Resultats de la cerca

Addicte a Felip IV de Castella, s’oposà activament a la revolta de Catalunya del 1640 perseguit, però, es refugià a Barbastre

De molt petita fou esposada amb Pere Lluís de Borja , duc de Gandia, però el matrimoni no fou consumat, i el 1488, amb Joan de Borja , duc de Gandia, germà de l’anterior el matrimoni tingué lloc a Barcelona el 1493 Assassinat el seu marit 1497, agregà al ducat de Gandia els llocs de les Almoines, Miramar, Beniopa, Benicanena, Benipeixcar, l’Alqueria Nova i el Real, i adquirí la baronia de Castelló de Rugat, amb els llocs de Castelló, Rafalet i Aielo, tot el 1499 Aconseguí del seu sogre, el papa Alexandre VI , que convertís en collegial la parròquia de Santa Maria de Gandia 1499, la qual…

Virrei de Mèxic 1813-16, en esclatar la rebellió d’Hidalgo, el derrotà a Puente de Calderón 1811 amb un exèrcit de mexicans addictes a la metròpolis Fins a l’adveniment de Ferran VII implantà les decisions de les corts de Cadis, però després anullà totes les reformes i es mostrà autoritari feu afusellar JM Morelos el 1815 Desterrat a Mallorca pels liberals, el 1823 fou destinat a València

Filla petita de Ferran I de Catalunya-Aragó i d’ Elionor d’Alburquerque Fou casada 1428 amb l’infant Eduard de Portugal des del 1433, Eduard I , que li dedicà la seva obra O leal conselheiro Vídua 1438, fou regent del seu fill Alfons V , i hagué de fer cara a les lluites familiars Són notables el seu túmul i el del seu marit al monestir de Batalha

Fill segon de Joan I de Castella i d’ Elionor d’Aragó i net, per tant, del rei Pere el Cerimoniós, es formà i residí a Castella fins a 32 anys Entre el seu heretatge d’infant i el patrimoni que li aportà la seva muller Elionor d’Alburquerque , La Ricahembra , amb qui es casà el 1395, reuní uns dominis extensíssims, que travessaven tot Castella, en els quals es basà la seva força política i, després, la dels seus fills, els infants d’Aragó En morir el seu germà, el rei Enric III de Castella , el 1406, assumí la regència del seu nebot Joan II, juntament amb la mare d’aquest, Caterina de…

Fou un dels iniciadors, juntament amb Xavier Medina, dels estudis antropològics de l’esport a Catalunya i a l’Estat espanyol En el seu treball destacà la voluntat d’elaborar un marc teòric d’interpretació de l’esport com un element central en la reproducció social Estudià la transformació del sistema esportiu contemporani i la representació simbòlica i ritual de l’esport urbà Professor a la Universitat Ramon Llull, publicà, entre altres títols, Culturas en juego Ensayos de antropología del deporte en España 2003, amb F Xavier Medina, o Transformación deportiva nuevos…

Creat per la Federació Catalana de Ciclisme amb l’objectiu de promocionar els millors ciclistes catalans en l’àmbit internacional, funcionà entre el 1996 i el 1999 sota la direcció tècnica de Miquel Arbós Disputà competicions d’àmbit català i internacional Aconseguí victòries en la Cursa del Llobregat Víctor Rodríguez, 1996 i Ramón Medina, 1998, el Gran Prix de Muret Carles Torrent, 1996, el Grand Prix Ronde de Côtes Frontonnais José Guillén, 1996, el Grand Prix de la Pyrénene Ramón Medina, 1998, el Cinturó Internacional de Mallorca Joan Fuentes, 1999 i el Trofeu…

La seva genealogia es fa remuntar al rei Ordoni I de Lleó, el net del qual, el comte castellà Rodrigo Núñez, sembla que es casà amb l’hereva del castell de Guzmán Ruy Núñez de Guzmán segle XI fou el primer a emprar aquest nom Entre els membres d’aquest llinatge cal destacar Domingo de Guzmán sant Domènec Ramiro Felipe Núñez de Guzmán y de Guzmán , pare de Nicolás de Guzmán y Carafa , tresorer general de la corona d’Aragó Fernán Pérez de Guzmán y de Ayala mort el 1460, autor de Mar de historias i de Generaciones y semblanzas Leonor de Guzmán y Ponce de León 1311-1350, amant d’Alfons XI de…

El seu origen és la pragmàtica de Medina del Campo del 1497