Resultats de la cerca

Escrita en llengua catalana, la seva temàtica és essencialment històrica i formalment s’estructura en tres apartats articles de fons, documents i bibliografia El seu director és Cebrià Baraut i entre els collaboradors més destacats figuren Lídia Armengol, Manel Mas, Antoni Morell, Prim Bertran, David Mas, Joan Burguès o Nemesi Marqués En la presentació del primer número, Joan Burguès definí els objectius de la revista de la manera següent «fer conèixer la història d’Andorra, les seves institucions i els valors culturals, religiosos i artístics, del qual el nostre poble és alhora…

Al s XVII passà dels Vida als Truiols en 1900-05 el marquès de la Torre, Ferran Truyols i Despuig, transformà les velles edificacions en un castell Hi agrupà notables colleccions d’armes procedents, en gran part, del castell de Peralada, d’estris de cuina de coure de les possessions familiars a Mallorca, d’objectes de ferro forjat i d’antigues portes i una pinacoteca amb obres d’Auberman i Faust Morell, entre altres/> Ha estat residència de personalitats, i modernament ha estat transformada en un gran hotel de luxe

Organitzada en una direcció provincial i en juntes parroquials, fou presidida per Faust Morell Els seus dirigents, membres de les classes rectores, propugnaren les doctrines del Concili Vaticà I i permeteren de desenvolupar una activitat cultural que confiaren a Josep M Quadrado i Tomàs Aguiló A més d’editar el setmanari “La Unidad Católica”, mantingué diverses escoles, organitzà conferències i una orquestra filharmònica En produir-se la Restauració, l’entitat, que havia deixat de tenir sentit, es dissolgué i traspassà, el 1877, els seus béns al Cercle d…

Fou inspirada per l’abat Aureli Maria Escarré i la presidí Fèlix Escalas i Chamení, amb Fèlix Millet i Maristany de secretari general i la collaboració d’un secretariat dirigit per Josep Benet i Morell Dugué a terme una àmplia campanya de sensibilització arreu de les comarques catalanes per primera vegada des del 1939, en un intent de reunir tots els catalans en una sèrie d’actes que culminaren en la solemne entronització de la Mare de Déu de Montserrat, a la qual assistiren més de 100 000 persones

Prengué el nom de l’illa de Tagomago Eivissa L’integraren Francesc Carreño Prieto, JA Ferrero, Francesc Vidal — Fraver —, Joan Garcés i Espinosa, Joan Gibert, Teresa Heydel, Caty Juan, M Rivera i Bagur, A Giménez Toledo — Antonio de Vélez —, com a pintors Miquel Morell i Joan Palanqués, escultors, i els crítics Rafael Jaume i Manuel Ribó Exposaren diverses vegades, la més destacada el 1961 al Cercle de Belles Arts de Palma Representaren la irrupció collectiva a Mallorca d’un art nou que superava la tradició impressionista tant des de postures abstractes…

Situació i presentació Limita al N amb els termes d’Alcover i el Rourell ambdós pertanyents a l’Alt Camp, a l’E i al S amb el del Morell, al S amb la Pobla de Mafumet i a l’W amb el de la Selva del Camp Baix Camp Al N el terme també limita amb l’enclavament de la Barraqueta, pertanyent a Perafort, i a la part meridional amb els dels Masos, pertanyents al Morell El terme s’emplaça a la dreta del riu de la Glorieta, el qual constitueix el límit amb el Rourell, i és travessat per la riera de Vilallonga o de la Selva, afluent al Francolí per la dreta El municipi comprèn la vila de Vilallonga del…

Fundat el 1955 per Jaume Carles Morell, cessà les seves activitats l’any 1959 Fou refundat el 1965 amb el nom de Tenis de Mesa-OJE Olesa i la temporada 1972-73 pujà a la màxima categoria estatal gràcies a jugadors com Joan Sureda o Josep Feliu Jugà quatre temporades en aquesta categoria i el 1975 aconseguí el subcampionat També jugà dues temporades en competicions europees El 1977 descendí de categoria, que fou recuperada la temporada 2003-04 Un dels jugadors destacats d’aquesta nova etapa fou l’ucraïnès Vladimir Dvorak Guanyà en tres ocasions el Campionat de Catalunya masculí…

Fou fundada el 1581 per l’eclesiàstic Diego Pérez de Valdivia i el Consell de Cent com a asil de pobres, i fou habilitat l’edifici anomenat Casa dels Àngels des del 1584, hospital de la Mare de Déu de la Misericòrdia Estigué a cura de les germanes terciàries de Sant Francesc o germanes de la Misericòrdia 1600, orde fundat expressament pel canonge Pere Roig i Morell actualment, de les filles de la caritat Des del 1684 acollí només noies els homes i els nois passaren al collegi episcopal de Sant Rafael El 1849 fou confirmat el caràcter ciutadà de la institució contra l’intent de…

Mestre de primer ensenyament 1927-73, collaborà en Gaceta de Levante , El Noticiero Regional , Diario de Alicante , Ciudad , Las Provincias , Avant , El Camí , La República de les Lletres i en diversos periòdics sud-americans És autor, en català, d’ Històries casolanes 1950, Narracions alacantines de muntanya i voramar 1959,  Lina Morell, un cas apasionant 1964, Miscellània alcoiana 1964, La nostra serra de Mariola i la seua llegenda bimillenària 1970,  De la muntanya i de vora mar 1975 i L’etern femení 1978 En castellà va publicar Ducado de Bernia 1954, Rescoldo del Islam 1960,…

Desenvolupament enciclopèdic Descoberta recentment, d’autor valencià, composta pels volts del 1630 i conservada manuscrita, és una paròdia específica del gènere castellà de la comèdia palatina d’aventures cortesanes intemporals a països desconeguts, amb amors i personatges cortesans molt idealitzats, per bé que també parodia globalment els recursos de la comèdia barroca La comèdia consta de tres actes i segueix l’estructura, la mètrica, les línies argumentals i els personatges de la comèdia palatina, però de manera burlesca, i sotmet tots aquests elements a un procés sistemàtic…