costums de la diòcesi de Girona i d’uns comentaris als Usatges de Barcelona i a les Constitucions de Catalunya, perduts Tomàs Mieres el considerà com un dels seus mestres Síndic de la ciutat de Girona en el parlament del Principat de Catalunya del 1410, s’oposà a la constitució del quart braç de cavallers i homes de paratge, separat del de nobles i magnats, i participà a favor del comte d’Urgell en les…