Resultats de la cerca
Es mostren 2433 resultats
Terenci Thos i Codina

Terenci Thos i Codina
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Es doctorà en dret i feu estudis de lletres, i des del 1876, fou catedràtic d’economia política a l’escola d’enginyers Com a diputat provincial per Mataró del 1877 al 1880, tingué la iniciativa, frustrada, de demanar la creació d’una càtedra pública de llengua i literatura catalana i provençal, el 1880 Participà des de molt aviat als jocs florals de Barcelona, dels quals fou un concurrent assidu hi obtingué el títol de mestre en gai saber guanyà l’englantina el 1864 i el 1886, i la viola, el 1887, hi fou premiat amb cinc accèssits i un premi extraordinari, i el 1863 en fou…
,
Josep Garcia i Oliver
Història
Polític.
Fou un dels fundadors de l’Ateneu Mataronès 1854 Una estada a Anglaterra l’impulsà a treballar per a assolir millores socials, com la fundació de la Caixa d’Estalvis de Mataró 1863, de la qual fou secretari, i la Biblioteca Popular de Mataró 1866 Afiliat al partit liberal, participà en la revolució de setembre del 1868 Fou diputat a les corts per Mataró 1881-83
Enric Fité i Sala
Cinematografia
Director de cinema amateur
.
El seu film Alter ego 1946 fou premiat cinc vegades Porta closa 1948 obtingué dotze premis, entre els quals el del millor argument, a Estocolm, i el gran premi, a Canes Fantasia tràgica 1950 fou premiada a Luxemburg i a Canes El 1957 també li fou atorgat el premi Ciutat de Barcelona La seva temàtica sol ésser realista, i es manifesta a través d’un expressionisme més aviat sobri que revela la preocupació per la plàstica fotogràfica
Esteve Cortils
Literatura catalana
Escriptor.
El 1717 escriví una extensa Descripción del mundo, amb mapes, en la qual recollí notícies i dades curioses
Josep de Jesús Maria
Cristianisme
Literatura
Predicador.
Carmelità d’identificació dubtosa, residí als convents de Barcelona i de Reus i fou dues vegades provincial del seu orde a Catalunya És autor de dos sermons en català inèdits relacionats amb les revoltes de 1641-42 i d’un sermó politicoreligiós publicat a Barcelona el 1641, de to patriòtic i amb nombroses referències bíbliques, que té com a eix central la legitimació religiosa de la causa catalana i del seu acostament a Lluís el Just , amb crítiques al comte duc d’Olivares i a l’ambició curialesca de l’aristocràcia catalana També és autor de les obres Historia de la vida y excelencias de la…
,
Jaume Isern i Colomer
Educació
Pedagog.
Cec de naixement, inventà instruments i sistemes per a ensenyar als cecs les primeres lletres i l’escriptura de notes musicals 1832 A partir del 1830 fou organista de Santa Maria de Mataró
Baltasar Dorda i Lloberes
Música
Músic.
Fou organista de l’església parroquial de Mataró i de la catedral de Girona 1829 No se n’han conservat les composicions musicals
Josep Bori i Santinyà
Literatura catalana
Poeta.
Tan sols se’n sap allò que ell mateix diu al manuscrit de poesies catalanes i castellanes, seves i d’altres autors, que n’ha pervingut ms 78 BC Era metge i residia a Calella Les seves composicions catalanes, de to popular i generalment humorístiques, contrasten amb les peces castellanes, més retòriques i ambicioses L’últim poema que hi surt datat és del 1706
Teresa Maria Roca Vallmajor
Atletisme
Atleta.
Fou campiona d’Espanya de salt d’alçada a l’aire lliure 1966, 1967, 1969, 1971 i en pista coberta 1968 També fou nou vegades campiona de Catalunya en la mateixa prova entre el 1965 i el 1973, dues de les quals en pista coberta, i una vegada campiona de Catalunya de salt de llargada 1965 Aconseguí diversos rècords de Catalunya de salt d’alçada entre el 1965 i el 1972, any que també aconseguí el rècord estatal Fou internacional amb la selecció espanyola en set ocasions Al febrer del 2007 s’inaugurà a Mataró un pavelló poliesportiu municipal que duu el seu nom
Maria del Carme Famadas Soler

Maria del Carme Famadas Soler
Fundació del Bàsquet Català / Santi Carreras
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
S’inicià al Collegi Immaculada Concepció CIC d’Argentona, en què guanyà la Copa d’Espanya 1957, 1958 i els jocs de la FISEC 1961 La temporada 1958-59 guanyà el Campionat de Catalunya 1960 La reestructuració del basquetbol femení en l’àmbit estatal portà el CIC a disputar la Lliga de segona divisió la temporada 1964-65, en què assolí l’ascens a primera La inviabilitat econòmica, però, provocà que la majoria de les jugadores s’incorporessin al CD Mataró, que es quedà amb la plaça del CIC a la màxima categoria Jugà amb el Mataró 1965-77, amb el qual obtingué tres títols de Lliga 1972, 1973, 1974…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina