Resultats de la cerca

S’inicià en la música amb RM Glière al Conservatori de Kíev entre el 1916 i el 1919 Emigrà amb la seva família tot fugint de la Revolució i visqué successivament a Constantinoble 1920-21, Nova York 1922-24, París 1924-25 i Londres 1926-29 El 1924, Serge de Diaghilev li encarregà la composició del ballet Zéphyr et Flore , que s’estrenà a Montecarlo el 1925 El 1929 s’establí definitivament a Nova York, on estudià orquestració El 1936 obtingué la nacionalitat nord-americana i el 1948 fundà la Societat per a la Música Oblidada Com a compositor conreà dos estils ben diferenciats, un…

Format a la Llotja i a l’Escola Massana de Barcelona 1946-56, sota el mestratge de Miquel Soldevila, posteriorment feu estades a París, Llemotges, Florència i Roma Després d’haver participat en diverses collectives l’any 1968 exposà amb el seu germà  Andreu  a Barcelona Tornà a fer-ho, individualment, els anys 1976, 1982 i 1986 També ha exposat a Andorra, Brusselles, Castelló, Igualada, Madrid, Mallorca, Montecarlo, Mont-real, París, Reus, Vic, etc Ha participat en les biennals de Llemotges —hi ha estat invitat d’honor el 1986— i en les exposicions d’esmalts de Ginebra,…

De ben petita es traslladà amb la família a Barcelona i estudià cant al Conservatori de Música del Liceu, on fou deixebla de C Bordalba Posteriorment amplià la seva formació a Milà amb M Vidal Debutà a setze anys a Nàpols amb El barber de Sevilla 1908 i poc després fou contractada per a cantar a París i Montecarlo A partir d’aleshores inicià una important carrera internacional que la dugué al Caire, Praga, Viena, Roma, Madrid i Barcelona, ciutat aquesta darrera on debutà el 1911 El 1915 P Mascagni la contractà i un any després cantà El barber de Sevilla al Teatre alla Scala de…

Practicà el tennis i el 1941 entrà a la directiva del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 El 1950 participà per primera vegada en una prova automobilística, com a copilot de Ramon Alegre a la cursa de regularitat de Cardedeu Posteriorment, fou pilot d’alguns rallis i curses de resistència Fou jurat de diversos rallis, però destacà com a comissari tècnic de rallis, com en el de Catalunya i Costa Brava, les pujades al Montseny, Rabassada i Prades, diverses proves en circuit de Fórmula 1, 2 i promoció, i les sortides del Ralli París-Dakar i Montecarlo des de Barcelona Fou un dels…

Acabats els estudis musicals a Màntua, debutà a Fano Pesaro el 1960 en el paper del filòsof Colline de La bohème de Giacomo Puccini Però l’impuls a la seva carrera com un dels grans baixos còmics de la seva generació s’inicià a Reggio de l’Emília, quan el 1967 interpretà el Dulcamara de L’elisir d’amore, de Gaetano Donizetti, i el Bartolo d’ El barber de Sevilla , de Gioacchino Rossini, que interpretà al Gran Teatre del Liceu els anys 1969, 1981 i 1987 El 1970 debutà a la Scala de Milà amb el mateix personatge, que poc després interpretà, també, a Salzburg i als principals circuits…

Fill de Carles Junyer i Vidal i deixeble de B Gili i Roig i de Francesc Galí Residí des de jove a Mallorca, on exposà per primer cop el 1925, després del seu primer viatge a París 1924, i provocà polèmiques Exposà a Barcelona el 1926 i el 1933 Premiat pel Carnegie Institute el 1929, als EUA, s’hi establí el 1942, després de dos anys d’estada a les Antilles Exposà a París des del 1930, Copenhaguen 1932, Berlín 1933, Madrid 1934, Londres 1935, Washington 1942, Nova York 1945, etc Collaborà com a figurinista i decorador en els ballets del coronel De Basil, amb l’Argentinita, en els Ballets…

Format a Burjassot amb Francesc Quer 1904 i, sobretot, a Golfe Joan amb Charles L’Hospied 1906-11, treballà amb Quer a Rio de Janeiro 1911 Muntà una secció de ceràmica al taller de Gustau Violet, a Prada 1912, i fàbriques i tallers ceràmics a Hernani 1919, a Manises 1921 i —amb Violet— a Cerdanyola 1930 Fundà a Cornellà de Llobregat un taller de ceràmica decorativa 1945, que després traslladà a Sant Just Desvern 1960 Exposà per primera vegada —dibuixos i vidres— a Barcelona 1917 fou cofundador d’ Els Evolucionistes i collaborà a Un Enemic del Poble Exposà a Barcelona diverses vegades i a…

Conegut com el gentleman de l’illusionisme , al començament dels anys vuitanta participà juntament amb Christa Leem, Albert Vidal, Manel Barceló, Pep Bou , Tortell Poltrona i Ángel Pavlovsky en la renovació del music-hall català inspirada per Joan Brossa , amb qui mantingué una fructífera relació artística concretada en espectacles com Gran sessió de màgia en dues parts 1987 i Poemància 1996 Poc abans de la mort de Brossa 1997 fundà amb Hermann Bonnín  el Brossa Espai Escènic de Barcelona, posteriorment reconvertit en La Seca – Espai Brossa Amb Bonnín presentà els muntatges El combat de les…

Jugador del Reial Club de Tennis Barcelona, entrà en el tennis professional el 2003, després d’haver guanyat nombrosos trofeus ja des de la infància Formà part de l’equip espanyol que obtingué la Copa Davis el 2004, el 2008, el 2009, el 2011 i el 2019 En el circuit del Grand Slam, el 2005 guanyà per primer cop el Roland Garros, que tornà a aconseguir el 2006, 2007, 2008, 2010, 2011, 2012, 2013 victòria amb la qual superà el rècord de les aconseguides successivament per Bjorn Borg , 2014, 2017, 2018, 2019, 2020 i 2022, i ha guanyat també el torneig de Wimbledon el 2008 i el 2010, l’Obert d’…

Estudià violí i piano amb els seus pares, i a catorze anys ingressà a l’Acadèmia de Música de Budapest, on amplià els seus estudis Posterioment passà a Viena i, de nou a Budapest, es formà al costat de Béla Bartók i Zoltán Kodály El 1928 estrenà obres d’Igor Stravinsky a Hongria i més tard fou assistent de F Busch a Dresden Durant el període 1929-32 fou primer director a Münster Alemanya i entre el 1933 i el 1941 fou contractat com a segon director de l’Orquestra dels Ballets Russos de Montecarlo, amb la qual realitzà diverses gires a partir del 1938 Establert als EUA, dirigí…