Resultats de la cerca

Sojornà a Roma ~1515-22 i s’establí després a Lorena Entre les seves obres es destaquen la tomba de René de Chalons 1544, església de Saint-Pierre, de Bar-le-Duc, dins el realisme macabre del s XV, un sepulcre de l’església de Saint-Étienne a Saint Mihiel, Lorena 1550, considerat una de les peces més reeixides de l’escultura francesa del Renaixement, i el retaule de l’altar major de l’església de Saint-Marc, a Bar-le-Duc

Aquest fet portà a una coalició contra Lluís XIV, integrada pels Països Baixos, la monarquia hispànica, l’Imperi, Brandenburg i Lorena 1673-74 L’aliança militar entre Anglaterra i Holanda 1678 menà Lluís XIV a proposar negociacions, per les quals Holanda recuperà Maastricht i obtingué avantatges comercials, la monarquia hispànica recuperà Kortrijk, Oudenarde, Gant, Charleroi i Limburg, però concedí a França el Franc Comtat i catorze places frontereres, i l’Imperi, en canvi de Philippsburg, cedí Friburg de Brisgòvia a França, que obtingué també el ducat de Lorena

Estudià a Aquisgrà, on el 1940 debutà com a primera Flor a Parsifal i poc després interpretà el paper d’Octavian a El cavaller de la rosa , de R Strauss En 1942-44 treballà a Duisburg i més tard, des del 1946 fins al 1972, formà part de la companyia de l’Òpera de Berlín Allí intervingué en l’estrena alemanya de Peter Grimes , de B Britten, i hi representà diversos papers d’òperes de CM von Weber, G Verdi, WA Mozart i R Wagner Cantà successivament a Bayreuth, Londres, Hamburg, Viena i Salzburg, ciutat aquesta darrera on es presentà el 1952 El 1957, a la Metropolitan Opera House de Nova York…

Estudiós de l’evolució del francès, publicà Histoire de la langue française des origines à 1900 10 volums publicats entre 1905 i 1946, però que restà inacabada Publicà també, entre altres obres, La pensée et la langue 1922, d’orientació psicològica

Catedràtic de dialectologia La seva obra se centra en dialectologia Atlas , 1917 i etimologia Dictionnaire étymologique de la langue française, 1932

Treballà per a la cort de Lluís XIV És autor d’escenaris, de vestits i de composicions de focs d’artifici Creador de l' estil Berain, influí sobre els decoradors del s XVIII

Ocupà la càtedra de gramàtica a l’École Royale Militaire de Metz L’any 1756, a la mort de Du Marsais, s’encarregà de prosseguir la redacció dels articles gramaticals a l' Encyclopédie de Diderot La seva obra mestra és la Grammaire générale, ou exposition raisonnée des éléments nécessaires du langage 1767, possiblement el darrer gran llibre creador dins la tradició de Port-Royal El seu pensament es caracteritza per la concreció i la constant atenció als elements materials del llenguatge, prèviament a la recerca de les funcions abstractes

Professor a la Sorbona Autor de La vie des mots étudiée dans leur signification 1887 i del Dictionnare général de la langue française depuis le commencement du XVII siècle jusqu'à nos jours 1890-1900 amb Adolphe Hatzfeld D’ell pren nom una llei fonètica contrafinal

El 1886 inventà el fusell que porta el seu nom, notable pel fet d’haver estat el primer dels de mecanisme de forrellat que incorporava un sistema de repetició, munició de petit calibre i pólvora sense fum