De molt petita fou esposada amb Pere Lluís de Borja, duc de Gandia, però el matrimoni no fou consumat, i el 1488, amb Joan de Borja, duc de Gandia, germà de l’anterior (el matrimoni tingué lloc a Barcelona el 1493). Assassinat el seu marit (1497), agregà al ducat de Gandia els llocs de les Almoines, Miramar, Beniopa, Benicanena, Benipeixcar, l’Alqueria Nova i el Real, i adquirí la baronia de Castelló de Rugat, amb els llocs de Castelló, Rafalet i Aielo, tot el 1499.
Aconseguí del seu sogre, el papa Alexandre VI, que convertís en col·legial la parròquia de Santa Maria de Gandia (1499), la qual transformà i engrandí. El 1506, mancada de diners, vengué al rei el ducat de Sessa, que el seu fill Joan havia heretat del seu marit. El 1512 professà en el convent de Santa Clara de Gandia (sor Maria Gabriela), i en fou abadessa el 1530. Mística i versada en llatí, introduí al palau ducal de Gandia un ambient profundament cristià, i fou àvia del futur sant Francesc.