Resultats de la cerca
Es mostren 1139 resultats
nilgau
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids, de 140 cm fins a la creu; té blancs la barbeta, els llavis, la gola, la regió abdominal i dues franges damunt les peülles.
El mascle és d’un color gris de pissarra brillant, i la femella, d’un falb clar És gregari, i habita en indrets de vegetació herbàcia i en boscs clars de l’Índia peninsular
creta
Mineralogia i petrografia
Roca calcària d’origen orgànic.
És de color blanc o gris, de gra fi i de textura microporosa i impermeable Constitueix un dels elements més característics de les formacions cretàcies una gran part del Cretaci superior d’Europa Occidental
actinota
actinota
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Amfíbol de calci, de fórmula Ca2Mg5Si8O22(OH)2.
Cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls prismàtics o aciculars, d’exfoliació perfecta, de color blanc, gris o de diferents tons de verd Té duresa 5-6 i pes específic 2,9-3,1
somereta
Entomologia
Ortòpter de la família dels efipigèrids pertanyent a diversos gèneres, com Ephippigera, Steropleurus i Pycnogaster, d’uns 2-4 cm de llargada segons les espècies, amb el protòrax proveït d’un pronot molt gros que protegeix els èlitres reduïts a escates coriàcies: no tenen les ales membranoses.
Les femelles tenen un llarg oviscapte de color críptic, gris o verd, i viuen sobre mates i arbusts s’alimenten exclusivament de plantes Algunes espècies, com ara Ephippiger vitium , ocasionen estralls a les vinyes
anhidrita
anhidrita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfat de calci anhidre, CaSO4.
Cristallitza en el sistema ròmbic, formant agregats granulosos, compactes o fibrosos d’exfoliació perfecta, color blau, gris blavós, blanc o incolor, i esclat vitri Té duresa 3,5 i pes específic 2,9-3
Les lecideàcies i les rimulariàcies
Les lecideàcies Moltes espècies de lecidees han estat separades, principalment pels seus caràcters ascals, de l’antic gran gènere de les Lecidea El tipus del gènere, en sentit estricte, és L fuscoatra , una espècie més aviat mediterrània, que viu sobre roques silícies nitrificades, poc inclinades i ben illuminades Aquí, el tallus és brunenc, però sovint és gris perla varietat grisella Volkmar Wirth Clàssicament, aquesta família comprenia fins fa poc temps els líquens amb apotecis lecideïns o biatorins i espores incolores Com a conseqüència de la creació de grups més naturals, un bon nombre…
raça catalana
Ramaderia
Raça bovina els exemplars de la qual són dolicocèfals i tenen el perfil recte i les banyes, de secció circular, implantades lateralment i dirigides cap amunt i endarrere.
El pelatge és uniforme, vermellós o gris, sempre amb les extremitats més fosques El pes oscilla entre 450 i 600 Kg Aquesta raça és apta per a producció de carn i, especialment, per a treballar
andorita
Mineralogia i petrografia
Sulfat natural de plom, plata i antimoni, PbAgSb3S6.
Cristallitza en el sistema ròmbic, formant cristalls columnars curts, de color gris d’acer fosc i esclat metàllic, i de fractura concoidal Té duresa 2,5-3,5 i pes específic 5,33-5,37
peix xovato
Peix xovato
Fran Martín de la Sierra (CC BY-NC-ND 2.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels hexànquids, que pot superar els 5 m de longitud i és caracteritzat pel fet de tenir sis brànquies, per la longitud de la seva cua (una quarta part de la longitud total) i pel seu cap, que és més ample que el tronc i gairebé pla per la seva part superior.
És de color terrós o grisenc a la seva part superior i gris vermellós als costats Sol romandre a profunditats considerables i hom el troba als oceans Atlàntic, Índic i Pacífic i a la mar Mediterrània
esparver d’espatlles negres
Esparver d'espatlles negres
© Srikaanth Sekar
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, d’uns 33 cm de llargada, ales llargues i cua més aviat curta.
Presenta les parts superiors de color gris blau, les inferiors i la cua blanques i les espatlles negres Habita a gran part d’Àfrica i és divagant a l’Europa occidental és excepcional als Països Catalans