Resultats de la cerca
Es mostren 7272 resultats
teorema central del límit
Matemàtiques
Teorema segons el qual, per a una distribució de probabilitat arbitrària de mitjana μ i variància σ2, i essent #xm; la mitjana de n observacions independents d’aquesta distribució, la variable té una distribució .
Segons aquest teorema, per a n → ∞ la mitjana de n observacions independents segueix una llei normal de mitjana igual a la de la població i de variància igual a 1/ n de la d’aquesta A la pràctica, per a n ≥ 10 l’aproximació és ja suficient Aquest teorema, formulat per Lindeberg i Levi, és un dels més importants de la teoria de probabilitats De Moivre en féu la primera demostració el 1732 en el cas d’una distribució binomial, i posteriorment Ljapunov en demostrà la validesa molt general en cas de variables aleatòries Això explica per què a la pràctica hi ha moltes…
dividend del desarmament
Militar
Política
Creixement negatiu de la taxa anual mitjana de despeses militars mundials.
També anomenat dividend de la pau, fou popularitzat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament Entre el 1987 i el 1994, i per primera vegada en algunes dècades, les despeses militars mundials disminuïren a una taxa anual mitjana del 3,6%, fet que produí un teòric dividend de la pau acumulatiu de 935 000 milions de dòlars, 81 000 dels quals s’havien obtingut als països industrialitzats i 125 000 als països en via de desenvolupament Aquest estalvi, en principi, hauria hagut de suposar una reassignació de recursos del sector militar cap al sector civil Tanmateix, el…
fragata
Veles d'una fragata
Transports
Vaixell de vela de tres pals (trinquet, major i mitjana), ultra el bauprès.
Tots tres pals eren de tres peces, encreuats i amb cofes, i l’arbre de mitjana portava una aurica Hi havia fragates de guerra i fragates mercants Les de guerra tenien una sola bateria a banda i banda i un armament no superior a seixanta canons, condicions que les distingien dels navilis Hi ha hagut algunes fragates mercants de quatre pals, i fins n'hi hagué una de cinc, la “Preussen”
irmandiño
Història
Durant l’edat mitjana, nom donat a cadascun dels membres de diverses germandats gallegues.
Les primeres germandats s’organitzaren a l’època del bisbe Diego Gelmírez, però les més importants es constituïren al final de l’edat mitjana, especialment al camp La revolta antisenyorial més important es produí quan els irmandiños , en part ajudats per Enric IV de Castella, a causa de la seva lluita contra l’alta noblesa, organitzaren un aixecament general 1467, però el 1469, abandonats per la monarquia, foren derrotats
alferes
Història
En l’edat mitjana, oficial que portava la bandera en la infanteria o l’estendard en la cavalleria.
A la corona catalanoaragonesa l’alferes rebé el nom de senyaler a partir del s XII Al regne de Navarra fou substituït al s XIV pel de mariscal A Castella, en l’alta edat mitjana, l' alférez real , que corresponia al comes spatariorum de l’època visigòtica, era el cap de la guàrdia reial, encarregat de portar el penó o l’espasa reials en les batalles o en les cerimònies de la cort El càrrec fou variat moltes vegades fins que en la baixa edat mitjana la seva funció restà reduïda a portar l’estendard alférez del pendón real Perduda tota vigència des del començament…
hèrnia
Esquema dels dos tipus d’hèrnies de la línia mitjana abdominal: l’hèrnia epigàstrica i l’hèrnia hipogàstrica
© Fototeca.cat
Patologia humana
Sortida total o parcial d’un òrgan o d’una part tova del cos per una obertura, natural o accidental, en la paret del seu receptacle.
L’hèrnia és externa quan el sac herniari surt a fora, i interna en el cas contrari congènita quan és imputable a mal tancament dels conductes embrionaris, i adquirida quan sobre un defecte constitucional debilitat de la paret actua un factor desencadenant Segons la seva situació anatòmica, l’hèrnia és inguinal si segueix el conducte homònim, escrotal si baixa fins a l’escrot, i crural si travessa l’anell crural L’hèrnia també pot ésser umbilical , si és localitzada al melic, i epigàstrica, si travessa la línia alba, més amunt De les hèrnies internes cal esmentar la diafragmàtica forats del…
llac Balaton
Llac
Llac d’Hongria, flanquejat al nord pels monts Bakony (690 km2, 14 km d’amplada mitjana).
És el llac més gran de l’Europa central Ocupa una fossa tectònica produïda durant el cicle alpí, i la seva profunditat mitjana és de 3 m Rep la majoria d’immissaris per la vora sud, i el Zala per l’oest L’aprofitament econòmic radica en la pesca i en les installacions balneàries de les muntanyes que l’envolten, que l’han convertit en un centre d’estiueig, especialment per als habitants de Budapest
aparell
Diferents tipus d’aparell: 1, llati (barca de mitjana); 2, de goleta; 3, de bergatí-goleta; 4, de fragata
© Fototeca.cat
Transports
Conjunt de l’arboradura, eixàrcies i velam d’un vaixell que serveix per a impel·lir aquest valent-se de la força del vent.
La seva gran qualitat és de donar al vaixell que l’empra una autonomia illimitada el seu gran inconvenient és que les velocitats obtingudes són petites i en funció de les variables del vent Entre altres, és per aquest motiu que ha esdevingut inutilitzable tant per als vaixells mercants com per als de guerra, talment que avui només la fan servir els iots i els vaixells-escola L’aparell determina diferents tipus de velers així, hom parla de fragates, de bergantins, de goletes, de bricbarques, en funció dels diferents tipus d’aparell/>
carn
Categoria de les diverses peces de la carn de boví i porcí. Boví. Extra: 1 filet; 2 mitjana. Primera: 3, tall rodó de la cuixa; 4 culata; 5 cap de mort; 6 crostó; 7 tapa plana. Primera B: 8 jarret; 9 culata d’espatlla; 10 llata; 11 tall rodó d’espatlla; 12 filet de llonzes; 12 peixet. Segona: 14 revés d’espatlla; 15 jarreta; 16 conill; 17 papada; 18 coll. Tercera: 19 falda i cap de costella; 20 pit i cap de costella; 21 cua. Porcí. Extra: 1 llom; 2 filet. Primera: 3 carn magra (cuixa); 4 llonzes. Segona: 5 carn magra (espatlla); 6 llonzes de coll. Tercera: 7 cansalda viada; 8 peu; 9 garró; 10 morro; 11 orelles; 12 galtes; 13 papada; 14 costelles
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Alimentació
Zootècnia
Part muscular del cos dels animals considerada com a aliment.
Són considerades com a carn totes les parts del cos dels animals bones per a l’alimentació, i especialment el teixit muscular de mamífers i d’ocells El color i el sabor de la carn van associats a una activitat bioquímica del múscul, el qual produeix, quan és actiu, substàncies metabòliques amb gust característic En general, una carn molt pàllida carn blanca sol ésser insípida i produïda per un animal amb poca activitat muscular, mentre que una carn fosca carn vermella o negra sol ésser molt sàpida i pròpia d’un animal molt actiu muscularment Químicament la carn és composta sobretot d’…