Resultats de la cerca
Es mostren 1354 resultats
les Eruges
Veïnat
Veïnat del municipi de Llers (Alt Empordà), de masos dispersos, situat al NW del terme.
Cal Xaret
Veïnat
Veïnat de masos de Castellví de la Marca (Alt Penedès), unit al veïnat d’Albans.
Bacardit de Llomars
Masia
Edifici del municipi de Fonollosa, al límit amb Sant Mateu de Bages (Bages), a la serra de Bacardit.
Entre els masos Bacardit i Casalot, hi ha les restes de l'església romànica de Sant Mamet
la Rabeia
Colònia industrial de la Rabeia (Balsareny)
© C.I.C.-Moià
Colònia industrial
Colònia industrial, en bona part de poblament disseminat, del municipi de Balsareny, a la dreta del Llobregat, aigua amunt del poble, enfront del mas de la Rabeia.
La colònia està envoltada d’alguns masos, com Cal Torres, Ca l'Obradors , Ca la Mònica , Cal Gep, etc
les Pedroses
Masia
Masia de Sant Pere de Torelló (Osona), al N de la vila, a mig camí del santuari de Bellmunt
.
És propera als masos de la Redorta W, el Serrat E, les Comes S i l' ermita de Sant Roc SE
la Vespa
Dena del municipi de Morella (Ports), uns 7 km a ponent de la ciutat, entre les altures de la Venta de l’Aire i el riu Caldes, amb una altitud mitjana de 800 m.
Comprèn una vintena de masos dispersos, i uns quants més d’abandonats El centre religiós és l’ermita de Sant Antoni de la Vespa
Sagnari
Vila del Ripollès, que a l’època del repoblament Guifré I i Guniedilda concediren al monestir de Sant Joan de les Abadesses (887).
L’any 913 ja tenia set masos dins la seva demarcació No es conserva el nom radicava a l’esquerra del Ter, sota la serra de Costallisa
Millà
Poble
Poble (740 m alt.) del municipi d’Àger (Noguera), situat al vessant septentrional de la serra de Millà (alineació muntanyosa paral·lela al Montsec, que limita pel S la vall d’Àger, la qual forma part de la zona dels Aspres, que culmina a 1 037 m).
De la seva església parroquial Sant Pere depenia la d’Agulló Dins el seu terme es troba el santuari de Sant Llobí i la caseria dels Masos de Millà
riu de Llescó
Riu
Afluent, per la dreta, de la Tet, que neix al roc dels Mosquits, contrafort N del Canigó.
La seva vall alta constitueix el municipi de Clerà Conflent El seu sector més baix, fins a la desembocadura al seu collector, separa els termes de Prada i els Masos
Castell de Pampe (Castellar de la Ribera)
Art romànic
Si bé és cert que ja l’any 839 l’acta de consagració de la Seu d’Urgell esmenta el lloc de “ Pampano ” i que l’any 959, amb vista a la seva repoblació i al seu conreu, el comte Borrell vengué a Sentelles, Manila, Berà i Roter unes cases i unes vinyes situades a la “ villa de Pampano ” i, més tard, el 1097, el comte d’Urgell Ermengol donà a Santa Maria de Solsona tots els drets i masos que tenia al lloc de “ Pampano ”, i que hi ha un Arnau de Pampa l’any 1186 i un Bernat de Pampe l’any 1222, hem d’esperar fins a l’any 1227 per tenir referència directa del castell És en aquesta…