Resultats de la cerca

El 1917 M Reinhardt la portà a Berlín on obtingué nombrosos èxits Carmen , 1918 Sumurum , 1920, etc i el 1923 es traslladà a Hollywood on fou una de les actrius més destacades del cinema mut Forbidden Paradise , 1924 Hôtel Imperial , 1927, etc Deixà el cinema amb l’arribada del sonor El 1970 publicà a Nova York el llibre de memòries Memoirs of a Star

Introduí el superrealisme a la poesia del seu país amb Hollywood 1931, Difícil trabajo 1935 i Descubrimiento del alba 1937 També és autor d’assaigs literaris César Vallejo o la teoría poética 1963 i Eguren el Oscuro 1979 El 1979 rebé el premi Nacional d’assaig i el 1986 el premi Nacional de Literatura Des del 1958 visqué a Montevideo com a agregat cultural de l’ambaixada del Perú

Realitzà films de tots els gèneres, sobretot d’aventures — The Dawn Patrol 1930, Only Angels have Wings 1939, Hatari 1961— i comèdies — Gentlemen Prefer Blondes 1953 i Man's Favourite Sport 1963— Ha dirigit, a més, Scarface 1932, Sergeant York 1941, Red River 1948, Río Bravo 1958 i Eldorado 1966 Li fou concedit per l’acadèmia de Hollywood l’Oscar especial del 1974 pel conjunt de la seva tasca cinematogràfica

Vida Conegut, sobretot, pel seu treball en el cinema, començà com a pianista als estudis de Hollywood el 1956 i durant els anys seixanta escriví música per a sèries televisives i també algunes bandes sonores Amb pel-lícules com The Sugarland Express 1974, Jaws 1975 i Close Encounters of the Third Kind 1977, totes tres de Steven Spielberg, inicià una llarga i estreta collaboració amb aquest director Al mateix temps també establí una relació igualment estreta amb George Lucas, per al qual realitzà la banda sonora de la saga Star Wars Aquestes pellícules marcaren el principi d’una…

Després d’uns anys fent oficis diversos, s’installà a Hollywood com a publicista i durant 22 anys treballà en diversos estudis de cinema Al final dels anys cinquanta tornà a Nova York, on es dedicà plenament a la literatura Escriví 26 novelles, algunes de les quals foren portades al cinema, com The Manchurian Candidate 1962, John Frankenheimer i The Prizzi's Honour 1985, John Huston, de la qual escriví tres seqüeles

Es dedicà especialment a la comèdia de costums, sobretot pel seu treball amb Frank Capra Broadway Bill , 1934 Mister Smith goes to Washington , 1939 i amb George Cukor Holiday , 1938 Implicat en els processos de maccarthisme contra Hollywood no reaparegué fins el 1961 amb The Mark 1961 de G Green, guió al qual seguiren Cleopatra 1963 de JL Mankiewicz, The Group 1966 de S Lumet i La maison sous les arbres 1971 de R Clément

Arrelà al cinema amb A Girl in Every Port 1927 encarnant el tipus eròtic de l’època a l’europea Especialment famosa amb motiu de The Canary Murder Case 1929 sobretot pel vestuari dissenyat per Travis Banton, excellí a Die Büchse der Pandora ‘La caixa de Pandora’, 1929, a Das Tagebuch einer Verlorenen ‘Diari d’una noia perduda’, 1929 i a Prix de Beauté 1930 Escriví l’autobiografia Lulu in Hollywood 1982

A l’escena fou intèrpret preferit de Henri Bernstein El 1935 aconseguí el triomf a Hollywood amb Private Worlds Especialista en personatges romàntics i apassionats, el 1944 intervingué en Gaslight més tard incorporà aquests tipus en un estil irònic a partir de Cluny Brown 1946, d’Ernst Lubitsch, cosa que el portà a una maduresa interpretativa Altres films seus són Nana 1955, Fanny 1962, Lost horizon 1973, A Matter of Time 1976, etc

El 1950 fou elegida miss Suècia, i poc després competí pel títol de miss Univers que no guanyà Passà a Hollywood, on no aconseguí destacar El 1960 esdevingué una icona del cinema per la seva actuació en una seqüència de La dolce vita 1960, de Federico Fellini , en què personificava, en una escena amb Marcello Mastroianni,  una diva nòrdica exuberant i desinhibida Posteriorment residí a Itàlia, i fins el 2002 actuà en una vintena de pellícules de ressò discret

Després de servir en l’exèrcit nord-americà a Europa, treballà en ocupacions diverses i des del 1922 com a guionista L’any 1924 s’incorporà à la Warner Brothers  Fou autor o coautor d’una quarantena de guions fins el 1929, que assumí feines de producció i el 1931 es convertí en el cap d’aquesta secció El 1933 fundà, amb Joseph Schenk, la 20th Century , que l’any 1935 es fusionà amb la Fox i constituí una potència cinematogràfica de primer ordre Després d’un parèntesi a Europa, on també exercí com a productor, el 1962 retornà a la Fox, de la qual fou elegit president fins l’any 1971 Durant…